dissabte, 9 de febrer de 2013

Racó de febrer (2013)


“...Cap passió elimina tan eficaçment la capacitat d’actuar i de raonar com ho fa la por...”     (Edmund Burke)  

Ell i ella caminen pel carrer. Vénen en direcció oposada, per la mateixa vorera, i d’un moment a l’altre es trobaran l’un davant de l’altre. El seu és un amor impossible. Mai el seu contacte ha anat més enllà d’un fregadís circumstancial, imperceptible. Però el sol, aquesta tarda, ha volgut que tots dos cossos formessin un sol cos, i ha jugat amb les seves ombres. I en creuar-se, els ha il·luminat amb força, i durant uns instants, reflectides a terra, les ombres han quedat enllaçades l’una en l’altra, en un èxtasi total...
Va ser l’única vegada que van fer l’amor...
 


Un plaer compartir aquest concert de Sibelius interpretat per Mercè Escanellas, la filla del nostre company blocaire Jaume Escanellas. Gràcies a tots dos!

37 comentaris:

  1. Sempre m'han atret les ombres. Parteixen de la realitat però poden arribar a mostrar quelcom inexistent. L'ombra ens enganya o nosaltres podem enganyar a través d'ella. Però, sempre hi ha una base, un origen des del qual partir,.. i una llum que fa que es puga projectar.
    Una abraçada molt forta,
    amparo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amparo, estic d'acord amb el teu punt de vista, que comparteixo del tot. Potser cal tenir molts menys anys, creure encara en aspectes de la vida que poc a poc s'han anat morint per entendre el llenguatge de les ombres com una perllongació de nosaltres mateixos. Aquest text és un resum d'un vell poema que volia publicar, però que no he aconseguit fer-ho perquè encara em fa mal. La darrera estrofa, recordo que fa:
      "...I encara no puc entendre
      que no tremoli com jo
      quan, sota el sol, nostres ombres,
      s'abracen pel carreró..."
      Sense ombres ni carrer, una forta abraçada per a tu, bonica!

      Elimina
  2. La por ...
    que és la por?
    La por sóc jo!
    Em falta la paraula
    expressar el que sento
    però no penso dir-t'ho mai.

    Bona tarda Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, la por ets tu, i sóc jo, i és moltes de les persones que possiblement ens llegiran, i que a causa d'aquest mot han deixat passar de llarg molts trens a les seves vides... Mai sabrem si ha estat millor així o si hauríem d'haver-nos arriscat...
      Bona nit i una forta abraçada!

      Elimina
  3. Uffff! Que bonic Galionar. La intersecció d'unes ombres, que no poden ajuntar el cos... Preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Judit. Sempre que dues persones es creuen pel carrer hi ha un moment en què les ombres queden l'una a dins de l'altra. A partir d'aquí, la imaginació fa la resta.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Preciós aquest racó d'avui, visualment, literalment i musicalment perfecte. Felicitats!!

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Lluneta, celebro que t'agradi. La interpretació de na Mercè és fantàstica. Pels que tenen pressa, recomanaria que almenys s'hi enganxessin a partir del minut 10,30, aproximadament. Senzillament genial.
      Una abraçada ben gran!

      Elimina
  5. Això és un microconte que conté una llarg a història, que tots podem imaginar... i se sent, se sent llegint allò que viuen els personatges... i les seves ombres. Preciós, Galionar!!!

    Abraçades, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, i tant, Carme, el que tu anomenes microconte és una minúscula part d'una farragosa narració, Encenalls de pleniluni, i també un extracte d'un llarg poema inèdit que no crec que publiqui mai. Celebro que hagi arribat a transmetre alguna cosa, perquè en ser tan breu temia no aconseguir-ho pas...
      Una molt gran abraçada!

      Elimina
  6. Amb poques paraules has dit moltes coses amb una gran sensibilitat.
    M'agrada molt Sibelius. La seva música em porta ales boires i la soledat dels llacs i boscos de Finlandia. Mol bona la interpretació de la Mercé. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Juanjo; no és fàcil per a mi fer-me entendre amb poques paraules, o almenys això em sembla. A mi també m'agrada molt Sibelius, tot i que li conec un nombre bastant limitat d'obra. I La violinista, tu mateix com a músic ja has pogut avaluar-la. Sensacional.
      Una forta abraçada i aviat a clapar!

      Elimina
  7. Però aquest amor sempre perdurarà, n'estic segura, d'una manera o d'altra. Després vindré a escoltar el vídeo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Novesflors, i si ja no l'amor, sí el seu record amable. Els vells amors no s'obliden mai, són una part de nosaltres que va quedar atrapada en el revolt dels anys...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Realment una foto metàfora preciosa...Aquest sol que ajuda als protagonistes d'aquest amor impossible, hi ho fa, fent que les dues ombres es converteixin en una...Això és fer l'amor a l'ombra, però segur que devien saltar espurnes lluminoses...
    Molt bonic el concert, el violí és un dels meus instruments preferits.
    Petonets de dissabte al vespre.

    ResponElimina
  9. Gràcies, M. Roser. La foto la vaig fer a Andorra durant l'estiu, i també m'agrada molt. Sí, possiblement van saltar espurnes lluminoses, però no sé si les van veure tots dos o només va ser ella... En tot cas, la por deixa sense resposta incògnites com aquesta.
    Algun dia t'explicaré la història del meu oncle d'Esplugues, el professor de violí, de qui n'havia de ser l'hereva musical fins que..., continuarà un altre dia.
    Una forta abraçada i petons de bona nit!

    ResponElimina
  10. M'agrada la projecció de la fosca que fa possible l'impossible i augmenten fantasia i imaginació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pilar; el joc de llums i ombres té unes possibilitats il·limitades..., tant en la literatura com en les nostres pròpies vides.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  11. El Sol va aconseguir que un amor impossible, ho fos una mica menys....encoratjar-los amb les ombres unides,un primer pas !
    Molt romàntic !!
    Bon cap de setmana !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Artur, almenys en el món dels somnis desperts va ser una mica menys impossible...
      Bon cap de setmana i una forta abraçada!

      Elimina
  12. La fotografia d'ombres sol fer molt bons resultats. Aquesta història m'ha agradat molt, les ombres juntes com a metàfora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. De vegades l'amor només és possible en la metàfora, en el joc de les ombres, en els nostres somnis...
      Una abraçada molt gran!

      Elimina
  13. Raigs i partícules de Sol que transformem les ombres en valentia en vers la por!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, de vegades l'estigma de la por pot fer estralls en les coses més aparentment senzilles. El sol sempre és un bon acompanyant per a la positivitat i l'optimisme.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  14. Els amors impossibles em fan molta compassió. Si n'és de trist estimar sense esperances! Al menys les ombres, jugant amb el sol, han tingut un moment d'intimitat.
    Bon relat, Galionar, m'ha agradat.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Glòria, i a banda de l'experiència més o menys personal que cadascú en pugui tenir del tema, és un dels recursos més emprats en la literatura.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  15. Una meravella de concert, el que ens ofereix aquesta noia. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'hagi agradat, Novesflors. Jo també n'he gaudit moltíssim.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  16. Ah, la fascinació de les ombres...

    T'envio un correu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga, la fascinació de les ombres i la nostra imaginació, que a voltes sembla no tenir límit per convertir en real allò que la realitat ens nega...
      Gràcies per tot i una abraçada gran!

      Elimina
  17. Disortadament crec que anem cap a un Mon a on el contacte entre els humans pot arribar a ser un joc d'ombres................. i fa por.
    Gràcies per compartir el concert.!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Jaume; però encara som a temps de fer-hi alguna cosa abans de permetre que ens deshumanitzin del tot..., i hem de fer-ho superant la por.
      Enhorabona pel virtuosisme de la teva filla, i felicitats per la part que et toca. Una forta abraçada!

      Elimina
  18. Ombres del passat
    que em retorneu
    al oratge complagut
    del antic mirall...
    Feia falta el sol
    per trobar el bes,
    l'abraçada solc
    del marcat ombriu
    I dins de la sort
    erem vius en mort
    fins que núvol prim
    cobrí llençol a llum
    i s'esvaï el perfum
    que erem TU i jo.
    ...............Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Anton, per haver-me deixat aquests preciosos versos al meu espai. Dignifiquen el meu Racó de febrer, juntament amb tots els comentaris de les persones amigues que hi han deixat bella empremta.
      Una abraçada molt gran!

      Elimina
  19. Bellíssim, inesperat joc d'ombres, més real que la realitat.
    Fa impressió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi, Jordi. Moltes vegades la realitat de dins és força més real que la de fora...
      Una forta abraçada!

      Elimina