diumenge, 21 de juny de 2015

Solstici


Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol


14 comentaris:

  1. Respostes
    1. Visca, Elfree, i que puguem mantenir durant tot l'estiu aquesta alegria de les primeres hores de l'estació més lluminosa!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Un poema molt bo per un dels millors dies de l'any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Xavier, aquest poema és com una corda salvadora que m'ha servit en més d'una ocasió per tornar a la superfície.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Aquest poema de MMP és dels que em sé gairebé de memòria... Dóna esperança i força!

    Visca el solstici, Visca l'estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, coincidim en el poema. Quanta força en els seus mots, i quina manera tan senzilla de fer-se comprendre...!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Un poema i una música que ens encomana força. Una manera bonica i necessària de començar l'estiu, en solitud, però no solitaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Novesflors, també aquesta peça musical em retorna l'optimisme quan de tant en tant ho necessito. Que l'estiu et sigui el més bo possible.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Bon començament d'estiu, amb un poema que és un full de ruta per viure de la millor manera possible.
    Abraçades, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment et dic, Glòria. Totalment d'acord amb el teu punt de vista sobre el poema. En necessitem, de poemes així...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Preciós això de "reconduir la vida pel discretíssim camí, del fer i desfer de cada dia"...
    No sembla pas que l'estiu comenci avui, ja fa un més que el patim (?)
    Preciosa aquesta música...Zíngara, hongaresa, grega???
    Bon estiu Montse i si pot ser no gaire calorós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, el notre poeta sap trobar el punt exacte d'allò que vol transmetre'ns, i ho fa a través de les paraules senzilles, perquè tothom l'entengui. Crec que és un poema genial.
      La música és romanesa. I sí, ha començat ben aviat la calor, esperem que sàpiga comportar-se o ens deixarà fetes pols...
      Molt bon estiu, bonica, i una forta abraçada!

      Elimina
  7. A mi també m'agrada com ho diu l'Elfree.
    Visca el solstici.
    Per a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca el solstici, Jordi, i la llum!
      Una forta abraçada!

      Elimina