dijous, 17 de setembre del 2015

Concurs del 69 d'en Joan Gasull

Dibuix de la Carme Rosanas

AQUESTES CRIATURES...!

-La nena ens va enxampar l’altra nit mentre ho fèiem. Va obrir la porta de l’habitació sense trucar i ens va dir: No puc dormir! Després, mirant-nos amb els ulls esbatanats  va preguntar: Mama, què fas, al revés?
-I com va reaccionar, el teu home?
-Molt malament. Va ser el primer que li va explicar la nena, quan va arribar l’endemà de viatge. I ara vol que ens divorciem...

Montse Galionar
                                                                       (Les bases, aquí)


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

18 comentaris:

  1. cantireta18 de setembre del 2015, a les 2:49

    L'he hagut de llegir cops, pel ball de pronoms que hi ha cap al final. Molt bo...

    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar18 de setembre del 2015, a les 18:56

      Gràcies, Cantireta! Ai, els pronoms febles, quants maldecaps que donen... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Carme Rosanas18 de setembre del 2015, a les 7:53

    N'hi ha que s'arrisquen molt... Ha, ha, ha..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar18 de setembre del 2015, a les 18:57

      Sí noia, del ser allò que encara diu ma mare als 85 anys: "La jodienda no tiene enmienda"!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. xavier pujol18 de setembre del 2015, a les 10:00

    Aquestes criatures... santa innocència... o no!!
    He rigut molt Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar18 de setembre del 2015, a les 18:58

      Ui, la innocència d les criatures, Xavier, quina por que em fa...!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Sergi18 de setembre del 2015, a les 17:12

    Has sabut mantenir la confusió fins el final, molt bo! Caram amb la prota...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar18 de setembre del 2015, a les 18:59

      Gràcies, Xexu. Curtet com un acudit i amb la sorpresa final!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. M. Roser18 de setembre del 2015, a les 22:17

    La nena va ser sincera...Podien haver estat més discrets...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar19 de setembre del 2015, a les 22:26

      Sí noia, segur que la protagonista del conte ja ho tindrà en compte la propera vegada. O potser només es dedicarà a comptar números els caps de setmana que la nena estigui amb el pare... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Glo.Bos.blog19 de setembre del 2015, a les 0:04

    Amb l'econòmic que surt un pestell i els ensurts i complicacions que estalvia!
    Boníssim, Montse, molt divertit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar19 de setembre del 2015, a les 22:28

      Gràcies, Glòria. Segur, segur que a partir d'ara posarà un pestell a la porta... O li donarà un somnífer a la seva filla! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Mps Landino19 de setembre del 2015, a les 7:06

    Molt divertit, Montse!

    ResponElimina
  8. Jordi Dorca21 de setembre del 2015, a les 16:20

    Somriure!
    Gràcies, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar21 de setembre del 2015, a les 22:03

      Somriure compartit, Jordi. Gràcies.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. novesflors22 de setembre del 2015, a les 19:34

    Ha, ha, ha, boníssim! La innocència dels xiquets... he,he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar23 de setembre del 2015, a les 20:34

      Ai els xiquets, Novesflors...! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)