diumenge, 24 d’abril de 2016

Sota el cel de Boí (fragment)

En calma, la vall reposa
sota un cel fosc, blavejant;
reposa la vall. No gosa
dins el silenci, alenar.
Hores ha que s’encengueren
d’un sol roig quan ja no era alt,
tres campanars, tots en rengla
que s’enlairen, arrogants.
Marquen alguna drecera,
qui sap a on. Allí estan;
enmig de negres pissarres,
de rònecs poblets penjant;
Erill al fons, llarg, perfecte;
Sant Climent, rei de la vall.
I al mig Boí, trist, atàvic...
Oh terra, t’estimo tant!

Cada nit la calma hi regna,
tranquil·la s’adorm la vall...

I és llavors,
sota aquest cel de Boí,
que, a voltes, el vent em porta
el remoreig d’un plany;
a peu de muntanya sento
un crit llarg, molt, molt antic;
com si l’ànima dels segles,
sorgida de l’imprecís,
parlés per la veu glaçada
de totes les seves pedres;
escampant per les contrades
el seu cant, viu, incessant:
--Deu segles ja, terra aimada,
entre odissees i enganys;
forjant homes, fets i glòries,
trista, vella, pobra vall!
Que et cantin tots els poetes,
que al cor de tots neixi un clam
capaç d’ensorrar fronteres:
Catalunya, tens mil anys!

Montse Galionar
A reveure, amics; ens veiem a la tornada! 

9 comentaris:

  1. Aquest poema no fa més que confirmar-me les ganes que tens d'anar cap allà dalt. Espero que vagin de conya aquests dies!

    ResponElimina
  2. Una descripció poètica d'un vespre de Boí.
    Dels mil anys de la nostra terra. D'una terra que va néixer lliure i que alguns volen esclava.
    A Boí veuràs neíxer de nou el dia. Amb la llum de la llibertat.
    Bones vacances Montse.

    ResponElimina
  3. Bones vacances, guapíssima, un poema que ens deixa a punt a punt per aquell puntet d'envegeta de la teva sort!!!

    Fins a la tornada!

    ResponElimina
  4. Preciós Montse, un poema d'homenatge a la Vall...M'imagino la nit estrellada escoltant el silenci de les muntanyes i els tres campanars arrenglerats que s'il·luminen quan el sol se'n va a la posta...
    Que gaudeixis molt d'aquests dies de pau i tranquil·litat!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
  5. Quin poema tan bonic, Montse!
    Gaudeix de l'estada al teu paradís.

    ResponElimina
  6. No conec Boí, però llegint el poema m'entren ganes de sortir corrent cap allí!!

    ResponElimina
  7. Entre el poema i la foto m'he quedat enganxada de Boí.
    Qui sap si un dia pugui anar-hi!
    De moment, desitjar-te una bona estada i felicitar-te pel dia d'avui.
    Bessets dolcets, Montse! ✿

    ResponElimina
  8. Montse perquè quan tornis vegis que he pensat en tu i mentalment t'he desitjat un feliç dia del teu Sant, entre muntanyes...
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies, amics i amigues. L'estada a la vall va ser fantàstica, i tot i que ja fa uns dies que sóc per aquí, m'he trobat amb una feinada de proporcions descomunals que no m'ha permés encara parlar de les vacances ni fer-ne cap crònica. Queda pendent, però.
    Una forta i comunitària abraçada!

    ResponElimina