dilluns, 17 de novembre del 2014

Trencadís de versos


Avui he dormit malament,
somiant que escrivia versos estranyíssims.
Potser, sense saber-ho, recordava tot allò
que cal oblidar en la nit, simplement per sobreviure...
Avui he imaginat rius de paraules
que brollaven insurgents dels llavis erts
i que deien tot allò que mai t’he dit
després que rubriquessis, en els nostres sentiments,
els crèdits del The End...
O potser no, potser havia retornat a indrets perduts,
quan encara era feliç, i no ho sabia
que vivia de les engrunes del teu temps,
i les llàgrimes, furtives, no em traïen cada nit
com qui fa el dol, plorant el desencís sota els llençols...
Avui he somiat en mots trencats, com bocins d’un mirall,
i en fragments dels nostres dies que, grotescament,
ballaven una dansa esbojarrada, reflectint-s’hi,
amb imatges monstruoses, irreals.
No podia destriar-ne qui era jo, ni qui eres tu,
o si era realitat allò que vam compartir algun dia...
Quan per fi m’he despertat, ho he vist molt clar:
el subconscient, tenaç, s’entesta tothora a recordar-me
que el nostre temps i l’amor ja han caducat...

Montse Galionar  (dins les Itineràncies 2014)

17 comentaris:

  1. Rius de paraules insurgents. Es pot expressar d'una manera més bonica?

    ResponElimina
  2. I el títol, i la imatge. Tot plegat, preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Novesflors!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Una llàgrima s'ha reflectit a un fragment del mirall. En intentar eixugar-la m'he fet un tall al dit. Poc profund.
    Me l'he portat a la boca i he xuclat el seu dolor, i una gota de sang.
    Deixo que cicatritzi la ferida del cor. Fins que deixi de sagnar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bellíssimes paraules, Xavier! D'aquesta manera tan dolça, segur que les ferides cicatritzen sense gaire dificultat.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Hi ha temps i amors que caduquen, de vegades sense usar-los, però sempre en vénen de nous.
    Els mots trencats, miralls trencats d'imatges feridores costen d'esborrar del subconscient i al final el que m'agrada és ... el THE END.

    Bona tarda Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Pere, de vegades la caducitat ens agafa desprevinguts i abans de l'hora que voldríem... Però de certes coses, millor ja que no en vingui cap més. Ja no.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Encara que hagis somniat en mots trencats si el resultat final és agradable ha valgut la pena. Però si al despertar-te trobes emocions caducades, potser és que era un malson...
    Si escoltes aquesta música, només pots tenir bells somnis!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, el millor dels malsons és el moment de despertar-se... Celebro que també t'hagi agradat la música. És per anar-la escoltant en calma, que vagi parlant...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. El subconscient a vegades es posa pesadet... A vegades ens vol dir alguna cosa... Et desitjo els millors somnis i els més bonics per aquesta nit i les que vindran.

    Una abraçada, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Carme, bonica! Uuiii, les batalles que es lliuren entre el subconscient i la nostra part més racional...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Com un mosaic de mots, la delicadesa dels teus versos enfilen tot un seguit de sentiments on es troben sense concessions somni i realitat. El temps, fugaç, sempre.

    Una abraçada, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. És tan difícil de vegades saber discernir on acaba la realitat i comença el somni, i viceversa... I sí, sempre el temps fugaç...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Costa passar full, els records i el subconscient posen molts impediments per aconseguir-ho. Però les coses caduques ja no fan servei, són trastos, rèmores. Convé encetar un nou full i començar a escriure'l amb lletra ferma, amb rius de paraules clares i entenedores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona actitud la que em recomanes, Glòria, i que intento practicar sempre que puc; ara bé, en la indefensió dels somnis tot és possible, ells s'aprofiten que no estan sota el nostre control per fer de les seves...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Buf, quin poema més maco. De vegades també tinc somnis d'aquests i llavors em llevo amb febre i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia. Ostres, si et passa això és que vius els somnis amb una intensitat molt més gran que la meva... Ai, el món del subconscient, quines males passades que pot fer-nos...
      Una forta abraçada!

      Elimina