dilluns, 24 de març del 2014

Esconyada de post per incompetència informàtica


Vull demanar disculpes a totes les persones que ahir van deixar els seus enriquidors, interessants i valuosos comentaris al meu post Primavera a l’estiu, i que per una errada informàtica causada per la meva incompetència s’han perdut.
Aquest matí, des de l’ordinador de l’oficina, he revertit el post a la situació d’esborrany amb la intenció de modificar alguna paraula que no acabava d’agradar-me. Ho he fet tot i saber que tenim prohibit entrar a internet, que algunes pàgines les tenim capades i que podia trobar-me amb problemes. Efectivament, així ha estat. L’ordinador s’ha penjat i ha acabat apagant-se de manera espectacular, i més tard, ja des de casa, he pogut comprovar que havia desaparegut tot el post. Tan el text com el poema els tinc guardats al meu ordinador i poden recuperar-se, però no pas les vostres aportacions i les meves respostes. Així que de moment no em veig amb ànims de tornar-lo a refer i publicar-lo de nou, cosa que no descarto fer un altre dia.
Moltíssimes gràcies a tots els qui vàreu enriquir el post amb les vostres paraules, i novament us demano sinceres disculpes. Una forta abraçada i fins a la propera! 


20 comentaris:

  1. Sí home, jo vull que em tornin els diners! No, fora bromes, és una murga que passin coses d'aquestes em sap greu. Era un post força interessant per comentar, més enllà de la qualitat literària de l'escrit. No sé si ho tens configurat, però hi ha la possibilitat de rebre els comentaris al correu electrònic que tu vulguis, de manera que si li passa alguna cosa al blog sempre tens els mails que has anat rebent amb els comentaris de la gent. No sé si et pot servir, a mi em va bé així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, revisaré les configuracions i la sala de màquines del blog, a veure si hi puc fer alguns ajustos que em salvin del naufragi la propera llevantada... Gràcies per les teves paraules!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Coses que passen... No t'hi capfiquis... Va estar bé la conversa d'ahir i per sort ja havia tornat a llegir les teves respostes i els comentaris nous. "Que nos quiten lo bailao" ... :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben dit, Carme; que nos quiten lo bailao! :) Tampoc és tan greu, tenint en compte que hi ha persones que han perdut el blog sencer per alguna acció infortunada...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Aquestes coses si que mortifiquen (per dir-ho finament)...
    Però tots els mals fossin així! Un altre dia el tornes a compartir i nosaltres tornarem a comentar.
    Jo me'l devia perdre, perquè ahir estava "fora de cobertura".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Glòria, hi haurà temps per tornar-hi. No em va saber greu per mi, sinó pels seguidors del blog i pels comentaris que tan generosament m'havien deixat...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Al cervell tinc mala memòria RAM. Estic pitjor que el teu ordinador. Sóc dels que hi va deixar un comentari i no sé què hi deia.
    En canvi recordo perfectament el poema. Era una història d'enamorament, de passió, de trencament, de decensís i d'enyorament.
    Ens vas transmetre totes aquestes sensacions.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coi, Xavier, doncs la teva memòria potser no serà RAM, però és molt selectiva a favor meu! Agraeixo les teves paraules molt sincerament.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Novesflors, et dic el mateix que a la Carme. Sí noia, que nos quiten lo bailao! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Emprenya una mica quan una ha fet la feina i de sobte desapareix tot ... però no t'ho prenguis malament, segur que trobaràs un altre moment per refer-ho i tornaràs a tenir nous comentaris.
    Jo em quedo amb el record.:)

    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Lluneta. No, no em va saber greu per mi, sinó precisament per vosaltres. Però millor no donar-hi més voltes... De vegades l'atzar sap millor que nosaltres el que ha de fer...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. No t'hi amoïnis Montse, en el seu moment ja vam gaudir del teu magnífic post...A mi , una vegada, fent no sé què, se'm va esborrar tota la llista de blogs amics...Entre el meu "becari" i jo, fent un gran exercici de memòria els vaig poder tornar a recuperar!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal donar-hi més importància, M. Roser. A més, la responsabilitat va ser meva per fer-ho des d'un ordinador preparat per apagar-se en cas d'incursions en pàgines no permeses... I és clar, un blog de Blogger, per a l'ajuntament, és una pàgina no permesa...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Digues això als meus alumnes...encara vindrien amb l'excusa de que no se sabien les respostes perquè l'ordinador no havia esmorzat prou :DD

    Una abraçada....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, els teus alumnes...! Quina por que em faríen, Cantireta! No, no, no els diré res!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Per sort no es va perdre cap comentari meu, sinó patiries les conseqüències....
    Faig por, eh? XD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaa, ja tens raó, ja...! Jo, amb el 007 emprenyat, no voldria trobar-m'hi ni en somnis... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. Que la vida és un fandango ja ens ho deien des de petits. Quan som grans ens adonem que sí, que ho és, i encara hi afegim aquest coi d'Internet, que ens fa quedar com babaus, completament indefensos. Però va pels moments bons que hi trobem.
    Bona primavera, Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaa, és cert, Olga, i quin fandango, la vida! :)
      Una forta abraçada, poeta!

      Elimina