diumenge, 22 d’abril de 2012

Un llibre molt especial


Aquest any, en vigílies de Sant Jordi, us vull presentar un llibre molt, molt especial per a mi. Bé que hauria pogut parlar-vos d’alguna altra obra llegida recentment i que m’ha agradat; per exemple, podria esmentar la Memòria d’ulls pintats, de Lluís Llach, que malgrat la meva reticència inicial causada per la fama del seu autor, em va entusiasmar; també podria parlar-vos de la novel·la de Kate Morton, El jardí oblidat, que vaig devorar amb plaer, o del darrer llibre de David Jou, La poesia de l’Infinit, que tot just he començat a fullejar...
Però no. Ni tampoc us parlaré d’aquells llibres d’anys passats on m’havien publicat narracions diverses, i que em faria caure en allò que la gent que em coneix ja sap que detesto: fer-me propaganda a mi mateixa.


Del llibre de què avui us parlo n’existeix tan sols un únic exemplar. Un magnífic exemplar artesanal, publicat per l’escola El Barranquet, de Godella (València). El seu títol: POEMES DE TARDOR.


Els seus autors van ser els propis alumnes de segon cicle de l’esmentada escola, sempre guiats per la seva estimada mestra, la "senyoreta" Amparo, gràcies a la generositat de la qual, va ser possible que jo el pogués tenir a les mans.


El recull va formar part de l'exposició de "Llibres d'Aula", que l'escola celebra cada any amb motiu de la Setmana del Llibre.


I aquí la increïble sorpresa: enmig de les seves pàgines, mentre gaudia dels poemes dels alumnes i d’algun altre poeta consagrat com Marc Granell, entre il·lustracions entusiastes i molt boniques..., vaig trobar-me amb el meu poema NOVEMBRE.


Atès que de tot plegat no en tenia ni la més remota idea, us en podeu imaginar l’impacte. El gest tan delicat d’una persona amiga que el va considerar prou adient per formar part d’un recull tan especial, em va provocar una tremenda emoció, i alhora una satisfacció molt gran.


Pensar que romandrà ja per sempre a La biblioteca del Barranquet, com a patrimoni de l'escola i com a herència per a les generacions que vindran, i saber que un poema meu ha tingut el privilegi de formar-ne part perquè algú el va trobar al bloc i li va agradar, és com si m’haguessin atorgat el guardó literari més important a què hagués pogut somiar. Perquè efectivament, aquelles coses que donen sentit a la vida no tenen res a veure amb les riqueses materials, sinó que sorgeixen directes des del fons del cor. Una vegada més, gràcies, Amparo!


No, no el trobareu a la venda, ni és previst fer-ne cap més còpia. Però aquest any és, sense cap dubte, el llibre més important de què us podia parlar.


Amics, amigues, que passeu  una magnífica Diada de Sant Jordi!

24 comentaris:

  1. No és d'extranyar que estiguis contenta. Aquestes coses són , ben bé com dius, les que tenen sentit i les que donen valor.
    Me n'alegro molt, Galionar, com també me n'alegro d'haver-te conegut ahir a la presentació dels 365!
    Una abraçada i feliç vigília i diada de Sant Jordi!

    ResponElimina
  2. Si que és especial aquesta tardor, la mirada dels joves és tan neta i espontània que permet veure jugar a les fulles caigudes amb pomes, castanyes i bolets.
    Tu somies amb antics paisatges plens de boira o amb les hores calmes de les tardes ... Realment és una petita joia i entenc que estiguis orgullosa de guardar el teu novembre entre les seves pàgines.

    Bon dia Galionar.

    ResponElimina
  3. Hola, Fanalet, jo també estic molt contenta d'haver-nos pogut conèixer; bé, de fet, que m'haguessis conegut tu a mi:) El teu bloc era per a mi un lloc de referència i m'imaginava la seva autora com a algú inabastable per a mi. I em vaig trobar amb una dona senzilla, planera i encantadora! Em va saber greu no estar en el millor moment de salut i no poder-me quedar més estona, però segur que un altre dia tornarem a trobar-nos i recuperarem el temps perdut.

    Pere, molt agraïda que consideris també una petita joia aquell Novembre. Sí, va ser molt emotiu descobrir-lo entre les Tardors d'infants de 10 o 11 anys. Fins i tot puc confessar-te que, llegint-lo allà, em va agradar més que quan vaig publicar-lo, com si no fos meu.

    Gràcies a tots dos i una abraçada molt gran.

    ResponElimina
  4. Gràcies, una vegada més, per permetre-nos accedir a sentiments i emocions. El llibre de la vida, és sense cap dubte el millor de tots.
    Rep una forta abraçada, Montse. Amb tot el cor, com la que et vaig fer ahir.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Montserrat. Des de Torelló compartim la teva joia i els llaços d'aquesta amor per la llengua i la cultura. Moltíssimes gràcies. Que tingueu una gran diada.

    ResponElimina
  6. Montse, moltes felicitats per passar a la posteritat al costat dels nens i nenes d'una escola, que bé poden agafar el relleu de la teva torxa poètica...I no m'estranya que t'he l'hagin posat al llibre , perquè és preciós el poema, deu ser de quant encara no ens llegíem, perquè el recordaria...
    El llibre té un format molt bonic i amb l'esclat de roses del final, és una petita joia!!!
    Que tinguis una bona diada de Sant Jordi!!!

    ResponElimina
  7. Pilar, i és molt bonic, oi?, el tram d'aquest llibre de la vida que podem recòórrer plegades, sentint l'escalf de qui amatent vigila que no se'ns glaci l'alé? També una gran abraçada per a tu, preciosa!

    Gràcies, Jordi; és bonic que els mateixos llaços uneixin idees, territoris i persones. Molt bon dia també per a vosaltres!

    M. Roser, tu que també ets mestra segur que pots valorar d'una manera molt especial el que representa un llibre com aquest. Jo que no en sóc, admiro les persones com vosaltres que vocacionalment us encarregueu d'edificar valors, coneixements i sensibilitat a aquestes petites personetes que us estimen i que no us oblidaran mai.
    Bona Diada de Sant Jordi, gràcies novament i una gran abraçada!

    ResponElimina
  8. És preciós i m'agrada compartir-lo, gràcies per ensenyar-nos-el.

    Hi ha coses que fan una il·lusió afegida per l'amor i l'amistat que les amara.

    Una a abraçada, Galionar.

    ResponElimina
  9. Con esta van tres...

    Además del valor del libro por haberlo hecho unos niños, el mero hecho de que tu trabajo esté entre sus páginas, me parece un mérito del que puedes estar muy orgullosa...Y la mejor elección para celebrar San Jordi.
    No recuerdo haberlo leído, lo buscaré entre tus escritos por el mero placer de recrarme en tus versos.
    Feliz San Jodí, y mifelicitación.
    Un besote, amiga.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Carme; aquest llibre és una bona mostra que allò més autèntic capaç de fer-nos feliços no es troba en els béns materials, sinó que sorgeix de l'estima...

    Tyrma, gràcies! Sí, i tant que ha de ser un motiu d'orgull, tenint en compte el tipus de llibre!
    Si vols accedir a l'entrada del poema original, hi ha un enllaç a dins del text, concretament en la paraula NOVEMBRE, així, en majúscules; potser passa una mica desapercebut.
    Una abraçada molt gran per a totes dues!

    ResponElimina
  11. És únic i preciós!!! gràcies per compartir-lo!

    Molt bona diada!!!!

    ResponElimina
  12. Ja saps, Montse, que m'ha fet molta il·lusió trobar aquesta entrada al teu espai. La xicalla estarà ben orgullosa i demà, quan els ho conte, de segur es van a sentir molts satisfets i pagats. Ha estat un gran honor poder tindre't entre les pàgines del llibre. Pels menuts i menudes fou una important motivació saber que anaven a compartir pàgines amb persones tan importants com tu, com Marc Granell, com Lola Casas,... tots i totes parlant del mateix tema i donant el milor de cadascú perquè els seus versos tingueren tan bona companyia.
    Sí, una única edició de tirada única; però -i és el que sempre els dic a ells- sabeu que és l'unic llibre del món? sabeu que com aquest no hi ha cap altre? I que el tenim nosaltres?
    M'ha agradat tant compartir a ta casa aquesta xicoteta però gran obra!
    Gràcies a tu Montse i a tots els visitants que han tingut la sensibilitat de dedicar temps, paraula i sentiment a allò vertaderament important: allò que mai pretén ser valorat només que des de dins perquè eixe és el lloc d'on va nàixer i on vol tornar.
    Un honor, torne a repetir comptar amb tu per tantes coses.
    Una molt forta abraçada,
    amparo.

    ResponElimina
  13. Rits, celebro que també li sàpigues veure tota la bellesa que conté, i que només pot apreciar-se amb els ulls de dins. Molt bona Diada de Sant Jordi també per a tu, bonica!

    Amparo, potser la xicalla s'enfadarà si saben que no tots els seus poemes han tingut cabuda en aquesta entrada... Tant de bo els hagués pogut posar tots, però algunes fotos no van quedar prou bé. I ja ho saps, l'honor ha estat meu, després de la teva desinteressada i generosa deferència. Crec que puc agrair les teves paraules envers les persones amigues que hi han dit la seva, donant-te'n les gràcies de part de totes elles.
    Una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  14. Un regal meravellós per a tu, i una mestra meravellosa, que fa una tasca impagable amb els seus alumnes.
    Et desitge (i la tindràs, no ho dubte) una BONA DIADA.

    ResponElimina
  15. Gràcies, Novesflors, efectivament va ser un regal meravellós, que va sr possible gràcies a una mestra excepcional. Desitjo també per a tu una magnífica Diada.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  16. Ets en el llibre perquè t'ho mereixes. Per cert, també he començat a llegir "La poesia de l'infinit". Avui m'he empipat. He tingut de remoure cels i terra per poder comprar el llibre de l'Olga Xirinacs La Inundació. Al final, al FNAC, desprès de cercar-lo per ordinador, me l'han trobat en una llexa molt amagada. I et posen pels nassos els llibres dels mediàtics i el betsellers repetitiu...Qué hi farem! Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  17. Joan Josep, crec que el llibre del David ens proporcionarà unes estones molt agradables per a la meditació i el gaudi sobre les qüestions que proposa.
    I sobre el llibre de l'Olga, a mi em passa el mateix a Vilafranca. No hi ha manera de trobar gairebé cap dels seus llibres, i mentrestant a TV3 explicaven que La inundació ha estat un dels més venuts a Tarragona... Sembla que hi hagi una frontera invisible i infranquejable en algun punt de les dues províncies... No tindré més remei que intentar comprar-los per internet.
    Gràcies per la companyia i una forta abraçada!

    ResponElimina
  18. Ooooh! Entenc que et faci tanta il·lusió! És un detall fantàstic, magnífic! Del que sentir-se'n orgullosa, i tant que sí!

    La meva enhorabona!

    Per vert, llegint una mica els comentaris jo he vist el llibre de l'Olga a diversos llocs, a Barcelona, a Sant Cugat, així que sí que es pot trobar en algunes llibreries! De fet, jo me'l compraré en breu (per Sant Jordi tenia una altra petició ja realitzada).

    ResponElimina
  19. Hola, Porquet, t'agraeixo que entenguis el valor que per a mi té aquest llibre i que sigui el més bonic del món.
    El llibre de l'Olga el demanaré via internet; serà la manera més senzilla, suposo. A Vilafranca hi ha força mancances, o sóc jo que sempre cerco impossibles...
    Gràcies per la companyia i una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  20. Un feliç dia del sant! :)
    Una abraçada! i un bon cap de setmana!

    ResponElimina
  21. Montserrat, moltes, felicitats, que el dia d'avui sigui especialment agradable per a tu i que tinguis només coses bones, que et facin ser més feliç...
    Un ram de roses ve volant cap a Vilafranca, procura tenir les finestres obertes...
    Petons.

    ResponElimina
  22. Moltíssimes gràcies, Fanalet i M. Roser, per pensar-hi! Obriré de bat a bat les finestres perquè m'arribin les roses i el seu simbolisme!
    Una forta abraçada a totes dues!

    ResponElimina
  23. Això és un tresor, un autèntic tresor... Quina meravella! Quina feina artesana d'anar muntant el llibre, pàgina a pàgina, poema a poema, dibuix a dibuix i, enmig, el detall sorpresa per l'amiga poetessa... Imagina que gairebé m'emociono jo en veure-ho!! És preciós! :-))

    ResponElimina
  24. Hola, Assumpta, va ser molt emocionant i és, certament, un tresor impagable. La responsable del llibre, la mestra Amparo, va comptar amb l'assessorament de l'artista basc Félix Aramburu per la confecció del llibre, tot i que va ser ella qui va fer tot el treball. És en coses com aquesta que la paraula AMISTAT cobra tot el seu significat.
    Gràcies per la visita i una gran abraçada!

    ResponElimina