dimecres, 9 de setembre de 2015

La meva terra...


Avancem
serenament,
amb el pas ferm,
cap als cims de l’esperança,
per camins de llibertat.

 - (...) Tinc por, David. Estimo el meu país amb un amor desesperat, amb totes les meves forces,  i vull que sigui una nació lliure, sobirana, vull que se’n surti. Però com més s’apropa el dia més creixen les meves incerteses. Potser veig Catalunya com si fos aquell alpinista consumat l’objectiu del qual és fer el cim, que és la seva màxima aspiració, que sap que el farà algun dia, però a qui les condicions meteorològiques i l’experiència recomanen no intentar de moment l'ascensió, sinó esperar el moment oportú, fins que torni la bonança a la muntanya... Potser veig com un suïcidi col·lectiu el pas que estem disposats a fer en aquests moments, sense que això vulgui dir renunciar de cap manera a poder-lo fer algun dia... 
-Comprenc els teus dubtes sobre la situació actual. Som un país molt dividit (sempre tan dividit, i així ens ha anat en la història), i és possible que la cosa no vagi prou bé, Montse. Ja veurem què passa. Però hem de ser valents. Crec que com més gran sigui el nombre de vots per la independència, més clar quedarà a Europa que alguna cosa no funciona bé a Espanya, i alguna cosa es podrà fer. Però potser m'equivoco...  T'adjunto uns poemes en anglès que he escrit per si poden ajudar a conèixer algunes de les nostres inquietuds. Ja ho saps: la paraula, una de les poques armes de què disposem els poetes...
-Cert, David, que sigui ella, la paraula, qui atiï l’esperança,  que sigui el vent que inflarà les veles de la nau que ens permetrà arribar a la nostra Ítaca...
 -Bon setembre, Montserrat. Ens veurem el dia 11 a la Meridiana.  I canviarem impressions després del 27S.
-Ens hi veurem, poeta. Gràcies i bon setembre!
WHY WE NEED TO LEAVE THIS SPAIN 
How sick we are of being menaced, insulted and unheard
by this Spain which takes from us such dizzying amounts each year!
How fed up we are with its arrogance, intolerance, contempt!
How tired we are of Spain as an unfair barrier
between us and Europe,
as a hindrance to our development and structures,
as a blockage to our voice and presence in the world,
as a burden to our language, as a dismemberment of our culture,
as an hostile rejection of our history, our nation and our laws! 

How sick we are of Spain as an obsessive possession of Madrid,
of its lurking network of relentless and corrupted powers!
There was the possibility of a Spain much better than this one,
rooted on cooperation and diversity, plurilingual, plurinational,
a fair sum of efforts and voices, but they will never allow for it,
because they boast themselves as their only and eternal owners.
Dialog and diversity were on the Constitution,
but they killed its soul, and the more they kill its soul
the more preposterously they require the literal fulfilment
of its betrayed and meaningless remains. 

How exciting it is, instead, to build something new,
more reasonable and lively, a wider future,
not against Spain, not against Europe, not against reason,
but trying to participate in them from a deeper freedom,
with higher efficiency and on fairer grounds.
How emboldening is to share the energy of an engaged crowd,
to struggle democratically to decide on our future and needs. 

We want something new, we need something better;
we are committed to it. We want to be empowered for it.

David Jou

12 comentaris:

  1. Em deixes que repeteixi les teves paraules. Me les crec de veritat i sé que és l'actitud adequada.

    Avancem
    serenament,
    amb el pas ferm,
    cap als cims de l’esperança,
    per camins de llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, jo també me les vull creure, i espero que el seu contingut es faci realitat molt, molt aviat. Però com passa quasi sempre davant les decisions més transcendents, els dubtes comencen a campar al seu aire...
      Una forta abraçada, bonica, i molt bona Diada!

      Elimina
  2. Xavier, se m'ha espatllat l'ordinador i he perdut el teu comentari; el torno a copiar des de la meva safata d'entrada, on ha quedat registrat:

    "Montse, quin poema més intens!!
    Conec l'estelada d'Alins.
    A la darrera fotografia, la de la Pica del Canigó, quan hi vaig pujar fa un munt d'anys encara no hi havia l'estel a la bandera..
    Si m'ho permets afegeixo un poema (que tu també coneixes) que hi ha al costat d'una font d'Àreu. L'any 2013 la Carme Forcadell va fer una visita a Àreu en motiu de la cadena humana a la Pica d'Estats. El va llegir i li va agradar:

    "Pica d'Estats, altiva lluminosa,
    anhel del muntanyenc enamorat.
    Dalt del teu cim ha brollat, fervorosa,
    una crida vibrant de llibertat!"

    (Josep Navarro i Colomé)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, aquesta conversa amb el poeta David Jou és molt recent; em va enviar quatre poemes intensos com aquest; ell sap que es llegiran a les universitats més prestigioses, alsparlaments europeus, que arribaran a les persones que han d'arribar. I aquesta és la seva aportació a la nostra causa...
      I tant si coneixes la bandera d'Alins! Aquesta foto, però, és de la meva càmera, tot i que es veuen totes gairebé iguals... Recordo el poema de Josep Navarro al costat dela font; el tinc fotografiat, i l'afegiré al post així que pugui disposar d'un ordinador en condicions. El seu significat és considerable.
      Molt bona i intensa Diada, Xavier! Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Gràcies pel poema de David Jou. És encoratjador!

      Elimina
    3. I en necessitem de coratge, Xavier. Molt. Però hi ha bones fonts d'on beure'n.

      Elimina
  3. Entenc els tus dubtes , Montse, perquè les coses no són tan clares com voldríem, però això no vol dir que perdem la il·lusió, ben al contrari, hem de seguir lluitant per la llibertat.
    Bona Diada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, M. Roser, seguirem lluitant fins al final per la llibertat! La il·lusió hi serà sempre.
      Molt bona Diada, i una forta abraçada!

      Elimina
  4. L'estel és un símbol de llibertat.
    Jo també me'l crec.
    Com més estels millor.
    Gràcies, Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts. N'hi ha moltíssims, Jordi, damunt els nostres caps. I jo també me'ls crec.
      Molt bona Diada i una forta abraçada!

      Elimina
  5. Sempre la por s'ens atansa quan arriba l'hora decisiva. Però això no ens pot frenar, al contrari.
    Endavant!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Glòria, de cap manera ens pot frenar. Els dubtes acostumen a fer-nos més forts i ens esperonen a treballar més a consciència en allò que volem aconseguir. Endavent sempre!
      Una forta abraçada!

      Elimina