dissabte, 16 de maig del 2015

19ª Nit de la Poesia de Navata – 8 de maig de 2015



El temps comprés entre un escenari buit i un escenari ple, pot ser que sigui només, a primera vista, d’unes poques hores ermes, a l’espera dels poetes. Però res de tan erroni. Com follets invisibles que són a tot arreu, milions d’instants bastits d’il·lusions, d’escriptura, d’expectatives i projectes, de preparació, de somnis, d’alegria i de nervis, d’assajos, poblen cadascun dels espais del teatre i l’amaren, en tot moment, d’aquesta màgia que tan sols és capaç de crear la poesia.
Gràcies Quim Ponsa i Albert Cuevas per aquesta nit fantàstica, gràcies també a totes les persones que hi van manllevar el seu temps i l’esforç, el bon fer i la seva dedicació desinteressada!


Brindant amb l’admirat mestre Albert Cuevas, al costat de la seva obra “Figures emergents”, amb la satisfacció d'haver pogut compartir amb ell espai, festival, conversa i abraçada. Potser per la similitud de colors entre la meva brusa i el seu cel, em vaig sentir per uns instants com una de les seves figures emergents.

L’única fotografia decent de la meva intervenció, enviada gentilment des de Navata. Gràcies!

Els músics que van amenitzar brillantment la vetllada: l’Albert Cuevas, el Gerard Martí de Juana i el Felip (...)

L’ànima de la festa, el Quim.

L’il·lustre rapsode “Signorino Transparenti” va gargarestrossar la sublim Suit Blanche del Bicòmic.

Els camps de Navata amb el Canigó al fons. Les portes del Paradís.

Les delicioses figuretes del Pati de Primavera de Mar Gorriz (jo hauria jurat que eren made in German de Juana per la seva similitud, però amb tants i bons artistes en pocs metres quadrats ja m’hi perdo).

Detall del Pati de Primavera d Roser Raluy i Aleks Boldyrev, una encantadora parella d'artistes artesans, com no podia ser d'altra manera. Insuperables en rellotges de sol de tota mena.

La bellesa d’un carrer de Navata.

Un altre racó d’aquest poble d’artistes.

Les flors no es conformen a restar anònimes a l’interior dels murs, sinó que surten a fora  perquè tothom pugui gaudir-ne. Hi ha qui diu que amb la poesia succeeix el mateix.

 A reveure, Navata! Si ens hi volen, un altre any tornarem! 

18 comentaris:

  1. Felicitats Galionar. Per la poesia, per les fotos, pels colors!!
    Una nit màgica, i un dia clar.
    Què més es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, certament no podia demanar res més aquell dia. Ara, avui, posats a demanar… doncs que cap problema de salut ens hagués traït i que haguéssim pogut assistir a la trobada blocaire! :)))
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Sou uns artistes! I les fotos, precioses. Tu estàs esplèndida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors. És un indret encantador, i també la seva gent, els seus artistes, les seves iniciatives culturals, la seva senzillesa... Anar-hi una vegada a l'any, fer nit a Figueres, visitar indrets fantàstics de l'Alt Empordà... És com el nucli central del mes de maig. Poetes planers, sense divismes ni gaires pretensions, que et carreguen d'energia per escriure, per compartir mots, per viure aquesta vida per sempre... Només són un parell de dies, però valen per tot l'any.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Caram , noia quina festassa i quin poble més bonic ple de carrerons amb encant... I trobo que tu estàs molt reguapa...
    Moltes felicitatats i molts petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. A banda de la Nit de la poesia, és també la festa dels artistes i artesans: celebren els Patis de Primavera, cada artista té una portalada, local o pati directament on exposa la seva obra, o el guarneix segons algun tema que hagi escollit. Llavors fan visites guiades per tots ells, acompanyats d'alguna mena de banda musical. És molt bonic. Aquest any hi havia uns 23 Patis, però alguns d'ells encara no havien obert quan hi vam anar. A més, la càmera fotogràfica ens va jugar una mala passada i moltes fotos no han sortit. I tampoc hauria estat acceptable allargar-me amb moltes més imatges... Però sí, t'asseguro que val molt la pena visitar-ho durant la festa.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Veig que va ser una festa molt lluïda i molt complerta. Estàs molt bé a la foto i segur que ho vas fer genial com sempre.
    El poble el trobo encantador, un paradís, al menys els racons que ens mostres.
    A Navata t'hi voldran sempre, Montse, segur! ;-D
    Ah, degut a la teva absència forçosa del dinar dels Rodablogs, la Carme em va concedir l'honor de llegir les teves targetes, totes molt ben trobades. Ho vaig agrair.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, Glòria?, m'ha fet molta il·lusió saber que vas ser tu qui va llegir les meves targetes, i m'alegro que t'hagin agradat! Ho havia preparat tot amb molta il·lusió, però no va poder ser. I també m'alegra molt saber que us va anar tot molt bé. És sensacional aquest enllaç d'amistat que s'ha anat forjant gràcies al món dels blogs.
      Si en tens ocasió, t'aconsellaria que no et perdessis una visita per aquest poblet de l'Alt Empordà. Val la pena.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Té pinta d'haver estat una vetllada fantàstica. L'escenari s'ho valia, ja veig, però quan es té passió per alguna cosa, tot es posa de cara, això segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xexu, s'ho curren molt. Cada any preparen un escenari diferent però igual d'original i acolorit, amb obres dels diferents artistes de Navata. Hi ha molt bon caliu, allà. I val la pena fer els 200 Km. que em separen de la població, perquè per a mi és molt més que una festa; és una escapada de dos dies carregada d'aire fresc per al cap i per al cor.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Ho he deixat escrit per algun altre lloc, però com no sé si ho veuràs:
    Moltíssimes gràcies per les teves targes de la trobada, tan boniques i "currades". Em va encantar!! :-))
    Espero que et recuperis ben aviat!
    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Assumpta. Havia preparat amb il·lusió la trobada, però no es pot lluitar contra les forces del destí..., i encara menys contra les gastroenteritis virals! :)) Ara ja ha passat tot, afortunadament. Celebro que hagi anat molt bé la desvirtualització de dissabte, i només em resta esperar que algun ia hi hagi una nova ocasió per a repetir-la.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Un plaer comptar amb la poesia elaborada i deliciosa de la Montse, com diu un dels comentaris, comptem amb tu per sempre que tu vulguis o puguis venir. Gràcies i un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, quim, esperem que d'aquí a un any Navata torni a omplir-se de poetes i de poesia, i que puguem ser-hi per veure-ho.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. A mi també em costa de trobar-me decent en les fotos, però aquesta teva està molt bé. Jo també et dono les gràcies per les teves dedicatòries fetes amb el cor i amb les mans i va ser una llàstima no poder-nos conèixer personalment. La Carme ja t'ho farà arribar tot. I felicitats per aquesta vetllada preciosa en un poble tan bonic i plagat d'artistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa. Vaig tenir un problema tècnic amb la càmera de fotos i gairebé no en va sortir cap de bé. I precisament es van malmentre totes les que hi sortia jo... La que he publicat està feta amb una altra càmera per una bona fotògraf, i van tenir l'atenció d'enviar-me-la.
      A mi també em va saber molt greu no poder acudir a la trobada blocaire, però sé que hi haurà més oportunitats per compartir una bona xerrada.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Molt ben triat, Montse.
    A mi també m'ha fet un gran efecte la fotografia del brindis, on es veu que la continuïtat del blau és ben encertada. Tots els idealistes sempre sempre ho agraïm.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, m'alegra saber que no sóc l'única somia-truites del món blocaire...
      Gràcies i una forta abraçada!

      Elimina