diumenge, 15 de desembre de 2013

Vicent Andrés Estellés - Poesia eròtica

 
Res millor per distreure’s una mica d’aquesta mena de neguit prenadalenc que passar una bona estona amb la companyia de Vicent Andrés Estellés i la seva poesia eròtica, potser la faceta menys coneguda del poeta de Burjassot.
He trobat força divertit aquest poema que us deixo a continuació, que pertany al llibre Poesia eròtica Vicent Andrés Estellés, de l’editorial Laia/Barcelona, de la col·lecció El Mirall i el Temps en edició de l’any 1985.
 
 
El teu car fill, un mamonet encara,
s’ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més: se m’ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
L’has agafat l’has deixat a terra
i has ocupat, furiosa, el seu lloc,
t’has assegut –no sé com ho hauràs fet-
damunt mateix l’entrecuix meu, absorta
i amb el cos dret, i com transfigurada,
has practicat un coit del que hom recorda.
M’has dessucat, i has restat molt cofoia.  
Vicent Andrés Estellés – L’estimada


18 comentaris:

  1. No coneixia aquest poema... quin despertar més accidentat!!! I una mica sorprenent...

    Abraçades, preciosa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, i qui no s'ha trobat, tenint els fills petitons, amb alguna incursió inesperada de les criatures en el moment menys propici...? :) Amb tot, el protagonista del poema va més enllà i ni tan sols no n'és el pare...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Aquest poema està molt bé. La descripció tan planera i casolana d'un acte, en aquest cas sexual, és naturalisme pur.
    A més té un punt d'humor picant encantador. No sé que va dir Suetoni de Tiberi però al final el nostre protagonista es queda sec i ... sense suc​​.

    Bona tarda Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, jo tampoc sé què va dir aquest tal Tiberi (miraré d'assabentar-me'n, que tinc bons amics a Burjassot), però m'ha sorprés molt agradablement aquesta faceta de l'obra d'Estellés. El llibre està molt bé, i m'ha agradat descobrir aquesta altra cara del poeta.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. L'havia sentit en un recital de poesia eròtica. Em va sorprendre. M'ha agradat poder-lo llegir.
    Realment és molt del estil de la seva poesia eròtica: agosarat i divertit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, doncs jo, malgrat tenir el llibre a casa des de fa molts anys (imagino que devia ser del meu pare), no recordava haver-ne llegit cap poema, d'aquest estil. M'ha sorprés i també m'ha divertit, sobretot aquesta.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Ai pobre nen i quina culpa en té ell, ves que li expliquen!, he, he...Aquest senyor tant de bronze que fa parella amb tu, és l'Estellés? Ves per on!
    Petonets de bona nit, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaaa, M. Roser, és clar que no en tenen la culpa les pobres criatures..., però de vegades, per als adults, es comporten com uns autèntics cabronets! :)
      Sí, la de la foto sóc jo amb l'escultura d'Estellés que hi ha a Burjassot.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Santa Innocència, pobret!!
    Un mal moment el pot tenir qualsevol, jejje

    Estaves ben acompanyada, veig ;)
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Lluneta, santa innocència! I que inoportunts poden ser els menuts...! :)
      Em va agradar molt poder fer-me la foto a Burjassot al costat de l'escultura del Mestre!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. No sé si dir foc o febre.
    O totes dues coses alhora.
    Sort del Toti Soler.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, les dues coses, segurament. Com que el Toti Soler va acompanyar molt de tamps a l'Ovidi Montllor a la guitarra, que a la vegada va cantar molt a Estellés, doncs m'ha semblat que era el músic més adequat per fer-li el contrapunt al poema...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Sí, noia, d'allò més polifacètic en la seva poesia... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Bon nadal i feliç any nou, montse !!! records ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, i també per a tu els millots desigs per a aquestes festes!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Desconeixia aquest poema, m'he fet un munt de riure, real com a la vida mateixa, ple d'un saníssim sentit de l'humor, com s'ha de prendre tot, i quan dic tot vull dir tot, a la vida, i molt més situacions com la que ens deixes. Magnífica forma de començar aquestos dies pre-nadalencs, com ben dius. Burjassot em treu grans records de fa molts, molts i molts anys enrere, a la seva facultat de ciències d'aleshores vaig acabar els meus estudis; millor no mirar enrere.
    Tots els meus millors desitjos per a tu i els teus en aquestes dates tan especials i que 2014 et regali tots els teus somnis fets realitat, especialment els que somies desperta. Una abraçada i un petó ben fort, agraint-te la companyi que m'has fet amb els teus textos i imatges durant aquestos últims temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gabriel, com més vida portem a les nostres espatlles més ens adonem que cal donar prioritat al sentit de l'humor per sobre d'altres actituds, potser més assenyades però no tan saludables...
      A Burjassot hi tinc una gran amiga, una de les millors persones que he conegut mai, i per a mi va ser una grata coincidència que Vicent Andrés Estellés i ella haguessin compartit població.
      També per a tu, amic, els millors desitjos per a la teva vida, esperant pode gaudir del teu magnífic espai una llarga temporada més.
      Una abraçada molt gran!

      Elimina