divendres, 15 d’abril del 2016

El cavaller de la rosa formosa (Joc de lletres de Sant Jordi)


Veig atansar-se un adonis mentre prenc el sol a la piscina. Anava conill. Li dic:
-Bell cavaller, em regaleu aquesta rosa formosa que a tall d’espasa mostreu?
Tot vermell, em respon:
-No senyora, que avui no és Sant Jordi; estava llegint “Els Quaderns d’en Marc” i m’ha explotat el banyador...

17 comentaris:

  1. Excel·lent (riallada la que me provoques)

    :-)**

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Ben d'acord, Novesflors, i que només amb 50 paraules aconseguim assolir-lo!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, Carme; tan poques paraules no donaven per a meditacions gaire profundes... :)

      Elimina
  4. Ja veig que avui has tingut un bon dia, he, he...Ho dic pel bon humor!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, de tant en tant és bo fotre-les pel broc gros i riure!

      Elimina
  5. Totes les llegendes tenen un principi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaaa, així és, Xavier! :) El final ja l'escriurem nosaltres!

      Elimina
  6. Una proposta divertida! Sempre m'ha fet gràcia l'expressió 'anar conill'. La fem servir poc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se sent gaire, Xexu; potser més en el gènere femení, però aquí m'ha vingut que ni pintada!

      Elimina
  7. I una molt forta abraçada a tothom!

    ResponElimina
  8. Ha, ha, ha!
    Pobre cavaller, en quin compromís es troba...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noia, imagina el compromís que es pot crear només amb 50 paraules... :)

      Elimina
  9. Molt bo el teu relat! És divertit i original. M'ha fet riure.
    Saps Montse? ... Aquells "meybas" que portavem abans no hi havia "espasa" que els trenqués.

    Bona tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaaaa, Pere, és que actualment els banyadors els fabriquen a la Xina... :)

      Elimina