 |
| Monument a Pau Casals (Montserrat, 23/2/2013) |
No sé si avui acudiran gaires ocells a escoltar-lo...
 |
| Imatges extretes del Facebook del Monestir |
...Hi acull la neu entre les penyes i sembla que ressona el cant dels ocells i aquest so inigualable del cello. (Novesflors)
...Un floc de neu,
s'ha posat a la branca.
Floreix l'hivern. (M. Roser)
s'ha posat a la branca.
Floreix l'hivern. (M. Roser)
... Però ell no deixarà de fer música: la natura l'acompanya, i ara un cruixit, ara un cop de vent, ara una conversa, ara una campana, tot parla, tot canta. (Olga Xirinacs)
Silenci, silenci, silenci. Va bé saber-lo escoltar.
ResponEliminaGràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies, gràcies, gràcies a tu, Jordi, per la teva companyia a l'espai.
EliminaUna forta abraçada!
Quina preciositat, Montserrat nevat. Hi acull la neu entre les penyes i sembla que ressona el cant dels ocells i aquest so inigualable del cello.
ResponEliminaSí, Novesflors, l'instant en què van fer la foto devia sr ben bé com expliques; segur que es devia sentir el cello de fons...
EliminaUna forta abraçada!
La neu tot ho fa més bonic... Montserrat també! Com La Floresta, aquest matí... ara ja gairebé no queda res...
ResponEliminaSí, Carme, llàstima que va durar tan poca estona! Al Punt diari digutal va sortir una foto de la Floresta, signada per un tal Ferrando, i s'hi veia un menudet que hauria pogut ser el teu nét perfectament!
EliminaUna forta abraçada!
Quin vestidet blanc més escaient! La foto de Pau Casals tocant enmig de la neu és preciosa...
ResponEliminaOi que sí, Judit? A mi aquesta foto em va captivar només veure-la. Conec molt bé l'indret, però ara semblava estar veient-lo enmig d'un somni...
EliminaUna forta abraçada!
Que hi erets tu Montse? Si ja és bonic de per si, tot nevat és una meravella...
ResponEliminaAquí també hi ha hagut una mica d'enfarinada...A mi m'agrada tant veure el paisatge nevat, que em costava de desenganxar el nas de darrere la finestra...Després ha sortit el sol i aviat s'ha acabat l'espectacle!
Un floc de neu,
s'ha posat a la branca.
Floreix l'hivern.
Petonets de bona nit.
No, M.Roser, ja m'hauria agradat ser-hi, però hauria estat perillós aventurar-se per les carreteres de bon matí. Jo vaig estar des de els 6 del matí fins que va parar de nevar enganxada al vidre, també. Veure com clarejava enmig de la nevada va ser una experiència molt maca.
EliminaUna forta abraçada!
Gràcies per posar el meu haiku Montse...
EliminaQuina meravella, oi?
ResponEliminaPrecioses les fotos que acompanyen el cant dels ocells...
Una abraçada, ara amb nit que glaça!
Sí, Fanalet, és tot un luxe poder gaudir d'espectacles com aquests que de tant en tant la natura ens regala.
EliminaUna forta i càlida abraçada també per a tu!
... però ell no deixarà de fer música: la natura l'acompanya, i ara un cruixit, ara un cop de vent, ara una conversa, ara una campana, tot parla, tot canta.
ResponEliminaOlga, m'han agradat molt les teves paraules; les intercalo entre les fotografies, juntament amb algunes altres dels comentaristes.
EliminaUna forta abraçada!
Enmig d'aquest paisatge, net, fred, que ningú trepitja, només volen els ocells. Mai tenen fred i són com flocs de neu que baixen del cel.
ResponEliminaSempre trobo aquesta obra d'en Casals una xic trista i el cant dels ocells ... alegre.
Bona tarda Galionar.
Pere, els ocells ho passen malament quan neva perquè no troben menjar; potser per això no s'acostaven a en Pau Casals, ahir al matí...
EliminaAl pati de casa els vam tirar molletes de pa, i tot de petjades petitones van quedar marcades sobre la neu.
És veritat; el cant dels ocells és molt alegre i en canvi l'obra d'en Casals és trista... Potser l'autor no pensava en ocells, quan la va compondre...
Una forta abraçada!
Aquí, al meu barri també va nevar, uns bons dos dits. És bonica la neu. A voles es fa molesta. No hi ha res perfecta. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminan´hi ha neu a Montserrat avui dissabte 2 de març ?
ResponElimina