GRÀCIES!
En una mini incursió
a la xarxa enmig de les vacances m’he assabentat que l’Espai de Galionar es
troba entre els nominats als premis CATS 2012, en la categoria de bloc literari.
Una sorpresa inesperada i que agraeixo de tot cor, especialment a totes aquelles
persones que li han fet confiança al meu espai. Aquest reconeixement ja representa
un premi per a mi; un premi important, un estímul i una motivació per continuar
endavant amb l’escriptura, sobretot tenint en compte que coincideix en un
moment personal de dubtes i preguntes sobre el sentit de tot plegat, i que
bufen mals temps per a la poesia en el més endins. Són quatre anys ja d’activitat
blocaire si sumem els dos blocs (l’anterior de windows live i l’actual) i ha plogut molt, massa, durant aquest període de temps. És la
mateixa Montse la que va endinsar-se pels viaranys de la xarxa amb il·lusió,
temor, una punta d’inconsciència i un excés de candidesa, i la que ara escriu
aquestes ratlles? De ben segur que no. Ni les motivacions, evidentment, tampoc
són les mateixes.
El millor de
tots aquests anys? Sens dubte vosaltres, les persones que hi ha darrere de cada
espai, que tant heu aportat a la meva vida i que m’heu regalat, en alguns
casos, la vostra incondicional amistat.
Gràcies novament,
i amb el vostre permís, continuo fent el mandra i prenent el sol una temporadeta més.
Imatge: Salvador Ventura |
BON ESTIU!
MOLTES FELICITATS!!
ResponEliminaI bon estiu.
Una aferradeta!
Gràcies, bonica, i felicitats a tu també per la part que et toca. Que hi hagi molta sort.
EliminaUna abraçada!
Estic tan contentaaaaaaaaaaaa!!!!!
ResponEliminaApa segueix descansant, que de moment ja estàs nominada.
Petonassosssssss!!!!!
Gràcies, Dafne. El mèrit està en les persones que ens llegiu i ens voteu, més que en els nostres espais. Una forta abraçada!
EliminaMoltes felicitats Montserrat!!!
ResponEliminaUna abraçada.
Jaume
Gràcies, Jaume! De fet, no n'hi havia per tant, però m'ha fet il·lusió trobar-me entre els nominats, tot i que la cosa no passarà d'aquí.
EliminaUna abraçada també per a tu!
Felicitats Montse i mentrestant, tu continua fent mandres, que amb aquesta xafogor és el que ve més de gust...
ResponEliminaGràcies, M. Roser; de vegades ens calen petits estímuls, petites empentes com aquesta perquè els nostres ànims tirin endavant. És clar que amb aquesta calor s'està molt millor llegint una bona novel·la a l'ombra o a prop d'un ventilador que no pas matxacant-nos el cervell a la recerca de la bondat de les muses...
EliminaUna forta abraçada!
ENHORABONA!!! :-)))
ResponEliminaGràcies, Assumpta, enhorabona també per a tu, per les teves nominacions!:-))) Una forta abraçada!
EliminaBen merescuda... ben merescuda... Enhorabona!!!
ResponEliminaM'alegro que això t'animi a seguir i m'ha agradat aquesta reflexió sobre si ets o no la mateixa. Estic totalment d'acord amb tu. Jo tampoc sóc la mateixa que quan vaig començar, gens de gens...
Abraçadetes, preciosa!
Gràcies, Carme, i enhorabona també per les teves nominacions! Sembla que hem entrat en un temps de reflexions, oi? Potser és que cada cicle de la vida demana el seu llenguatge concret per a poder expressar-nos i ara es tracta de trobar el més adequat, no ho sé...
EliminaUna forta abraçada!
Moltes felicitats, Montse! Fa poc que sóc al teu bloc. És impressionant la qualitat del que escrius. Per molts anys.
ResponEliminaAbraçada amb orxata i sota l'ombra! :o)
Gràcies, Cantireta, gràcies per trobar plaent el que llegeixes per aquí. Enhorabona també per a tu per la nominació.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Justíssima nominació. I premi merescut. Aquest blog me l'estimo molt.
ResponEliminaGràcies, Jordi; amb persones com tu val la pena formar part del món dels blogs.
ResponEliminaUna abraçada!
Si, que si, una nominació justa . ENHORABONA!!!!
ResponEliminaGràcies, Drapaire! No sé si és justa o no, però sí que l'he rebuda amb molta il·lusió. I això és el que compta, el bon rotllo que m'ha aportat.
EliminaUna forta abraçada!
Enhorabona per la nominació! Jo, que no sóc un lector àvid de poesia, sempre he trobat en el teu racó, des que et vaig descobrir, un lloc per aprendre'n i gaudir-ne a petites dosis i amb tranquil·litat. Molt merescut. Molt!
ResponEliminaApa, a seguir gaudint de les vacances!
Moltes gràcies, Porquet! Alhora, jo en el teu espai he pogut gaudir de la veu d'algú que estima les muntanyes tant o més que jo, i amb qui, per tant, sento alguna connexió comuna.
EliminaUna forta abraçada!
Saps que t'ho mereixes. Anim i endavant. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaGràcies Joan; saps perfectament que sé que no m'ho mereixo, però la nominació m'ha fet molt feliç. Si en Joan Carles estigués viu per veure-ho, no hi cabria de l'alegria.
EliminaUna forta i calorosa abraçada!
Ja ho veus, encara entremig de dubtes, has de continuar escrivint. Sitens l'estímul d'un premi, molt millor, i me n'alegro molt.
ResponEliminaTot i que els "mandarins" de la nostra cultura fan els impossibles per enfonsar la llengua i els seus escriptors.
Gràcies, Olga, de debò. Els meus dubtes no estan en continuar o no escrivint (que sí que ho faig), sinò en decidir si alguna de les coses que escric poden publicar-se en aquest bloc; són figues d'un altre paner.
ResponEliminaSobre el teu segon punt, què t'he de dir. Saps que de raó te'n sobra. Però tu tampoc no defalleixis, poeta!
Una abraçada gran!
M'encanta la gent que diu collons en un apunt!
ResponEliminafelicitats per la nominació!
Gràcies, Zel, de veritat. Sobre la "parauleta", així ajudem a mantenir genuïna la parla, oi?:)
EliminaUna forta abraçada!
Moooltes felicitats!!!! i tant que merescida!
ResponEliminaGràcies, Rits, molt agraïda. Una forta abraçada!
EliminaLa constància i la feina ben feta es mereixen tots els reconeixements del món. Imagina't que ets dalt d'una muntanya i crides als quatre vents que lapoesia existeix i que val la pena de viure-la. Això és el teu blog.
ResponEliminaJoan, ben trobat de nou, amic! Saps?, crec que és la frase més bonica que m'han dit mai, valorant-me com a persona que escriu. Moltíssimes gràcies, de tot cor!
ResponEliminaUna abraçada gran!