diumenge, 22 de desembre de 2013

Racó de Nadal (2013)

 
“...L’amor és l’única cosa que creix quan es reparteix...”
  (Antoine de Saint-Exupéry)
 


Darrer dissabte abans de Nadal, els carrers atapeïts de gent; se celebra la Fira del Gall a la vila, que ha atret molts visitants; un trenet urbà toca escandalosament la campana i fa sonar per megafonia nadales enllaunades: “El 25 de desembre fum, fum fuuum...” És el primer dia de l’hivern, el fred és viu; voleien mandrosament per l’aire les  fulles més tardanes que es van desprenent dels arbres... A cada quatre passes, venedors de rams de vesc, “de la buena suerte, nena, de la buena suerte...”  Però avui, el cor plora...
 
Les campanes toquen a morts. A la basílica de Santa Maria acomiadem l’Enric, l’entranyable company de feina, l’amic de tothom. Un càncer fulminant se l’ha endut en tres setmanes, així, absurdament i incomprensible... L’església és plena a vessar, el silenci corprèn, les llàgrimes dibuixen corriols en els rostres... El seu fill de només 10 anys, que prefereix recordar el seu pare en vida “perquè si no, a la nit somiaré i tindré por”, ocupa el primer banc amb la mare, les àvies, els tiets i la desolació absoluta...
 
Aquest Nadal serà dificilíssim per a tots ells. Com ho serà, també, per a molta altra gent que ho passa malament, sigui per estrictes problemes materials o per profunds dolors de molt endins... Potser per tots ells, el missatge de l’Infant que va néixer enmig de la misèria i que només comptà amb l’ajut dels més humils, comença a omplir-se de sentit, a fer-se una mica entenedor... Potser el significat de la paraula Amor obre el seu infinit ventall de ressonàncies  dins els universos individuals i comença a brillar com l’estrella de Betlem...  
 
A l’església, el fred transcendeix les pedres centenàries. De tant en tant, algú esclata en un plor incontrolable i immediatament unes mans, uns braços propers l’envolten i el conhorten. L’escena es va repetint ara aquí, ara allà.  Tothom amatent amb tothom. M’emociona constatar aquestes mostres d’empatia, enmig l’individualisme creixent...  
 
Avui no era un bon dia per acudir al funeral, però els companys de l’ajuntament hi som gairebé tots, per una necessitat vital de mostrar-li el nostre afecte i perquè l’estimàvem; l’amic ens ha deixat aquest buit tan gran perquè durant el temps compartit no va parar de regalar-nos amor, i aquest s’ha multiplicat dins nostre. Continuarem sentint la seva presència a la Casa Gran, sempre amb la seva bonhomia, el seu mig somriure sorneguer, les seves paraules animoses, i el record serà dolçament nostàlgic, carregat de tendresa...
 
Però avui comença l’hivern, el fred penetra al moll de l’os i també a l’ànima, el Nadal ens espera al tombant del carrer... I potser més que mai, entenc que l’única cosa que ens fa humans, que ens fa rics, que dóna sentit a l’impossible i per la qual val la pena viure, és l’Amor.
 
I des de l’Amor, estimada gent amiga, us embolcallo en una abraçada gegantina en què hi càpiga tothom, amb la voluntat de transmetre-us els millors desigs per a aquestes festes i per a la vostra vida!  
 
 
Digueren a l'amic:
- On vas?
- Venc de mon amat.
- On véns?
- Vaig a mon amat.
- Quan tornaràs?
- Estaré ab mon amat.
- Quant estaràs ab ton amat?
- Aitant de temps con seran en ell los meus pensaments.
 
Llibre de l’Amic e Amat  (Ramon Llull)

32 comentaris:

  1. Gràcies pel teu amor, per la teva abraçada gegantina. Rep també la meva: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Joan, per ser-hi sempre! Que passis molt bones festes!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. I des de l'amor, estimada amiga, et torno una abraçada gegant, per compartir, avui els somriures de Nadal i les llàgrimes del mateix Nadal. Tan properes les dues coses.

    M'ha agradat especialment el teu comentari que potser en moments tristoa el missatge de Jesús se'ns faci més entenedor... Me'l faig meu ben endins...
    Et desitjo el millor per les festes i per 2014... Una abraçada més

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Carme, per la teva abraçada, que ja saps que és compartida. Sobre el comentari que esmentes, sempre ens havien ensenyat que tot això del naixement de Jesús era un misteri i que ens l'havíem de creure sense fer preguntes; però jo crec que el significat de tota aquesta història ha de ser molt més simple del que ens pensem, el missatge força més planer; potser només ens està dient que amb una mica més d'amor i humilitat tindríem la felicitat més a prop...
      Molt bones festes també per a tu, bonica, i una forta abraçada!

      Elimina
  3. Crec que si deixem anar els notres pensaments, el nostre cor, el nostre ser allà on cadascú puga estar més a prop de l'amor (siga qui siga l'amat) haurem trobat on rau el miracle, no sols de Nadal, sinó de la VIDA que naix cada jornada i mor quan ho considera.
    Efectivament, l'AMOR és l'única validesa, l'única evidència que proveeix de sentit i ens dóna la confiança que necessitem per no acabar trencant-nos només que en trossos el suficientment grans per poder reconstruir-nos una i altra vegada.
    Forta abraçada.
    amparo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amparo, i tant que sí! Aquí hi juga en contra el significat tan simple i exclusiu que acostuma a donar-se a la paraula amor, i que ens amaga tota la seva amplitud i la seva grandesa; molta gent diu que hi ha moltes menes d'amor però molt poques en realitat ho entenen... L'amor en tota la seva extensió, amb totes les seves ramificacions i matisos, és l'únic que dóna sentit a le nostres vides, bom bé dius. Està bé que de vegades les circumstàncies siguin aquí i ens ho recordin, per tenir-ho ben present...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. El gran esbarjo del plor que no apaivaga ni consola, ni aconsella per que l'abisme el tens davant i has de caure dins i que no se't engoleixi per que encara queda enrere a qui has de protegir... Maleit instant que ens ho canvia tot, tot,... TOT... I el compàs del rellotge et diu que has de seguir i emprendre altre viure, gens plàcid... No et tallis un dit que sempre et farà falta... com no ha de fer falta si el que ja et sembla propietat s'esberla i desapareix i ja no tornarà si no en el record... i miraràs al cel i a la terra i inquiriràs en un profund inacabable PER QUÈ ? PER QUÈ ? que mai contesta...on és el AMOR... si no té cap força davant l'implacable trencament del status que consideraves feliç ... s'ha produït un desequilibri de cap i cor , de pensament i sentiment i la balança amb el pes ha caigut i no retorna a la estabilitat... I quan el mall et pega al cap una i altra vegada és terrible... Mai passa el temps que et connecta al MALEIT INSTANT... ( Prou ) // gràcies per deixar-me esbravar... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton, per a tu, que has passat en primera persona per situacions diríssimes com les que avui explico, i que has tingut la suficient enteresa d'ànim per continuar endavant, va avui la meva abraçada més gran! És un luxe cmptar amb la teva amistat, conèixer el teu testimoni en primera persona.
      Un petó, Anton!

      Elimina
  5. Moltes gràcies Montse per l'amor que sempre trobes amb les teves narracions!
    Una forta abraçada gegantina!
    jaume

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu, Jaume, per acompanyar-me des del principi en aquesta aventura dels blogs i ser-hi sempre!
      Una gran abraçada!

      Elimina
  6. M'ha arribat al cor l'imatge de la nena amb l'estrella!
    Us recomano el conte "Saltironets" de la col.lecció Ginjoler.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, el conte de la nena que volia arribar a la lluna per llegir-li contes (més o menys, oi?), i que es va publicar en memòria de la teva filla Judit, l'ànima de la qual vola entre les estrelles més boniques i també ens envia llum des del més enllà... Una altra abraçada!

      Elimina
  7. Bones festes, amiga meva.

    Una aferradeta immensa, tot l'amor per a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, preciosa Lluneta; també per a tu tot l'amor del món i el meu desig de bones festes!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Nadal sempre és una època de recordar els que ja no hi són, i malauradament heu d'afegir un nom més a la llista. No era família, però ja veig que com si ho fos. Sap greu, però toca tenir cura dels que encara som en aquest món, i mirar endavant. Espero que la nostàlgia no ens afecti massa en aquestes dates, que ja tenim prou motius de preocupació en el present. Bones festes Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, i tant que cal tirar endavant! La vida ens n'ensenya amb múltiples ocasions per practicar-ho, i ens n'anem sortint; però quan una nova sacsejada, en vigílies d'unes festes ja difícils de mena, ens colpeja brutalment, quedem tocats una bona temporada, fins que tornem a aixecar-nos per continuar caminant... Com que els ànims eren els que eren, havia de parlar d'això; hauria estat incapaç de fer un Racó de Nadal més alegre...
      Molt bones festes també per a tu, Xexu, i una forta abraçada!

      Elimina
  9. Encara recordo quan vivia en algun poble on les campanes tocaven a mort...Una entrada d'hivern freda pel temps i trista pel comiat d'un amic, em sap molt de greu Montse...Aquestes festes hi a persones que les gaudeixen molt i per altres són tristes, tant si és per la pèrdua d'algun ser estimat( és quan els records es fan més vius), com per la manca de medis que els permetin viure amb dignitat. Alguns, és possible que vegin l'estrella, perquè no tindran més remei, ja que el cel és l'únic sostre que tenen...
    I quanta raó aquesta frase, l'AMOR és la cosa més important del món!
    Que tinguis unes bones Festes de Nadal, i un ANY NOU amb molts somnis que puguis complir.
    Petonets nadalencs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, a Vilafranca encara toquen a morts quan hi ha funerals; jo treballo molt a prop de l'església i les sento repicar com si fossin a dins... Són com un plany trist, però no fan por...
      Hi ha persones amb motius més que sobrats per passar-ho malamet durant aquests dies (i potser durant tots els dies de l'any), i d'altres que sense aparents motius també ho passen malament anímicament; són uns dies complicats, on cal tenir a mà totes les dosis d'il·lusió i amor possibles..., i també una bona dosi de paciència.
      Molt bones festes, bonica, i una abraçada molt gran per a tu!

      Elimina
  10. Per viure la vida cal estimar i no perdre la il · lusió ... i això costa.
    El millor d'aquest món són les persones que coneixem, que estimem o les que fins i tot menyspreem. De vegades s'en van quan menys ho esperes i et quedes desconcertat, ple de desassossec.
    El Nadal és temps d'alegria i també de tristesa quan recordes als que ens han deixat. Aquesta setmana ha fet tres anys que va morir la meva mare i aquests dies és quan més la trobem a faltar.
    No voldria acabar aquest comentari, que és un xic tristó, sense felicitar-te el Nadal amb aquest verset de collita pròpia que espero et faci ... somriure.

    Que passis un bon Nadal
    que el menjar no et faci mal
    i explica als més petits
    el que vas aprendre dels grans.

    Bona nit Galionar :)






    ResponElimina
    Respostes
    1. El Nadal gairebé sempre té un component de tristesa, Pere; enyorem les persones que un dia van ser amb nosaltres i enyorem també aquelles amb qui voldríem estar però que és impossible... Voildria compartir la teva tristesa pel record de la partida de la teva mare fa tres anys, amic.
      Però no som ningú per voler interferir el curs natural de la vida, i hem d'aprendre a gestionar tristors i afectes tal com vinguin...
      seguiré els teus consells i alliçonaré els petits, Pere; per sort, encara són massa menuts per engegar-me a fer punyetes... :)
      Molt bon Nadal també per a tu, i una abraçada molt gran!

      Elimina
  11. Gràcies per repartir, Montserrat.
    Que tinguis un molt bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Jordi, per voler-ne ser receptor!
      Molt bon Nadal també per a tu i una abraçada molt gran!

      Elimina
  12. Galionar, quantes coses. Has guarnit bonic el post!
    Molt bones festes!!!! Que hi hagi de tot, i que no sobri res.
    Una abraçada ben gran!!!

    ResponElimina
  13. Gràcies, Judit! Molt bones festes també per a tu i una molt forta abraçada!

    ResponElimina
  14. Caram, Galionar! Una abraçada ben gran. Segur que l'amor embolcallàr aquesta tristesa!

    Molt bones festes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Rits! L'amor sempre per sobre de tot!
      Molt bones festes també per a tu i una abraçada molt gran!

      Elimina
  15. Segur que quan el fill somniï amb el seu pare no passarà gota de por.
    Ànims!

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, esperem que no, perquè el recordarà tal com havia estat sempre, i la seva estimada família ja s'ocuparà que sigui així.
      Que tinguis unes bones festes. Una forta abraçada!

      Elimina
  16. Quan no ens toca de prop, sovint oblidem els que ho passen malament. Per moltes dissorts que es pateixin, la mort les supera totes. M'ha colpit el teu post, malauradament no de ficció, i potser encara més els comentaris que, en una comunitat tan petita com aquesta, delaten que la mort ens assenyala massa sovint, per llei de vida o sense. Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Teresa, gràcies pel teu valuós comentari, ple de raó. Per més que intentem comprendre i acceptar la mort, sempre ens ve de nou quan ens toca d'aprop, mai no estem preparats per acceptar-la. I en dies així sembla encara més difícil, perquè tot hi juga en contra. Però la mort forma part de la vida, i la vida continua...
      Una forta abraçada i molts bons desigs per a tu per a l'any vinent!

      Elimina
  17. Aquests dies vaig treien el cap pels blogs amb una mica de retard. Per això fins avui no he llegit el teu colpidor post. Perdre un familiar o un amic de forma tan sobtada en aquestes dates, que s'esperen joioses, ho fa encara més trist.
    Nadal és una festa d'alegria però sovint els records li donen un caire melancòlic. D'uns anys ençà, jo que era una enamorada d'aquestes festes, només els hi trobo sentit en el caliu de la família i, sobretot, en les rialles dels meus nets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, estem ben d'acord; les experiències viscudes, no sempre del tot abellidores, fan que de vegades aquestes festes tinguin un component agredolç en els nostres sentiments, i només s'omplen de llum altra vegada gràcies als més petits i a l'escalf de la família.
      Una abraçada molt gran!

      Elimina