diumenge, 2 de juliol del 2017

A la companya del meu fill

Em plau avui recuperar aquest poema dedicat a Monika, la companya del meu fill. D’aquí a unes dies seran entre nosaltres per celebrar el seu enllaç civil a Vilafranca. Temps, doncs, de felicitat. Després, tornaran al seu país d’Irlanda, on tenen la llar establerta. 
Per a tu, polonesa bonica! 

Arribares d’un país molt fred, lleugera d’equipatge,
però el teu caliu de dona captivà l’amor d’aquell qui m’és preuat.
Al principi va costar una mica entendre’ns;
va caldre emprar llenguatges de bona voluntat,
treballar el diàleg dels somriures, del gest i dels silencis.
Va caldre que estenguéssim una xarxa de llaços invisibles
que ens unissin a tots tres: a tu, a mi i al fill, el teu company.
T’hem obert les nostres portes, i t’hem regalat el mar,
que per tu s’ha vestit de gala, i s’ha fet més blau i més amable,
que també vol seduir-te. I tendrament, tu ens mires agraïda.
La sorra ara té un rastre de petjades
que va des de terres poloneses fins als vorals del meu cor.
Tu, passejant entre l’arena i el mar, allà on es desfà l’onatge
després d’acaronar els teus peus…
T’has fet collarets de petxines, i en un flascó d’estrelles
t’enduus l’aigua, la sal i la brisa, que et perfumaran la pell.

Avui compleixes anys. Lluny d’aquest país, que serà teu per sempre,
però a prop de qui t’estimes. Tornaràs molt aviat, i novament
es conjuminaran els blaus: cel, horitzó i els teus ulls, en l’abraçada del mar.
No importa que el teu niu de naixença hagi caigut de l’arbre;
per l’amor del meu fill, per tu mateixa, en nosaltres hi tens casa oberta.
Nostra llar és ara rica en noves músiques, nous sabors, noves paraules.
Hem esfondrat temors i hem crescut, i hem guanyat una filla.
Allò que ha besat el mar, ningú mai no ho pot malmetre.

Perquè algú molt important va lliurar-te cor i vida,
resta el meu, també, impregnat de tu, Monika.

Montse Galionar

16 comentaris:

  1. És preciós Montse! Això sí que és tenir una sogra d'alt nivell i qualitat. Deu ser emocionant que algú t'escrigui un poema així.

    Moltes felicitats a la Monika pel seu aniversari i una ENHORABONA gegant per a tots vosaltres. I com sempre els millors desitjos per aquests nuvis que celebren el seu enllaç d'aquí pocs dies. Que la felicitata els acompanyi sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme, pels bons desigs! M'ho han posat fàcil, això de no incordiar gaire com a sogra, atès que viuen molt lluny i que la convivència s'allarga un màxim de dues o tres setmanes l'any... La resta del temps la dedico a enyorar-los.
      I a l'octubre repetirem la celebració a Polònia, aquesta vegada per l'Església! Així que festa doble!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. MOLTES FELIÇITATS¡¡¡,JO TAMBE TINC UNA JOVE FORANA,I ENS ESTIMEN NOLT,ELLA PERQUE ESTA SOLA,ES RECOLZA AMB MI EN MOLTA FRANQUESA I LA SEVA FRANCA NATURALITAT LA FA MOLT PROPERA,ET DESITJO LA MATEIXA SORT.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats doncs també per a tu, Oliva, per la sort que has tingut amb la teva jove! En el nostre cas ens veiem molt poques vegades, i quan ho fem intentem gaudir del moment, així que no hi ha lloc per als mals rotllos!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Precios Montse, però em dona la sensació de que tu has de ser una sogra d' aquelles que totes triarien i que el sentiment d' ella cap a tu es reciproca.
    La meva ex sogra tenia l' escombra aparcada a la porta de casa !!!
    Guapa un petonás.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marta! No, no crec que sigui cap joia com a sogra, però la nostra relació està envoltada d'unes circumstàncies molt especials i el poc temps de què disposem plegades el dediquem a fer-ho tot el més bonic possible!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. La Monika pot estar contenta i orgullosa per la família que ha trobat a Catalunya.
    Us falten poc més de deu dies pel casament. Felicitats per endavant a la Monika, al teu fill, i com no, a la sogra.
    Quin goig (no em queixo de la meva) tenir una sogra com tu, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier! La sort és meva per haver trobat una jove com ella. Ja saps com van aquestes coses: allò que els fills (o les filles) estimen, també ho estimem les mares (o els pares).
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Quina sort tenir una nora a la que valores tant, que de vegades aquesta mena de relacions són complicades. Però si veus el teu fill feliç ja té molt de guanyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xexu, tot i les barreres culturals i l'idioma, ens uneix una cosa en comú molt important, i ella és una delícia de persona. Sóc afortunada.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. M'ha agradat molt el poema no es troba gaire sovint una relació tan plena de sensibilitat entre sogres i joves...
    M'afegeixo a les alabances cap aquesta sogra, ( després diran) però segur que la jove es mereix tanta estima...
    Petonets, Montse.
    Suposo que tens raó amb el què dius de la convivència, el fet que sigui poqueta, fa que tinguis més ganes de veure les persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, el poema ja té bastants anys, i l'estima continua i augmenta. Ella és un encant de persona i a mi se'm pot suportar perquè ens separen molts Km. i no hem de conviure gaire temps juntes... Però sí, la relació és molt bona.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Que emotiu, Montse! Ets un cor obert sempre a l'estima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Novesflors; m'agradaria que fos com dius, però les portes del meu cor també tot sovint grinyolen...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. És una sort haver provat de ser poeta quan vols homenatjar algú. No tothom en sap!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va com va, Helena; aquesta vegada va sortir així. Va ser l'únic llenguatge que em va obeir per poder expressar tot el que volia dir...
      Una forta abraçada!

      Elimina