divendres, 23 de juny del 2017

Invocació



No, ja no et vull per amant
ni m'és grat de compartir més nits insomnes;
no hi ha treva ni repòs al teu costat.
Volen draps de llit al voltant de la cambra
i tu em posseeixes, del tot i sense espera,
una vegada i una altra, i així fins a l’alba.
La teva abraçada m’anul·la i m’asfixia,
em deixa el cos exhaust i la ment balba.
Febrosa la pell, corriolets d’aigua,
es rendeix al teu embat, assedegada,
i no puc més; m'encens i em cremes.
Braços que s'obren, pits anhelants,
tota jo que em dono tota
per apaivagar aquest foc, però és debades;
abrases el meu cos durant la nit
amb la folla raó d'aquell qui guanya.
No, ja no et vull per amant;
qui et desitgi que et compri,
calor de l'estiu! 

Montse Galionar (dins Quatre veus) 

19 comentaris:

  1. Valga'm déu! Quin poema mes potent, mes sensual ... m'han sobrat les dues últimes ratlles.

    Guarda't de la calor Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe, Pere, si precisament són les dues últimes ratlles les qui donen sentit a tot el poema! Que una ja no està per viure segons quines escenes tòrrides amb escalfors d'àmbits més sensuals... :-))
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Crec que aquest amant es voldrà quedar amb tu uns tres mesos... pel cap baix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema fogós, per llegir més de dues vegades: "una vegada i una altra, i així fins a l’alba."

      Elimina
    2. Per desgràcia, Xavier, també crec que no m'abandonarà en una bona temporada... L'amant més odiat! Sí, crec que el poema mereix dues lectures: la segona és imprescindible després d'haver arribat al final de la primera.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. M'ha agradat això de personalitzar la calor...És un amant una mica enganxifós!!!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, M. Roser, és que no la suporto, la calor! M'invalida com si es tractés d'una malaltia! Però no n'hi ha d'altra, l'haurem de suportar!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Hehehe, Xexu, no et pensaries pas que sortiria amb un poema eròtic de veritat a aquestes altures...! :-))
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. En aquests primers dies d'estiu i la xalor que fa... has trobat el poema adequat. El recordava molt bé. És un plaer rellegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noia, aquest any la calor sembla que s'ha proposat de tocar-nos allò que no sona des de massa aviat! I jo, físicament, no puc amb ella. Per sort, sembla que la propera setmana es desinflarà una mica...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Ara encara fa més calor que quan el vas escriure. Ahir, ací, a les 6 de la vesprada teníem 38 graus. Segur que al sol vam passar dels 40. Horrorós. Un amant agobiant. Ja sé que "agobiant" no ho admet el diccionari però no trobe la paraula adequada per expressar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, aquesta calor està per sobre de normatives i diccionaris, admet totes les paraules! Per aquí avui sembla que la temperatura ha baixat una mica, però la xafogor és molt intensa i l'ambient irrespirable...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. calor, i emotivitat i poesia que més es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que més es pot demanar? Que no faci tanta calor, Elfree! Tot just comença l'estiu i ja n'estic fins als...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Per què serà que em sona aquest poema??
    A mi sempre m'ha agradat molt l'estiu, mai no tenia prou calor, però d'un temps ací ho passe fatal. Acabe per trobar-me malament. Espere que en el camp la temperatura siga més suportable.
    Fins la tornada.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé pas, Mari, no ho sé pas... Potser perquè n'has estat una receptora privilegiada? ;-))
      A mi em passa com a tu, que amb la calor i l'edat em trobo malament. I cada vegada els estius són més rabiosos... Espero que a la serra trobis una mica d'alleujament durant uns mesos.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Les connotacions de l'estiu, que aquest poema reflecteix, són el que menys m'agrada d'aquesta època de la vida. Jo em quedaria sempre amb la primavera. Amb la preprimavera millor encara.

    ResponElimina
  10. Helena, també amb això coincidim. Amb tot, i després de les dues setmanes infernals que hem passat amb temperatures altíssimes, ja signaria per quedar-me tot l'estiu amb la bonança d'aquests darrers dies més fresquets...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina