 |
| A reveure, Sr. José |
“… A partir de hui, el cel brillarà amb més
intensitat a les nits perquè una nova estrella va camí AMUNT. Ja s’ha alliberat
del seu cos. Ha trobat la pau definitiva. A nosaltres mai ens abandonarà perquè
ens ha donat el millor exemple amb el seu AMOR, BONDAT I OPTIMISME…” (Amparo, 2 de juny de 2012)
Parteixo cap a Burjassot per a acomiadar-me
de tu, Sr. José, i per fer una abraçada molt gran a la teva filla Amparo. Avui, però, el meu vell
poema d’amor vull que sigui per a tu. Te'l recito a poc a poc, mentre constato
que, efectivament, a dalt del cel hi ha un estel que brilla més que els altres.
EL TEU NOM A DINS LA NIT
Com una suavíssima carícia, l’aire tebi de la
nit
recorre el cel amb el teu nom a dintre –jo
l’hi havia dit-,
i embolcalla cada estel i el fa més nítid.
Embriac de passió, incapaç d’abraçar tanta
bellesa
el firmament tremola, i s’esquinça del plaer
de posseir-te.
I jo, confosa en la foscor i a prop dels
arbres,
envejo ferventment la seva sort
tot murmurant també el teu nom, com un prec a
l’infinit...
Galionar
Noia...quin poema més bonic...
ResponEliminaHi ha persones que són estels que brillen sempre...
Una abraçada, Galionar.
Un record ben tendre i sentit.
ResponEliminaUna abraçada!
Un poema preciós per a un dels records que ens habiten sempre.
ResponEliminaLa vida és així, i a poc a poc, anem tenint molta llum, que ens arriba d'aquells que ja no hi són, però ens segueixen acompanyant!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!
La millor manera de despedir a algú que ens deixa. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaEl meu condol a l'Amparo, una abraçada gran per a ella i una altra per a tu.
ResponEliminaUn poema preciós, galionar!
Devia ser una persona a la qual tenies en gran estima...Ho dic perquè aquest poema que li dediques, és preciós i té molt de sentiment.
ResponEliminaEs un homenatge molt entranyable, però és llei de vida que de tant en tant, ens deixin persones que ens agradava molt tenir-les a prop...
M'agrada això de la nova estrella, miraré a veure si la veig.
Ho sento molt per l'Amparo, és du perdre el pare, i per tu que has perdut un amic...
Una forta abraçada a les dues.
Molt bon poema. ¿Com serà quan trobem, on sigui, tots els estimats que ens deixen?
ResponEliminaPreciós poema......gràcies i una abraçada per l'Amparo i un altre per tu.....Fanny
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, amics i amigues, per les vostres paraules. N'estic segura que Amparo agraeix cadascun dels vostres mots. Sóc arribada de Burjassot de no fa gaire, per això no us he pogut respondre abans.
ResponEliminaPuc dir-vos que el meu cor és infinitament més ric que abans de marxar.
Una abraçada molt gran.
Galionar, quines paraules més precioses, aquesta nit un estel somriurà segur en escoltar-les. Quin record més maco que li envies! Em sap greu la teva pèrdua
ResponEliminaEstimada Montse i estimats companys visitants d'aquest entranyable i enriquidor blog,
ResponEliminaagraïsc profundament totes les mostres de condol nascudes dels vostres cors. Em sent molt ben acompanyada i el meu pare també estarà ben orgullós i satisfet d'aquestes mostres d'estima.
Realment el dolor és gran perquè ell també ho ha sigut. Ha estat un home bo, generós, senzill i profundament amorós. No ha necessitat la paraula, sinó la pròpia manera de viure per ensenyar-nos a lluitar cada dia sense descans a la recerca dels valors que eren el seu "sant i senya": la veritat, l'honestedat, l'esforç, la responsabilitat, la tendresa, el perdó,l'optimisme ... l'AMOR, en suma.
Ningú millor que Montse ha pogut plasmar allò que jo hauria volgut expressar i agraïsc tant que aquesta entrada haja estat dedicada a ell que em sent profundament emocionada.
Cadascuna de les vostres paraules han estat una carícia per mi i el millor homenatge per ell.
Una abraçada ben forta per tothom.
Gràcies, Montse.
amparo.
Amparo, aprofito el bloc de la Galionar per enviar-te una abraçada forta i molts ànims
ResponEliminaCarina, moltíssimes gràcies per les teves paraules i per haver estat una més de les persones amigues que ens hem aplegat a dir el nostre adéu particular a aquesta persona tan especial, el Sr. José.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Estimada Amparo, res més puc afegir després de les teves bellíssimes i sentides paraules. Que sigui el silenci, una vegada més, acompanyat d'una abraçada immensa, qui et faci arribar tot el nostre suport i tota l'estima del món.
ResponEliminaMil besets, bonica!
Fins sempre iaio, fou una llastima no poder anar al teu soterrar, pero sempre estaras al meu cor. Aquest any esta siguent ben dur ja que tampoc vaig poder estar al costat de les teues filles i el teu fill, pero mes encara de mare, encara recorde un dia de falles quan estava a Valencia i li vaig donar una abraçada i els 2 exclatarem a plorar. Em sap molt de greu no estar alla. Una abraçada tia, t'amiga m'ha fet plorar com una madalena :)
ResponEliminaJuan, bonico, quina alegria compartir amb tu aquest raconet dedicat al teu avi, i que contenta estic de la teva presència!
ResponEliminaNo passis pena per no haver pogut estar amb els teus el dia del soterrament; tots sabien que sí que hi eres des de la distància, i la teva presència es podia palpar, allà, entre els teus pares, entre Víctor, entre l'àvia, la tia i el tiet. És l'estima, el sentiment el que importa, i aquests hi eren ben intensos, encara que físicament estiguessis a Múnich. No sempre es pot córrer al costat de la família; jo tinc un fill com tu que viu a Irlanda i li passa el mateix: el cor és aquí, però el cos és allà.
L'avi no ha mort del tot, Juan; tu el mantindràs viu cada vegada que el pensis, que hi somiïs, que hi parlis amb el pensament. I com diu la teva tia Amparo, cada vegada que contemplis la nit, que miris les estrelles, potser notaràs que una d'elles et picarà l'ullet amb un somriure ben dolç i ben murri. Serà el teu estimat avi José, que vetllarà per tu i per tots els qui ara el ploren.
Una molt forta abraçada, Juan, i mil gràcies per la teva presència!
..no escriuré res més quê un: sense paraules, emocionada i orgullosa de compartir aquesta vida amb persones així.. T'testime tia, t'estime cosí.. un poema meravellòs :) Quanta màgia..
ResponEliminaRoser
Moltes gracies Montse :) sempre s'agraeixen paraules de suport
ResponEliminaHola, Roser, gràcies per passar-te per aquest espai; m'alegra molt saber que, tot i que no et conec personalment (vaja, suposo!), ara estem una miqueta més a prop gràcies a la bella amistat que m'uneix amb la teva família, principalment amb la teva tia Amparo. Una abraçada molt gran, bonica, i ja ho saps, torna quan vulguis!
ResponEliminaJuan, gràcies de nou i una altra gran abraçada per a tu!