dimecres, 31 de desembre de 2014

Propòsits per a l'Any Nou?


(Em permeto la llicència de repetir aquest post del 2010, que molts de vosaltres no coneixeu, per saludar el 2015)

Qui de vosaltres no estrenarà el Nou Any amb una bona llista de propòsits, carregats de bona voluntat, però que, ai!, feble que és la carn, mai no acabareu de complir?
Em solidaritzo amb tots vosaltres, doncs, amb aquest petit relat de Slawomir Mrozek, autor descobert per a mi gràcies a recents llaços familiars amb la cultura polonesa.
I amb ell us desitjo un magnífic 2015.  

UNA NOVA VIDA (Slawomir Mrozek)

Vaig decidir començar una nova vida. Categòricament i inapel·lable. Només restava decidir una qüestió: a partir que quan?
La resposta no deixava lloc a dubtes: “a partir de demà”.
En despertar-me l’endemà al matí, vaig constatar que una vegada més era “avui”, igual que “ahir”. Atès que havia de començar una nova vida a partir de demà, no podia començar-la avui.
“No importa –vaig pensar- . Demà també serà demà.”
I vaig passar tranquil·lament el dia a l’antiga. No tan sols sense remordiments de consciència, sinó ple de bons sentiments i reconfortants esperances.
Però per desgràcia, el dia següent era novament avui, igual que ahir i que abans d’ahir.
“No és culpa meva –vaig pensar- si algun dimoni no para de canviar el demà per l’avui. La meva decisió és irrebutjable i irrevocable. Intentem-ho una vegada més, no sigui que el dimoni es cansi i demà sigui per fi demà.”
Desgraciadament, no va ser així. Continuava essent avui i cap altra cosa que avui. Vaig acabar perdent les esperances. “Tot sembla indicar que mai arribarà aquest demà – vaig pensar- . ¿I si començo la nova vida no a partir de demà, sinó a partir d’avui mateix?”
No obstant això, de seguida vaig comprendre de com era d’absurd aquest plantejament. Perquè si l’avui es repeteix invariablement des de fa tant de temps, ha de ser ja molt vell, i per tant, qualsevol vida avui també ha de ser molt vella. Una nova vida és una nova vida, i tan sols és possible si comença de nou, o sigui a partir de demà, si és que de debò ha de ser nova.
I vaig anar-me’n a dormir amb la ferma decisió que a partir de demà començaria una nova vida. Perquè malgrat tot, sempre hi ha d’haver un demà.
(Traducció de Galionar)


31 comentaris:

  1. M'has fet pensar en aquella frase que diu "Avui és el primer dia de la resta de la teva vida". Jo no sóc de gaires propòsits, ni de gaires revisions... Segurament el dia a dia és el que compta, sigui avui o demà, avui és la realitat i demà les il·lusions, potser. Potser podríem parafrasejar l'evangeli i dir "doneu a avui el que és d'avui i a demà el que és de demà". Avui intentem somriure i per demà intentatem tenir algun petit projecte quotidià.

    Montse, et desitjo que el 2015 sigui ple de placidesa i de tranquil·litat, en primer lloc i després de somriures i d'il·lusions.

    Una abraçada per encomanar-nos força i energia l'una a l'altra, que duri una bona estona...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, jo vaig trobar força divertit aquest conte precisament per la mofa que en fa d'aquells bons propòsits que no complirem mai... Però potser s'han de tenir ja molts anys per saber que no cal fer-nos aquesta mena de propòsits...
      Esperem que sí, que aquest nou any dugui la tranquil·litat que tan ens mereixem. I que no ens manqui mai el vincle nodridor de la força i l'energia que tan necessitem per tirar endavant.
      Una forta abraçada, Carme, i molt bon 2015.

      Elimina


  2. Jo demà voldria ser un home nou ... net, ètic, sa. Que fes feliç als que m'envolten i que estimés de veritat.
    No serà així i em conformaré amb seguir escrivint històries imaginàries d'un món feliç.

    Bon Any Galionar... per a la Montse dos mots a cau d'orella i una abraçada entranyable.








    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, molt possiblement la gent que t'envolta et volen tal com ets, amb totes les virtuts i defectes que puguis tenir, i els teus amics blocaires et volem feliç, a més de voler seguir llegint les teves històries imaginàries (o no tant). Però al capdavall, és tan fàcil fer nous propòsits per a l'any que comença... Sobretot quan ja hem aprés que ens farà massa mandra complir-los.
      Una abraçada molt gran. Pere, i molt bona entrada d'any!

      Elimina
  3. Com anem entapissant el nostre camí de propòsits ... !!
    El bo, és donar el pas de propòsit a realitzar-lo. Jo crec que, en 365 dies per avançat algun passet farem ...
    Una abraçada de tot cor, Montse, que duri tot aquest 2015 !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Mercè! Amb tants dies per endavant, segur que farem més d'un pas del quan ens sentirem orgullosos aquest proper any. I tan important com això serà no auto-castigar-nos si no ho aconseguim...
      Molt bon any, amiga, i una forta abraçada!

      Elimina
  4. Com deien els Brams en veu del Titot:
    "Dilluns canviaré de vida,
    definitivament posaré seny,
    s´acabarà aquesta disbauxa,
    a partir d´ara seré un bon nen.
    Estudiaré cada dia,
    tornaré a buscar treball,
    em prendré les medicines i faré abdominals.

    - NO T'HO CREUS NI TU....
    Saps què? Deixem'ho per l'altre dilluns.

    Bon 2015 Galionar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt bé, Xavier; es veu que això dels bons propòsits rau més aviat en algun sentit de l'autoculpabilitat que no pas en la voluntat concreta de voler canviar les coses... Però en fi, que avui és cap d'any i més val que ho deixem per a demà...!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. l meu avi explicava que un amic seu molt gras, tenia enganxada una nota al mirall de la cambra de bany que hi posava: "mañana ayuna Juan". :)
    Per reeixir amb els propòsits!
    Un bon cap d'any i una feliç estrena, Galionar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona anècdota, Fanalet! No sé per què ens hem de preocupar per l'avui, si sabem que sempre hi haurà un demà!
      Molt bon any també per a tu, i una forta abraçada!

      Elimina
  6. Demà m'aprimaré, demà posaré seny, demà estimaré encara més.
    Demà és fora de fora de la gàbia.
    Bon 2015, Montserrat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprofita avui per menjar tant com puguis, Jordi, de fer totes les bogeries possibles, de fer el que vulguis amb els sentiments..., perquè pel que dius, per demà se't gira feina! Sort que no serà fins demà...
      Una forta abraçada i bon 2015!

      Elimina
  7. I també ho deia en Larra a "Vuelva usted mañana"... M'ha encantat el relat.
    Bon any nou, avui, demà, i sempre, Monste!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Sílvia, també Larra formava part del club dels que pensen que demà serà un altre dia! A Vilanova (el meu lloc d'origen) diem que hi ha més dies que llonganisses, així que no cal estressar-nos avui pel que podem fer demà...
      Molt bon any per a tu, bonica, i una forta abraçada!

      Elimina
  8. Un relat molt divertit...Jo, Montse, no sóc pas de fer propòsits, segons la situació actuo d'una manera o d'una altre... Això s,í intento no perdre mai el somriure!
    Que tinguis un Any Nou ple d'il·lusions i sobretot, amb molta esperança.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ara tampoc, M. Roser, que no em faig propòsits, perquè ja em conec massa bé, però de joveneta sí que me'n feia, i tenien una vida curtíssima! No deixava de tenir la seva gràcia, en el fons. El més important és això que dius, que no perdis mai el somriure!
      Bon 2015, i una forta abraçada!

      Elimina
  9. Si fem propòsits no sempre es compleixen però almenys en prenem consciència.
    Amb propòsits o sense, que el 2015 et (ens) siga propici.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Novesflors; almenys en prenem consciència. a més, si els complíssim tots, què faríem l'any següent...? La naturalesa és sàvia, diuen!
      Bon 2015 per a tu i una forta abraçada!

      Elimina
  10. Jo no faig mai propòsits de nou any! Ja dec tenir el que vull

    ResponElimina
    Respostes
    1. O potser ets més racional que molta gent i saps proposar-te els canvis quan toquen, sense necessitar al·licients pel flaqueig de la força de la voluntat, Helena!
      Bon 2015, i una forta abraçada!

      Elimina
  11. Jo ja no desistit de fer propòsits. I així em va molt bé, d'altra manera sempre tenia mala consciencia del que m'havia proposat i no havia complert. Malgrat això sóc ben conscient de les coses que tindria que començar a millorar qualsevol dia de l'any
    Montse, et desitjo un 2015 meravellós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, això dels propòsits crec que no és més que una manera d'autoil·lusionar-nos nosaltres mateixos, com si ens féssim un regal que creiem possible. Després, passat Reis, apagada l'estrella, les coses tornen a la normalitat de sempre..., afortunadament.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  12. Arribo tard que acabo de tornar d'uns dies fora, però passo a desitjar-te un bon any, sense propòsits ni res. Jo no me'n faig, perquè no els compliré, així que res. Ara, cadascú és lliure de fer el que vulgui. En tot cas, jo espero que només et vinguin coses bones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xexu, i m'alegro que hagis gaudit d'uns dies de vacances. Tampoc jo hi crec, en els propòsits de cap d'any, perquè tot allò que és fruit d'un moment d'eufòria acostuma a tractar-se de foc d'encenalls... Però amb propòsits o sense, que tinguis un any molt favorable en tot.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  13. Genial el conte, Galionar, m'ha agradat molt. Demà, avui, ... canviem ja el què vulguem canviar. Brindem per això! Una abraçadota farcida de bons desitjos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ferran! Un brindis ben gran per encara el nou any, engrescats per les ganes de viure i amb força capacitat per riure'ns de nosaltres mateixos, que és la cosa més sana del món!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  14. Ben mirat, és molt fàcil deixar-ho tot (el que es pot deixar, vull dir) pel dia de demà. Com deia Clarasó, si demà no ho pots fer, tot això t'hauràs estalviat. I passa la vida lliscant sense obligacions; això sí, el cos s'imposa, i ens trobem que no som tan lliures com ens pensàvem.
    Que els Reis t'il·luminin, amb sol o estrelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga és força sàvia la reflexió de Clarasó! Em sap greu no haver-te respost abans; no ho vaig fer al moment i se'm va passar. I que consti que no va ser pas per estalviar-m'ho! :)
      Una gran abraçada, Olga!

      Elimina
  15. Tant de bo tots els teus propòsits tirin endavant... i si pel que sigui no ho fan, doncs tampoc passa res. Com diu el pare, hi ha més dies que llangonisses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Judit! A hores d'ara, els propòsits del nou any ja deuen estar tots oblidats! M'ha fet molta gràcia la teva expressió; jo també dic moltes vegades que hi ha més dies que llonganisses!
      Una forta abraçada!

      Elimina