dimecres, 25 de juny de 2014

Fogueres fins a l'eternitat



Ho ha provat, jura davant tots els déus terrenals i celestials que ho ha provat. Abans de llançar-ho a la foguera en la nit del solstici, ha intentat salvar allò que de bell potser encara quedava entre tots dos, en un últim gest manllevat a l’esperança, atiat per alguna espurna de fal·làcia sorgida dels records... Ha provat de salvar alguns mobles vells de l’ànima; potser amb la mala consciència de la seva precipitació en lliurar-los a la crema, potser encara amb l’esperança que es podien restaurar en una obra d’artesania a quatre mans... No li recava dedicar-hi temps ni energies al projecte, sabent que potser valdria la pena el resultat...
Ho ha provat amb paraules serenes i actitud d’apropament, amb les mans obertes però amb la dignitat que mai cal perdre, sense menystenir-se, sense súpliques ni desespers. Pensava que aquesta nit de Sant Joan les bruixes enjogassades que dansen invisibles entre els focs encara podrien ser capaces, si volguessin, d’obrar algun miracle...
Però no ha pogut ser. Els corcs, voraços, s’havien menjat les entranyes de la fusta, i ja no hi havia restauració possible...
Això no obstant, una pluja persistent durant la nit ha apagat les fogueres abans d’hora, i no tot ha tingut temps de transformar-se en cendra... És per això que l’any proper hi tornarà a haver focs de Sant Joan, i potser també l’altre, i l’altre... Fins a l’eternitat, mentre hi hagi qui necessiti cremar els mobles vells de l’ànima i la pluja no deixi de fer de les seves quan no toca... 

18 comentaris:

  1. De tant en tant l'ànima ha de cremar algun moble perquè ja havia esdevingut un espai massa barroc, però la pluja ens preserva raconets que romanen incòlumes.
    Bon estiu a tu també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, doncs caldrà anar a veure què ha quedat preservat de la crema gràcies a la pluja...
      Una forta abraçada i bon estiu!

      Elimina
  2. Cada any hi ha un Sant Joan, però si es té necessitat, les fogueres es poden muntar un altre dia. De vegades no es pot esperar tant temps i s'ha de fer via.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldrà tenir-ho en compte, Xexu, no és cap mala idea el que proposes!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. I tant Montse, que no s'acabin pas mai les fogueres de Sant Juan, perquè i cremem allò que durant l'any ens ha fet mal...
    I com a mínim tenim un dia per fer dissabte de l'ànima... La nit més curta i la més màgica de l'any!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, són tan boniques les nits de Sant Joan, i donen peu a tanta màgia, que jo tampoc vull que s'acabin mai!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. A mi m'agrada que la pluja hagi impedit de convertir-ho tot en cendres. Parlo dels meus mobles, clar! Encara em veig capaç de convertir-ho en alguna rara llavor que doni dintre meu un fruit inesperat. Clar que si finslment no brosta... La solució de cremar-ho del tot, no deixa mai devser solució

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, doncs sigui com sigui caldrà seguir esperant, a veure si la llavor encara dóna alguna sorpresa. I si no és així, a alimentar més fogueres!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Doncs penso que ens en hem de desfer dels mobles que son un niu de corcs i no tenen arreglo. Si no pot ser a la foguera de Sant Joan a la de Sant Pere. Són rèmores i destorbs que no interessa conservar-los. Fora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, no recordava la revetlla de Sant Pere! Està tan devaluada per aquí... Gràcies pel teu punt de vista! Un petit relat dóna per a moltes aportacions ben valuoses!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Tot al foc!!!! Foc nou!
    Al foc els mals rotllos, el foc les segones, terceres i quartes oportunitats, al foc els cagadubtes, al foc les velles històries, al foc els records enganyosos, al foc les esperances mal portades, al foc els amors erms, al foc!
    Galionar, cal mirar enllà i descobrir nous horitzons, plens de misteris per a descobrir i conquerir!
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit, la teva persuasió seria capaç de remoure les pedres! Gràcies guapíssima!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. El que les flames devoren per complet no es pot recuperar. Exceptuant el Fènix que reneix de les seves cendres.
    Potser abans del proper Sant Joan esdevenim com l'au mitològica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor que no, Xavier; que no torni res del que hem volgut cremar conscientment durant any a la foguera! Donat el primer pas, que no ens calgui tornar a enrere!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Res per una bona fogera com els mobles vells, amb les de l'Ikea la foguera es veu com més cutre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi Pons? Ja deia jo que actualment es veien una mica descafeinades, les fogueres... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina