Un llibre molt especial

Aquest any, en vigílies de Sant Jordi, us vull presentar un llibre molt, molt especial per a mi. Bé que hauria pogut parlar-vos d’alguna altra obra llegida recentment i que m’ha agradat; per exemple, podria esmentar la Memòria d’ulls pintats, de Lluís Llach, que malgrat la meva reticència inicial causada per la fama del seu autor, em va entusiasmar; també podria parlar-vos de la novel·la de Kate Morton, El jardí oblidat, que vaig devorar amb plaer, o del darrer llibre de David Jou, La poesia de l’Infinit, que tot just he començat a fullejar...

Però no. Ni tampoc us parlaré d’aquells llibres d’anys passats on m’havien publicat narracions diverses, i que em faria caure en allò que la gent que em coneix ja sap que detesto: fer-me propaganda a mi mateixa.

Del llibre de què avui us parlo n’existeix tan sols un únic exemplar. Un magnífic exemplar artesanal, publicat per l’escola El Barranquet, de Godella (València). El seu títol: POEMES DE TARDOR.

Els seus autors van ser els propis alumnes de segon cicle de l’esmentada escola, sempre guiats per la seva estimada mestra, la "senyoreta" Amparo, gràcies a la generositat de la qual, va ser possible que jo el pogués tenir a les mans.

El recull va formar part de l'exposició de "Llibres d'Aula", que l'escola celebra cada any amb motiu de la Setmana del Llibre.

I aquí la increïble sorpresa: enmig de les seves pàgines, mentre gaudia dels poemes dels alumnes i d’algun altre poeta consagrat com Marc Granell, entre il·lustracions entusiastes i molt boniques..., vaig trobar-me amb el meu poema NOVEMBRE.

Atès que de tot plegat no en tenia ni la més remota idea, us en podeu imaginar l’impacte. El gest tan delicat d’una persona amiga que el va considerar prou adient per formar part d’un recull tan especial, em va provocar una tremenda emoció, i alhora una satisfacció molt gran.

Pensar que romandrà ja per sempre a La biblioteca del Barranquet, com a patrimoni de l'escola i com a herència per a les generacions que vindran, i saber que un poema meu ha tingut el privilegi de formar-ne part perquè algú el va trobar al bloc i li va agradar, és com si m’haguessin atorgat el guardó literari més important a què hagués pogut somiar. Perquè efectivament, aquelles coses que donen sentit a la vida no tenen res a veure amb les riqueses materials, sinó que sorgeixen directes des del fons del cor. Una vegada més, gràcies, Amparo!

No, no el trobareu a la venda, ni és previst fer-ne cap més còpia. Però aquest any és, sense cap dubte, el llibre més important de què us podia parlar.

Amics, amigues, que passeu  una magnífica Diada de Sant Jordi!