divendres, 4 de setembre de 2015

Si alguna tarda...

Si alguna tarda estàs sol,
envoltat de fosques boires,
tot entreteixint cabòries
mentre a fora crema el fred,
treu el cap per la finestra
i fes un crit a la tempesta,
perquè l’aire, a batzegades
a mi em dugui el teu ofec.

Si tens por de tenir por,
si ja et resten poques forces,
si els teus pensaments són orfes,
si ets sents ocell sense niu,
pensa en mi una altra volta,
pica fort la meva porta,
que amb les ales ben obertes
jo t’oferiré caliu.

Montse Galionar

23 comentaris:

  1. És preciós, Montse... M'hi sento identificada, tot i que no ho he dit mai d'una manera tan bonica...

    Avui, però em poso a l'altra banda i et llegeixo, com si escoltés aquest "tu" i m'impliqués directament. Saps? Penso que algun cop ho he fet i de la manera més simple i més tendra, sí, he trobat el teu caliu. I estic segura que moltes altres persones també. Caliu compartit. Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Carme, per la teva generositat. Tu no necessites dir-ho d'aquesta manera perquè disposes d'altres llenguatges molt més efectius per transmetre el teu caliu a tothom qui ho necessita, i també jo n'he estat una receptora privilegiada.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Un cop més t'he de dir que els teus poemes sí que m'arriben, que m'agrada com expliques les coses amb els teus versos. Aquest et fa sentir el caliu del que parles només de llegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies novament, Xexu; per a mi és molt important saber que allò que pretenc transmetre és capaç d'arribar amb nitidesa als possibles lectors. De metàfores les justes, que per això ja hi ha qui les sap emprar molt millor que jo...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Com un anell al dit Montse.
    Llegeixo aquest poema i recullo una mica de llum per les meves foscors. Una mica d'aire pur per respirar a fons, una mica de frescor per les hores d'ofec, uns pensaments reconfortants per si mai la por truca a la porta....
    Gràcies pel teu caliu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Xavier, per haver-li sabut trobar utilitat al poema, convertint-lo en alguna cosa més que paraules. No oblidis on has trobat la porta, perquè hi puguis tornar sempre que vulguis.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Em recordes el "winter, spring, summer or autumn..." També m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. En aquesta ocasió va ser la musicalitat qui li va dictar la forma al poema.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. OH! OH! I fer-se fonedís en la flama del caliu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta, segur que amb tu els versos del poema podrien créixer fins a l'infinit... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Aquesta mateixa tarda cridaria ben fort i picaria portes ... si pogués.

    Bona tarda Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, segur que no pots...? La porta només és ajustada, prova-ho!
      Ànims, i una forta abraçada!

      Elimina
  7. Montse, tens un cor molt gran, on hi caben les alegries i les penes dels altres, sempre disposada a ajudar a tirar endavant i tot això a ritme d'aquest bonic fandango...Què més podem demanar?
    Em va agradar molt veure't, llàstima que va ser una trobada curta, però també amb molt de caliu!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M. Roser; em fas posar vermella. Ja m'agradaria a mi que fossin certes totes les floretes que em tires...
      A mi també em va agradar molt la trobada, i t'agraeixo el retall de diari sobre l'oncle Pere Mañé; sempre és agradable saber que a Esplugues encara el recorden. Ja tindrem ocasió d'altres trobades més llargues i relaxades, segur!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. molt emotiu i encoratjador el teu poema galionar.....ostres com és possible que no ens veiéssim?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, sí que ens vam veure, però no ens vam conèixer! Quan vas sortir a llegir, no vaig entendre el teu nom i no sabia que fossis tu. I gairebé al final algú m'ho va dir, però estaves ocupada i jo vaig marxar corrents per agafar el tren de les 20,30 cap a Vilafranca... Però a la propera trobada ens en rescabalarem, ja ho veuràs! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. ostres tant prop i petit que era l'altell .....be a veure si la propera.....
      abraçades!

      Elimina
  9. És preciós, Galionar, m'arriba ben a prop.
    Va ser tot un plaer, somriure i reconèixer-nos dijous.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi també, Rits. Un plaer i una alegria molt grans. Et mirava i pensava: com és possible que aquesta noia espectacular amb els ulls bellíssims sigui la mateixa que de vegades ha explicat al seu blog que no s'acabava de sentir a gust amb ella mateixa...? Esperem que hi hagi més trobades, Rits, tant blocaires com potser vilafranquines! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. És un poema preciós, un cant d'amistat i amor. Reconforta llegir-lo, m'agrada molt.
    I em va agradar molt, també, poder-te saludar al Zurich , el meu desig hagues estat xerrar una mica més amb tu, però no vam tenir ocasió de fer-ho. Un altre dia.
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria. A mi també em va plaure molt tornar-te a veure, i a més en un lloc tan especial com el Zurich. Espero que a aquesta trobada en segueixin moltes més.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  11. Què puc dir? No m'ha calgut mai trucar a la teua porta, tu l'has oberta sempre que has suposat el meu crit i m'has fet arribar el teu caliu. Ets una gran persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Novesflors. Simplement, pels camins blocaires he tingut la sort de trobar-me amb persones fantàstiques, entre les quals hi tens un lloc privilegiat.
      Una forta abraçada!

      Elimina