diumenge, 30 de novembre de 2014

Serenament


M’hauria agradat formar part dels teus versos algun dia,
trobar-me entre les lletres d’algun mot;
saber que els meus somnis anaven més enllà de la quimera,
pensar que tu em pensaves, que de la teva foguera jo encenia el foc...

M’hauria agradat, però com agraeixo
haver rescabalat el meu error...!

Perquè, saps?,
ara sóc jo qui escriu serenament nous versos cada dia,
i els meus somnis ja no es perden per quimèrics horitzons.
Quan tinc fred, encenc fogueres amb paraules ja prescrites
i a poc a poc la vida em ve a l’encontre  amb noves il·lusions.

Montse Galionar  (dins Itineràncies 2014)

20 comentaris:

  1. De vegades hi ha portes que es tanquen, però no hem de pensar que és el final. Noves escletxes de llum, altres portes, finestres, se'ns obren a davant, i fins que no les acabem d'obrir no sabem si seran encara millors que les que tancàvem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és la vida, Xexu, una cadena de pèrdues i guanys fins a la fi, i suposo que el fet de valorar-los positivament o negativa dependrà de la nostra actitud en cada moment...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Les noves il·lusions sempre arriben, en algun moment o altre... vegades es fan esperar, però qui sap si per això són millors que les d'abans.

    El teu poema és preciós i esperançador, Montse. M'agrada llegir-lo.

    Una abraçada ben forta i amb la calma de diumenge...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, si no noves il·lusions, almenys que no arribin més desil·lusions; amb això de vegades ja en tindria prou...
      Pluja, pluja i més pluja en aquesta tarda ja tan negra. Pluja i calma.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. El gest que ens fa prendre consciència i prendre també la decisió de capgirar la manera de caminar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Novesflors, cal aprofitar aquest gest que ens dóna aquesta mica de força necessària per prendre decisions sanadores, de tant en tant.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. M'ha fet gràcia llegir el teu poema , que ja recordava, per això de trobar-te entre les lletres d'algun vers...És que m'ha recordat un poema que em van fer una vegada i que tinc ben guardat ( mai l'ha llegit ningú), però és només això...
    Sempre hi ha noves il·lusions( segur) i noves oportunitats( això diuen)...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, M. Roser, això que ens expliques no fa més que confirmar que, en poesia, fa temps que està tot inventat! Sobre les il·lusions, també podem aplicar aquella vella frase que diu que mentre hi ha vida hi ha esperança...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Un poema d'esperança i també de fermesa.
    Aquestes paraules que s'encenen com el foc han escalfat una mica aquesta tarda tan humida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, si l'esperança s'exhaureix alguna vegada, cal crear-la de nou, i això és el que he intentat de fer amb aquest poema.
      Més que humida, la tarda d'avui; pel Penedès, des de mitja tarda, grans patacs d'aigua, que de moment no han fet mal...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Amb serenitat llegeixo els teus versos, metapoesia alliberadora per rescabalar-se d'aquella època en què no formaves part d'uns mots. Ara, tu ets la creadora d'universos i el món és el teu model.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impressionant, Jordi, la interpretació que en fas, del poema, percebre'l des del teu put de vista. Si fins i tot començo a trobar-lo bonic jo i tot...!
      Gràcies de debò, i una forta abraçada!

      Elimina
  7. preciós, i precís en molts dels conceptes vessats.
    dóna gust llegir i rellegir aquestes línies, en les que la majoria de nosaltres podem trobar un punt de reconeixement !!!
    una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Baba! Certament, la majoria de nosaltres ens podem veure reflectides en experiències comunes, i sovint els versos que llegim o que escrivim poden ser intepretats com a propis per a qui els rep. Ens creiem únics en sentiments, però resulta que ja està tot inventat...
      Una forta abraçada1

      Elimina
  8. No et sàpiga greu si no has format part dels seus versos: segurament has trobat o trobaràs llars poètiques més acollidores i te'n sentiràs reconfortada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs saps què et dic, Olga? Que tens tota la raó, guapíssima!
      Moltíssimes gràcies pels teus mots i una forta abraçada!

      Elimina
  9. Aquests versos també parlen de mi, i també estic contenta d'haver rescabalat el meu error i continuar endavant amb més força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, i jo m'alegro que els meus versos també serveixin per a tu. Tot allò que ens fa més forts ha estat útil de viure, segur!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. M'encanta aquest poema positiu i esperançador i molt més saber que aquesta és l'actitud amb la que t'encares a la vida. Això és fabulós!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria. Si més no, era l'actitud el moment en què vaig escriure el poema. I és que el món està ple de bones intencions...
      Una forta abraçada!

      Elimina