“...Cap passió
elimina tan eficaçment la capacitat d’actuar i de raonar com ho fa la
por...” (Edmund Burke)
Ell i ella caminen
pel carrer. Vénen en direcció oposada, per la mateixa vorera, i d’un moment a l’altre es trobaran l’un
davant de l’altre. El seu és un amor impossible. Mai el seu contacte ha anat
més enllà d’un fregadís circumstancial, imperceptible. Però el sol, aquesta
tarda, ha volgut que tots dos cossos formessin un sol cos, i ha jugat amb les
seves ombres. I en creuar-se, els ha il·luminat amb força, i durant uns
instants, reflectides a terra, les ombres han quedat enllaçades l’una en
l’altra, en un èxtasi total...
Va ser l’única
vegada que van fer l’amor...
Un plaer compartir aquest concert de Sibelius
interpretat per Mercè Escanellas, la filla del nostre company blocaire Jaume Escanellas. Gràcies a tots dos!
Sempre m'han atret les ombres. Parteixen de la realitat però poden arribar a mostrar quelcom inexistent. L'ombra ens enganya o nosaltres podem enganyar a través d'ella. Però, sempre hi ha una base, un origen des del qual partir,.. i una llum que fa que es puga projectar.
ResponEliminaUna abraçada molt forta,
amparo.
Amparo, estic d'acord amb el teu punt de vista, que comparteixo del tot. Potser cal tenir molts menys anys, creure encara en aspectes de la vida que poc a poc s'han anat morint per entendre el llenguatge de les ombres com una perllongació de nosaltres mateixos. Aquest text és un resum d'un vell poema que volia publicar, però que no he aconseguit fer-ho perquè encara em fa mal. La darrera estrofa, recordo que fa:
Elimina"...I encara no puc entendre
que no tremoli com jo
quan, sota el sol, nostres ombres,
s'abracen pel carreró..."
Sense ombres ni carrer, una forta abraçada per a tu, bonica!
La por ...
ResponEliminaque és la por?
La por sóc jo!
Em falta la paraula
expressar el que sento
però no penso dir-t'ho mai.
Bona tarda Galionar.
Pere, la por ets tu, i sóc jo, i és moltes de les persones que possiblement ens llegiran, i que a causa d'aquest mot han deixat passar de llarg molts trens a les seves vides... Mai sabrem si ha estat millor així o si hauríem d'haver-nos arriscat...
EliminaBona nit i una forta abraçada!
Uffff! Que bonic Galionar. La intersecció d'unes ombres, que no poden ajuntar el cos... Preciós!
ResponEliminaGràcies, Judit. Sempre que dues persones es creuen pel carrer hi ha un moment en què les ombres queden l'una a dins de l'altra. A partir d'aquí, la imaginació fa la resta.
EliminaUna forta abraçada!
Preciós aquest racó d'avui, visualment, literalment i musicalment perfecte. Felicitats!!
ResponEliminaAferradetes.
Gràcies, Lluneta, celebro que t'agradi. La interpretació de na Mercè és fantàstica. Pels que tenen pressa, recomanaria que almenys s'hi enganxessin a partir del minut 10,30, aproximadament. Senzillament genial.
EliminaUna abraçada ben gran!
Això és un microconte que conté una llarg a història, que tots podem imaginar... i se sent, se sent llegint allò que viuen els personatges... i les seves ombres. Preciós, Galionar!!!
ResponEliminaAbraçades, bonica!
Oh, i tant, Carme, el que tu anomenes microconte és una minúscula part d'una farragosa narració, Encenalls de pleniluni, i també un extracte d'un llarg poema inèdit que no crec que publiqui mai. Celebro que hagi arribat a transmetre alguna cosa, perquè en ser tan breu temia no aconseguir-ho pas...
EliminaUna molt gran abraçada!
Amb poques paraules has dit moltes coses amb una gran sensibilitat.
ResponEliminaM'agrada molt Sibelius. La seva música em porta ales boires i la soledat dels llacs i boscos de Finlandia. Mol bona la interpretació de la Mercé. Una abraçada: Joan Josep
Gràcies, Juanjo; no és fàcil per a mi fer-me entendre amb poques paraules, o almenys això em sembla. A mi també m'agrada molt Sibelius, tot i que li conec un nombre bastant limitat d'obra. I La violinista, tu mateix com a músic ja has pogut avaluar-la. Sensacional.
EliminaUna forta abraçada i aviat a clapar!
Però aquest amor sempre perdurarà, n'estic segura, d'una manera o d'altra. Després vindré a escoltar el vídeo.
ResponEliminaSegur que sí, Novesflors, i si ja no l'amor, sí el seu record amable. Els vells amors no s'obliden mai, són una part de nosaltres que va quedar atrapada en el revolt dels anys...
EliminaUna forta abraçada!
Realment una foto metàfora preciosa...Aquest sol que ajuda als protagonistes d'aquest amor impossible, hi ho fa, fent que les dues ombres es converteixin en una...Això és fer l'amor a l'ombra, però segur que devien saltar espurnes lluminoses...
ResponEliminaMolt bonic el concert, el violí és un dels meus instruments preferits.
Petonets de dissabte al vespre.
Gràcies, M. Roser. La foto la vaig fer a Andorra durant l'estiu, i també m'agrada molt. Sí, possiblement van saltar espurnes lluminoses, però no sé si les van veure tots dos o només va ser ella... En tot cas, la por deixa sense resposta incògnites com aquesta.
ResponEliminaAlgun dia t'explicaré la història del meu oncle d'Esplugues, el professor de violí, de qui n'havia de ser l'hereva musical fins que..., continuarà un altre dia.
Una forta abraçada i petons de bona nit!
M'encantarà saber-la Montse.
EliminaM'agrada la projecció de la fosca que fa possible l'impossible i augmenten fantasia i imaginació.
ResponEliminaGràcies, Pilar; el joc de llums i ombres té unes possibilitats il·limitades..., tant en la literatura com en les nostres pròpies vides.
EliminaUna forta abraçada!
El Sol va aconseguir que un amor impossible, ho fos una mica menys....encoratjar-los amb les ombres unides,un primer pas !
ResponEliminaMolt romàntic !!
Bon cap de setmana !!
Sí, Artur, almenys en el món dels somnis desperts va ser una mica menys impossible...
EliminaBon cap de setmana i una forta abraçada!
La fotografia d'ombres sol fer molt bons resultats. Aquesta història m'ha agradat molt, les ombres juntes com a metàfora.
ResponEliminaGràcies, Helena. De vegades l'amor només és possible en la metàfora, en el joc de les ombres, en els nostres somnis...
EliminaUna abraçada molt gran!
Raigs i partícules de Sol que transformem les ombres en valentia en vers la por!
ResponEliminaJaume, de vegades l'estigma de la por pot fer estralls en les coses més aparentment senzilles. El sol sempre és un bon acompanyant per a la positivitat i l'optimisme.
EliminaUna forta abraçada!
Els amors impossibles em fan molta compassió. Si n'és de trist estimar sense esperances! Al menys les ombres, jugant amb el sol, han tingut un moment d'intimitat.
ResponEliminaBon relat, Galionar, m'ha agradat.
Una abraçada
Sí, Glòria, i a banda de l'experiència més o menys personal que cadascú en pugui tenir del tema, és un dels recursos més emprats en la literatura.
EliminaUna forta abraçada!
Una meravella de concert, el que ens ofereix aquesta noia. M'ha agradat molt.
ResponEliminaCelebro que t'hagi agradat, Novesflors. Jo també n'he gaudit moltíssim.
EliminaUna forta abraçada!
Ah, la fascinació de les ombres...
ResponEliminaT'envio un correu.
Sí, Olga, la fascinació de les ombres i la nostra imaginació, que a voltes sembla no tenir límit per convertir en real allò que la realitat ens nega...
EliminaGràcies per tot i una abraçada gran!
Disortadament crec que anem cap a un Mon a on el contacte entre els humans pot arribar a ser un joc d'ombres................. i fa por.
ResponEliminaGràcies per compartir el concert.!
Una abraçada.
És cert, Jaume; però encara som a temps de fer-hi alguna cosa abans de permetre que ens deshumanitzin del tot..., i hem de fer-ho superant la por.
EliminaEnhorabona pel virtuosisme de la teva filla, i felicitats per la part que et toca. Una forta abraçada!
Ombres del passat
ResponEliminaque em retorneu
al oratge complagut
del antic mirall...
Feia falta el sol
per trobar el bes,
l'abraçada solc
del marcat ombriu
I dins de la sort
erem vius en mort
fins que núvol prim
cobrí llençol a llum
i s'esvaï el perfum
que erem TU i jo.
...............Anton.
Moltíssimes gràcies, Anton, per haver-me deixat aquests preciosos versos al meu espai. Dignifiquen el meu Racó de febrer, juntament amb tots els comentaris de les persones amigues que hi han deixat bella empremta.
EliminaUna abraçada molt gran!
Bellíssim, inesperat joc d'ombres, més real que la realitat.
ResponEliminaFa impressió.
Celebro que t'agradi, Jordi. Moltes vegades la realitat de dins és força més real que la de fora...
EliminaUna forta abraçada!