 |
| Per haver-me emplenat l'esperit de pau... |
 |
| I els ulls de bellesa... |
 |
| Per haver-me fet sentir alhora molt gran i molt petita... |
 |
| Per haver-me retornat moments feliços d'infantesa... |
 |
| Perquè ets bella retallada en el cel gris... |
 |
| I també quan t'emmarca el cel més blau... |
 |
| Per haver-me ofert silenci, companyia, llibertat i Vida. |
Quines fotos tan meravelloses. Espere que hages respirat la pau, el silenci, la tranquil·litat i t'hages omplit els pulmons.
ResponEliminaI benvinguda, se't trobava a faltar.
Uaaaaaaaaau!! T'asseguro que tal com ho has posat encomanes una mica de tot això que descrius!! Gràcies!! :-)))
ResponEliminaMontse em trec el barret...Quina preciositat de fotos, és clar que el paisatge també hi ajuda( i no et vull treure mèrit)...
ResponEliminaCelebro que aquesta estada, encara que més curta del que esperaves, hagi estat tan profitosa per a tu, emplenant-he l'esperit de pau i els ulls de bellesa...D'aquesta bellesa de Montserrat, que ens has dut fins aquí. Gràcies!!!
Molts petons.
Dóna gust llegir-te, Montse!
ResponEliminaI mirar les fotos també... i em fa molta il·lusió que continuï el tema...
Quina sort haver trobat tot el que expliques, aquí i ahir... me n'alegro moltíssim.
Un abraçada.
Quin bocinet de cel Montse, realment es un plaer pels sentits. Benvinguda guapa.
ResponEliminaMuchas cosas te ha reportado el pequeño retiro, y todas positivas que disiparan tus dudas si las hubo.
ResponEliminaMe alegro mucho de leerte nuevamente, amiga.
Chelo
Com els antics eremites baixes de la muntanya purificada, plena de llum i força. Aqui a baix res canvia i fem passar els dies empenyent-los per veure si arriba un nou temps.
ResponEliminaBona nit Galionar.
Veig que han sigut uns dies meravellosos per a tú. Jo a l'agost faig cap a Poblet. la Glòria va estar aquests dies a Barcelona, doncs la seva filla ja se'n torna a Madrid. Però tansols la vaig veure una tarda. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaGràcies, Novesflors; aquests dies han estat un privilegi per a l'esperit i per als sentits. Les fotos havien de sortir bé per força: només calia capturar el que hi havia al davant.
ResponEliminaAssumpta, m'alegro d'haver estat capaç de transmetre alguna sensació. L'indret, però, no necessita intermediaris per a enamorar; ho fa tot solet:)))
M. Roser, i tant que ha valgut la pena! Si amb una càmera fotogràfica senzilleta i ni gota d'ofici han sortit aquestes fotos (i 150 més), imagina't què hi hauria pogut fer un fotògraf professional amb una bona màquina!
Carme, de vegades el que cerquem ho tenim força a prop però no sabem veure-ho..., fins que arriba el moment adequat per fer-ho. Jo m'alegro moltíssim d'haver parlat amb tu, tot i la mala qualitat del so.
Gràcies, Marta; era realment com un bocinet de cel, i a més ho necessitava. Si puc, un altre any repetiré.
Chelo, la realitat no va decebre le meves expectatives, sinó tot al contrari; va ser molt millor del que imaginava. Una escapada així te la recomano, amiga; no saps com s'arriben a relativitzar les coses.
Pere, tens raó, per a mi les muntanyes tenen un efecte benefactor increïble. Siguin les de la Vall de Boí, les d'Andorra o asquestes de Montserrat. Però ja torno a ser aquí a baix, esperant el nou temps o tement-ne algun de pitjor...
Joan, espero que la teva estada a Poblet sigui tan profitosa com la meva. He tornat carregada de música preciosa: el Llibre vermell de Montserrat, l'Escola de Montserrat del segle XVIII, selecció de Mozart, Gospel... M'alegro que la Gloria estigui bé; fa molt que no en sabia res.
Una forta abraçada i gràcies per acompanyar-me!
És molt important tindre localitzats alguns indrets màgics (de vegades no cal anar massa lluny, veritat?) que ens reconcilien amb eixe món que segueix el seu curs innexorablement i que va manifestant-se segons li plau sense comptar amb nosaltres.
ResponEliminaSeguim, no obstant, el caminet que encetàrem sempre agraint a llocs com aquests que ens mostres, a persones que també ens aporten pau i ànims, a xicotets “miracles” que també van succeint cada dia,…agraint la seua existència i també la possibilitat que ens donen de gaudir-los i de fer estada en ells: els llocs, les persones, els “miracles”,… tot carícies insubstituïbles especialment quan les forces semblen estar exhaurides i l’espai per mantindre l’esperança i la il•lusió va reduint-se progressivament.
Gràcies per compartir tan belles imatges i engrandir-les amb les teues paraules.
Una abraçada,
amparo.
I tant si tens raó, Amparo; què seria de nosaltres sense aquests indrets que magrat les tempestes que assoten l'ànima són capaços de retornar-nos força, vida i esperança, que ens reconcilien amb el nostre entorn i que ens fan adonar que val la pena viure? Tant se val que es tracti de muntanyes, de mar o de plana; cadascú ha de trobar la seva font de força on sabem que serem ben acollits sempre que ho necessitem.
ResponEliminaGràcies, amiga, i una molt forta abraçada!
N'esperem la continuació. Amb els vostres ulls. Gràcies, Montserrat.
ResponEliminaDoncs si la calor no ens mata abans d'hora, intentarem complaure-vos.
ResponEliminaGràcies pel comentari i una forta abraçada!
GRacies Montserrat!!!!
ResponEliminaLes teves fotografies em desperten els mateixos sentiments que descrius.
Gràcies, Rits. És difícil que un paisatge com aquest ens deixi indiferents, per poc sensibles que siguem. I si en som molt, doncs imagina't! Una forta abraçada!
ResponElimina