La nit preserva
l’aleteig de l’oblit.
Cuques de llum...
(Montse Galionar)
Cuques al cel
il·luminen
firmaments d'oblits.
il·luminen
firmaments d'oblits.
(Xavier
Pujol)
Com punts suspensius
L'instint fa eterns
L'instint fa eterns
els rastres de record.
El sols minúsculs...
El sols minúsculs...
(Helena
Bonals)
Infinits, els fanalets llunyans
petits fars dels records.
petits fars dels records.
Amb dolç vertigen,
viatjo amb ells
fins a temps passats.
fins a temps passats.
(Carme
Rosanas)
Si la nit és fosca
a banda i banda, del camí,
s'encenen fanalets,
com petits estels.
(M.
Roser)
Lluna nova. Negra nit,
aletegen lluernes
per camins infinits.
(Glòria)
Silenci en blau vellut
volen lluernes
mòbils brillants
puntejant els records...
(Baba_44)
Que estàs mirant el canal 33?
ResponEliminaNo Xexu, els programes d'aquesta hora els recupero l'endemà a trevés d'internet. Aquest intent de haiku ja l'havia publicat el passat octubre a les Itineràncies, no és d'aquesta nit.
EliminaUna forta abraçada!
Veient aquest cel, recordo les teves "llumenetes de cristall ... perdudes en la nit fosca".
ResponEliminaBona nit Galionar :)
Pere:
Elimina"...Els camins de la nit
llumenetes de cristall
i cuques de llum..."
Vas ser tu amb els teus versos regalats qui em va descobrir les cuques de llum amb els estels.
Una forta abraçada!
Cuques al cel
ResponEliminail·luminen
firmaments d'oblits.
Gràcies Xavier; un altre camí per arribar al mateix significat. Amb el tau permís, m'emporto els versos cap al post.
EliminaUna forta abraçada!
Com punts suspensius
ResponEliminaL'instint fa eterns
els rastres de record.
El sols minúsculs...
Gràcies Helena, els teus punts suspensius faran més brillant la meva entrada. Crec que tots estem d'acord amb una idea: sota un cel d'estels l'oblit és impossible i els records retornen amb força...
EliminaUna forta abraçada!
ResponEliminaÉs una de les coses que faig quan vull endinsar-me en el record. Alçar els ulls al cel i contemplar els estels. Mai, però, trio un record, ans deixo que ell em triï a mi.
Abraçades, des de El Far.
Jordi, a mi també em passa; crec que és positiu que els records flueixin lliurement en aquests instants màgics, tot i que de vegades se n'escola algun que romania aparentment inanimat a la xarxa de la memòria i que hauria estat millor que s'hi quedés...
EliminaUna forta abraçada!
Ja deia jo que em semblava recordar-ho. En els comentaris hinhevtrobat la solució.
ResponEliminaUna abraçada, Montse!!!
Infinits, els fanalets llunyans
petits fars dels records.
Amb dolç vertigen,
viatjo amb ells
fina a temps passats.
Carme, certament va ser l'última aportació a les Itineràncies del passat octubre, que ja ho saps, per part meva va fer bona aquella dita de: arrancada de matxo, parada de ruc".
EliminaEm sap greu no disposar del temps necessari per passejar pels vostres espais; tot va molt bé, però tinc molts dossiers amb noves lleis per aprendre; crec que ben aviat recuperaré la normalitat acostumada.
Que bonica la teva aportació poètica! Dolça i tendra com tu, estimada.
Una gran abraçada!
La nit no sempre és fosca, perquè a la vora del camí, de vegades hi veiem estels...Una música preciosa.
ResponEliminaSi la nit és fosca
a banda i banda, del camí,
s'encenen fanalets,
com petits estels.
Petonets Montse.
Gràcies M. Roser, és molt d'agrair la teva visió positiva sobre la foscor. Saps què?, que tens raó. De vegades no sabem mirar les coses per la seva part positiva...
EliminaUna forta abraçada!
Recorde aquest petit poema. De fet, et vaig seguir ;)
ResponEliminaJo també ho recordo, Novesflors, i el teu magnífic poema que va seguir el meu! Moments molt bonics...
EliminaUna forta abraçada!
Lluna nova.Negra nit,
ResponEliminaaletegen lluernes
per camins infinits.
Que bonic, Glòria! Gràcies per regalar-nos el teu poema! Com una trobada d'amics, el post, i gaudeixo de la companyia de tots vosaltres.
EliminaUna forta abraçada!
en el silenci de la nit, semblen prendre més pes els records... i moltes vegades ens donen força per seguir amb renovades esperances, la ruta que tots tenim...
ResponEliminasilenci en blau vellut
volen lluernes
mòbils brillants
puntejant els records...
una forta abraçada.
Ens renova la nit, Baba, com un son reparador que ens permetrà seguir el trajecte l'endemà quan surti el sol... Moltes gràcies pels teus versos.
ResponEliminaUna forta abraçada!