diumenge, 20 de maig del 2012

Liebster Blog

“...Amb quantes persones, quan hi parles, sents que el món s’ha detingut al seu voltant perquè escolten realment fascinades el que dius?...”  (Robin S. Sharma)
Tinc una grata sorpresa en assabentar-me que en el bloc CARPE DIEM m’espera un premi per al meu espai.  Liebster blog. Què dimonis deu voler dir això de liebster? (jo, d’alemany, ufff...). Ha de tenir un significat positiu, sens dubte. Gràcies a Internet puc saber de seguida que sí, que tant pot significar amor com estimat, com en aquest cas un bloc que t’agrada.
I me’n sento honorada, naturalment. Sempre és gratificant saber que allò que escrius i que has decidit compartir públicament ha agradat a algú i que t’ho fan saber amb aquest tipus de reconeixement. Moltíssimes gràcies, Dafne!
Ara sóc jo qui n’hauria de nominar cinc més, de blocs. Tasca difícil, perquè sobrepassen amb escreix aquest nombre els que per a mi són estimats. Han de tenir menys de 200 seguidors. això ja n’exclou uns quants. No sé si els que jo pugui escollir estaran d’acord amb la filosofia de rebre un premi virtual, i no voldria fer-los sentir incòmodes. Així doncs, sense cap compromís per part de ningú, i amb total llibertat d’afegir-se al joc o no, esmentaré 5 blocs que per a mi són importants, conscient que me’n deixo molts més que igualment podrien formar part de la llista.
Fa 4 anys que vaig iniciar la meva aventura blocaire. Al principi, des d’una altra plataforma que va tancar deixant-nos amb el cul a l’aire i des de fa aproximadament un any i mig a Blogger. En aquells primers inicis, una persona em va recomanar un bloc. Un bloc de poesia i creació literària, deliciós com un jardí de somnis on la sensibilitat, l’elegància i la bellesa omplen cada racó de l’espai. Va ser la meva primera gran troballa, el meu referent, i no he deixat mai de passejar-m’hi; es tracta de l’espai de NOVESFLORS.
Un altre bloc deliciós, descobert més recentment, és el d’una dona entranyable, menuda, senzilla i sàvia; una mestra vocacional d'afinada sensibilitat que amb el seu espai sap transmetre considerables dosis d’optimisme i de lluminositat. De totes les seves entrades, m’agraden especialment les que rememoren temps passats, de la infantesa, on la seva capacitat narrativa aconsegueix fer-te sentir, olorar, i fins i tot tocar els paisatges, els costums, la gent d’antany. Es tracta de l’espai PETITESES, de la M. Roser.

I com no mencionar un bloc, també relativament nou per a mi, d’un home que possiblement no coneixeré mai però amb qui sento que m’uneix una còmplice sensibilitat. En Pere, el seu autor és un gran seductor; des de l'Empordà sedueix amb les paraules, amb els versos, amb els seus teatres, amb la música, i sobretot amb la bellesa i profunditat dels comentaris que regala als nostres espais. Es tracta de l’espai CALLE ARQUÍMEDES.  
Un altre jove seductor de 80 anys, amb un bloc excepcional, és l’Anton Fortuño, amb el seu espai REBAIXES. Una riquesa de poemes, creacions artístiques, contes, bocins de vida blasmada per ser compartida amb tots nosaltres. Amb ell, a estones compartim somriures, a estones l'acompanyem en el plor, i sempre ens fa emocionar.  L’Anton, un supervivent de mil batalles, amb qui la paraula amistat es converteix en un luxe impreuable.
I finalment no vull deixar d’esmentar un bloc, potser no tan conegut com es mereixeria, d’un excel·lent col·leccionista de punts de llibres. En ell s'hi poden trobar veritables obres d'art, seleccionades amb bon gust i molta cura  Tota una riquesa de la qual és un goig poder gaudir. Es tracta de l’espai SENYAL DE PLANA, del vilanoví Jaume Sendra.
Bé, ja n’he esmentat cinc,  i encara hauria volgut parlar del teu, del teu, del teu i de tants d’altres... Ara només em resta recordar que si algun dels nominats s'apunta a continuar difonent el premi, haurà de copiar la imatge de l'encapçalament, enllaçar 5 espais que li agradin i fer-ho saber als seus propietaris.
Avui m’acomiado amb Luigi Boccherini i el seu Fandango. Aquesta peça, com a música de fons, va inaugurar aquell meu primer bloc ara fa 4 anys. És una música que em recorda els llaços d'amistat que a voltes s'estableixen entre els amics i amigues blocaires; el seu inci no crida especialment l'atenció, però a mesura que evoluciona es fa cada vegada més intensa, fins al punt que la seva melodia queda gravada al nostre cor i ja no deixem d'estimar-la.


16 comentaris:

  1. Enhorabona, Montse, per aquest premi que, sense cap dubte, és ben merescut. Enhorabona i gràcies (mai en donaré prou) per ser tan generoses tu i totes aquelles persones que us llanceu a compartir tant i tan bo i ho poseu a l'abast dels qui passem, reposem a les vostres llars virtuals i ens enriquim de tot allò que compartiu.
    Sobretot, la possibilitat d'enriquir la meua vida amb el regal de l'amistat que el teu espai em va possibilitar, ha estat una de les troballes més importants per mi.
    Una forta abraçada,
    amparo.

    ResponElimina
  2. FELICITATS PEl PREMI que t'han concedit i que ara vols compartir...
    Et premien segurament per el teu bon fer, per l'amistad que dones, per aquest caminar junt amb altres i fer-lo agradable per a tots.
    GRÀCIES, Montse. pensar en mi vol dir moltes coses, ...el teu apreci immerescut ja que no et recompenso com deuria i es que poc circul·lo per els llocs i estic més en parar que en continuar,... Molts altres motius em persegueixen i em deixen amb poc de temps per acudir a veure i comentar. He de viure el que la vida em dona i no puc decidir per mi tot el que m'ha caigut al dament.Intentarem seguir com puguem. Anton.

    ResponElimina
  3. Enhorabona, Montse!

    I molt bona tria dels 5 blogs que has nomenat!

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats Montse per el premi que ten concedit en el teu bloc que per mi és un referent en el món de la narració i la poesia. Nosaltres ja fa anys que ens comuniquem en els nostres blocs, primer en la space que com be dius es van deixar penjats i en el cul a l’aire i desprès a Blogger on seguim ara, sempre m’agrada veure els comentaris que en fas a les meves entrades.
    Moltes gràcies per pensar en el meu modest bloc Senyal de Plana dedicat al punts de llibre i també a un punt de vista de les tradicions vilanovines t’estic molt agraït!.
    Una forta abraçada a una vilafranquina que té les arrels vilanovines.
    Jaume.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Montse, per la delicadesa de pensar en mi, ja ho he posat al blog. Veig que més o menys portem el mateix temps, però a mi em va costar de tirar-lo endavant...
    Molts petons.

    ResponElimina
  6. Em fa feliç, saber que d'alguna manera, aquest Liebster, que vol dir molt o no; ens fa sentir més a prop.
    Espero seguir compartim molts moments més, amb premi per a l'ànima quan els llegeixo, per a mi, ja n'hi ha prou!!!
    Petonssssss!!!!

    ResponElimina
  7. Sempre fa il•lusió rebre un premi, però és emocionant rebre'l de tu, que sí que t'ho mereixes.
    És veritat que hi ha persones que et fascinen i fan que el món s'aturi uns instants mentre llegeixes el que escriuen, tu ets una d'aquestes. Però a més les teves paraules traspuen riquesa literària, bondat, ètica, tendresa i aquella innocència que mai hem de perdre.
    Trobo molt encertat que t'hagin donat aquest premi de blog que agrada o favorit, també m'encanta que hagis triat a Novesflors, M. Roser i a l'Antón que llegeixo habitualment; no conec el bloc Senyal de Plana però ara el veuré.
    Quant a mi, apreciada amiga, als seixanta-tres anys encara em poso vermell i avui tu m'hi has fet posar. No sempre vivim com escrivim però tot el que es llegeix al Carrer Arquimedes surt del cor, és un esforç per mantenir la passió de viure ... una cosa que avui costa molt.

    Moltes gràcies Montse i una forta abraçada.

    ResponElimina
  8. ¡Felicidades, Montse!...merecida tienes la mención, por la continuidad y la exquisitez de tus escritos.

    Un beso, amiga.

    Tyrma

    ResponElimina
  9. Amparo, gràcies per la teva felicitació i les teves paraules. No n’estic segura si el fet de compartir allò que escrivim a través d’un bloc és una mostra de generositat o de pedanteria per part nostra; de vegades em fa por caure en aquesta darrera possibilitat. Però sempre resulta molt gratificant saber que els mots amb què hem intentat descriure un sentiment, una emoció, un esdeveniment concret, han servit a alguna altra persona que ho ha llegit a emmirallar-se en les paraules i a sentir que està una mica menys sola. I sobre l’enriquiment personal gràcies a l’amistat que pot néixer a través d’aquest mitjà, què te’n puc dir, a aquestes alçades? Només que també per a mi ha estat una de les troballes més importants de la vida.

    Anton, gràcies per les teves paraules. L’afecte envers la teva persona no és de cap manera immerescut, ans tot el contrari. Ets un artista de la paraula, del traç i dels colors, i per damunt de tot, una persona excepcional que es mereix tota l’estima del món. I no passa res si altres obligacions no et permeten viatjar pels blocs tant com voldries; jo mateixa, per falta de temps, llegeixo moltes vegades sense comentar, o se m’escapen les entrades dels qui publiquen cada dia. Les prioritats del món no virtual sovint se’ns mengen el temps, però nosaltres som aquí, comentant o sense.

    Moltes gràcies, Carme. Mira, aquesta vegada d’aquest reconeixement te n’has quedat exclosa, a causa de tenir tantíssims seguidors! Celebro que t’agradin els blocs escollits; el fet de triar-ne només cinc i deixar tots els altres fora gairebé em fa renunciar a seguir amb les nominacions...

    Jaume, gràcies a tu. Sí noi, fa anys que correm per la blogosfera i ja n’hem vist de tots colors. El teu espai no és pas un bloc modest, sinó que té un valor incalculable per l’exquisida i pacient labor que hi has estat duent a terme durant aquests anys. A més, com podia deixar d’esmentar al Gegant de la Porra essent també vilanovina!

    M. Roser, m’alegra veure que has estat guardonada per partida doble, cosa que sens dubte et mereixies. No sabia que el teu espai tenia ja quatre anys; de fet, per a mi els espais dels amics neixen el dia que els descobreixo, i reconec que no sempre els recupero des del principi. Però prometo que intentaré esmenar aquesta negligència.

    Dafne, gràcies a la teva iniciativa de pensar en el meu bloc, avui aquesta entrada ha estat possible. T’estic molt agraïda i espero poder compartir amb tu i el teu espai intensos i gratificants moments durant molt temps.

    Pere, gràcies pel teu agraïment i les teves belles paraules; a mi sí que m’has fet posar vermella de satisfacció llegint aquest ramell de qualificatius tan afalagadors, que de fet mereixes més que jo mateixa. Si alguns dels meus escrits han estat capaços de transmetre algun dels adjectius que esmentes, em sento més que ben pagada. Sí, crec que es nota quan una persona escriu des del cor; l’autenticitat és un valor que sovint compensa la manca d’ofici, almenys en el meu cas. I per molt cansats que estiguem no hem de deixar mai de fer-ho, com diu Lluís Llach, “encara que l’ossada ens faci mal”. O que ens en faci la vida. Perquè quan més esgotada tenim l’ànima, més necessitem l’efecte teràpia dels mots que sorgeixen enfora a través de l’escriptura.

    Gràcies, Tyrma; si un dia aquests premis s’atorguen als blocs amb altre llengües que no siguin la catalana, el teu espai en serà un digne mereixedor. Gràcies també per ser una fidel seguidora d’aquest espai i de l’anterior des dels seus inicis.

    Novament gràcies a tots vosaltres i una abraçada molt, molt gran!

    ResponElimina
  10. MOLTES FELICITATS. És un premi que et mereixes de bona veritat.
    Per la part que em pertoca et dóne les gràcies. M'ha emocionat la forma com ho has dit. A mi també em va recomanar el teu espai la mateixa persona, però llavors jo ja el coneixia i ja l'havia visitat, encara que no deixava comentaris perquè no n'admetia de blogger però hi entrava a llegir-te. Tot un plaer.
    Moltíssimes gràcies.

    ResponElimina
  11. Celebro molt la presència de la M. Roser de "Petiteses" en la tria de blogs. L'has definida molt bé. I és un gran referent, que diuen ara.

    ResponElimina
  12. Felicitats, Montse, per les mostres d'estimació rebuda i per les tu en regales. ^0^

    ResponElimina
  13. Novesflors, gràcies a tu pel plaer que significa poder gaudir de les petites grans joies del teu espai. Haurem d'estar eternament agraides a la persona que va propiciar el nostre encontre virtual.

    Jordi, certament la M. Roser és una persona entranyable amb una categoria humana que molts deistjaríem per a nosaltres. M'alegro que t'hagi agradat la tria.

    Gràcies, Pilar; tu sí que dignifiques els espais de blogger amb la teva grata presència i la bellíssima perfecció dels teus textos.

    Una forta abraçada i gràcies novament!

    ResponElimina
  14. T'ho mereixes. El teu espai és un racó de pau i de bona literatura. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  15. Ai, ai, que em posaré vermella i ja fa temps que he deixat enrere "l'edat
    del Pavo"...
    Gràcies Jordi i Montse, una lloança , si ve de persones com vosaltres, si que és un autèntic premi, d'aquells que t'il·lusionen, i són com pessigolles de sentiments...
    Petons als dos.

    ResponElimina
  16. Gràcies, Joan. Celebro que t'hi trobis bé, per aquí.

    M. Roser, res de vermellors de vergonya, dona; només està permés posar-te vermella de satisfacció:) Tot el que puguem dir de tu és ben autèntic i merescut!

    Una forta abraçada i molts petons!

    ResponElimina