dissabte, 19 d’octubre de 2013

Racó d'octubre (2013)


“...Viure de les aparences ens fa esclaus dels altres..."  (desconegut) 
 
Els eficientíssims escombriaires de la brigada municipal t’han furtat el plaer d’enfonsar els peus en els corriols de fulles mortes, tot i l’equinocci de l’octubre...
 
T’has despullat de tot ritual amb el propòsit de ser lliure, i et sents més esclau que mai...
 
Els teus sentiments han penjat el rètol de “Tancat per inventari”... 
 
Tràfec de nit,
temps adormit,
fressa dels últims
ocells dels nuclis.
Fosca llampant
que agrada tant;
negra enganyifa
d’un cor que es rifa.
Blanc despertar,
molt tendre i clar,
aus desimboltes,
màgic moment.
Albes callades,
roses tallades,
refrecs dels cors.
Amors..?
Res ningú en sap
d’on van quedar...
 
Galionar
 

18 comentaris:

  1. Tot un plaer llegir les teves acuradíssimes paraules, ens fan rememorar l'època de l'any a la qual estem, tot i que el temps no ho digui. "Despullar-se de tot ritual amb la intenció de ser lliure", una autèntica meravella si s'aconsegueix en la seva plenitud, però tasca ben complicada.
    Pot ser "tancar per inventari" els sentiments de tant en tant és un bon exercici de neteja interior per qui ho necessite, però l'inventari té el seu temps i s'ha de tornar a obrir, a ser possible, no des del mateix punt on es van tancar; els canvis, sempre, sempre són positius i necessaris. La música deliciosa acompanya la reflexió.
    Bon diumenge i setmana entrant. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Gabriel. Penso que quan es fa inventari sempre pot passar que els resultats siguin molt millors del que ens pensàvem, i que es pugui continuar amb il·lusió i nova empenta, amb la constatació que anem pel bon camí. Si no és així, si les pèrdues s'imposen als guanys, potser serà el moment de fer els ajustos necessaris per tal de millorar.
    Molt bona setmana també per a tu, i una forta abraçada!

    ResponElimina
  3. Aquesta és una frase molt sabia, sempre hem de viure de realitats, segons la nostre manera de ser, només així podem ser lliures...
    Llàstima, amb el que m'agrada sentir el cruixir de les fulles al trepitjar-les, no es pot ser tan eficient!
    No sóc pas del parer de tenir els sentiments tancats, ni que sigui per un temps curtet, pot ser que els necessitis per compartir i no en puguis fer us...
    Avui ens has regalat un poema molt original...Els Amors, ves a saber on han quedat!
    Petonets i bon cap de setmana, Montse.

    ResponElimina
  4. M. Roser, sé que sembla estrany, però certament els nois i noies que s'ocupen d'escombrar els carrers aquest any ho fan a consciència; el passeig dels arbres, llarg i molt a prop de casa, no té la seva catifa habitual de fulles seques perquè hi passen totes les vegades que calgui... o ens volen estafar la sensació de viure la tardor o cobren a preu fet per fulla arreplegada...:)
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  5. El temps d'inventari també és temps d'endreces... Però sempre s'acaba reobrint de nou... O no, si finalmnt es tanca el negoci... A vegades ja vénen ganes de tancar els negocis dls sentiments, ja,però sempre amb recances...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, fem primer un bon inventari, i possiblement trobarem algun motiu per no tancar la paradeta..., encara que potser haguem de remodelar i redecorar l'empresa! Això, o jubilar-nos...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. L'inventari serveix per posar ordre. Amb tot net i pulit icada cosa al seu lloc, podem tirar endavant amb més forces. Una abraçada: Joan Josep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juanjo, en aquell curs tan tremendo que vaig fer de comptabilitat fa uns 3 o 4 anys, i que vaig explicar al blog vell, ens van inculcar de la importància de fer un bon inventari. Per als sentiments també és vàlid.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Oi que sí, Jordi? Cal fer-lo, però encara és més important acceptar els resultats, de vegades.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. parlare sense literatura. Molt bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sense literatura gràcies, Quim.
      Un petó!

      Elimina
  9. Si cal, tancar per inventari no està malament. Ara bé, els sentiments són tossuts i sempre brollen, no podem -afortunadament- tancar permanentment, però sí fer neteja i llançar el llast que ens pesa massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que són tossuts els sentiments, Novesflors! :) I que per molts anys ho siguin! Sense ells, qui ens esperonaria a caminar, tot i que de vegades creguem que ens pesen massa i voldríem desfer-nos-en...?
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. Que bonic Galionar!!! A vegades, m'aturo a pensar en les teves combinacions de paraules... i sempre en trec alguna cosa...
    "Tancat per inventari"
    Vet aquí, que aquest rètol el faré servir alguna vegada, sí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Judit, em mires amb molts bons ulls!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  11. Música amable I bella poesia,
    ¿no pot ser aquest el goig de cada dia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauria de ser-ho, Olga, però no sempre és possible. Dosificant-ne els dos conceptes, en podrem gaudir amb més ganes cada vegada que els tinguem...
      Una forta abraçada!

      Elimina