dissabte, 12 d’octubre del 2013

ILLA PARABÒLICA (Seamus Heaney)


El poeta Seamus Heaney, (Castledawson, Irlanda del Nord, 1939 – Dublín, 2013) va morir el passat 30 d’agost, diada de Sant Fèlix, festa major de Vilafranca. Poeta, escriptor i professor d’universitat a Irlanda, i autor d’una extensa obra literària, va guanyar el Premi Nobel de literatura l’any 1995.  Del seu poemari La llanterna de l’arç n’he extret aquest poema, que per alguna estranya associació d'idees d’aquestes que els catalans tenim el  costum de fer, m’ha semblat força adient per al dia d’avui.  
 
ILLA PARABÒLICA
Tot i que són una nació ocupada
i que llur única frontera és dintre la mateixa illa,
mai ningú no els farà canviar
la seva creença que el país és una illa.
 
En algun lloc distant, al nord, en una regió
que per a tots els natius és “la costa”,
es troba la muntanya dels noms canviants.
 
Els ocupants l’anomenen Cap Basalt.
Els pagesos de l’est en diuen la Làpida del Sol.
Els borratxos de ponent l’anomenen el Mugró de l’Orfe.
 
Per tal de saber on es troba, el viatger
ha de parar orella –perquè cap mapa no indica
la ratlla que és conscient d’haver creuat.
 
Mentrestant, els natius bífids no paren de repetir
profecies que fan veure que no creuen
a propòsit d’un lloc on tots els noms convergirien
sota la muntanya i d’on (algun dia)
començaran a extreure’n el mineral de la veritat 
 
Seamus Heaney (Traducció de Francesc Parcerisses) 
 
 

PARABLE ISLAND
Although they are an occupied nation
and their only border is an inland one
they yield to nobody in their belief
that the country is an island.
 
Somewhere in the far north, in a region
every native thinks of as “the coast”,
there lies the mountain of the shifting names.
 
The occupiers call it Cape Basalt.
The Sun’s  Headstone, say farmers in the east.
Drunken westerners call it The Orphan’s Tit.
 
To find out where he stands the traveler
has to keep listening –since there is no map
which draws the line he knows he must have crossed.
 
Meanwhile, the forked-tongued natives keep repeating
prophecies they pretend not to believe
about a point where all the names converge
underneath the mountain and where (some day)
they are going to start to mine the ore of truth. 
 
Seamus Heaney

6 comentaris:

  1. Aquest poeta i l'altre Nobel Joseph Brodsky són els que em fan més pes de la literatura recent o contemporània nostra. No sols pels poemes sinó per les seves declaracions, que els poetes haurien de tenir en compte.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Sí, Olga, i malgrat tot, algunes veus han criticat Seamus Heaney per no enfrontar-se d'una manera més resolta a la situació política d'Irlanda del Nord...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  3. El trobo un poema magnífic, independentment de l'actitud de l'autor envers la política.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria; la poesia d'aquest autor pot resultar una mica estranya per a nosaltres; jo hi estic més familiaritzada pel fet de tenir un fill vivint a Irlanda ja fa molts anys i conèixer una mica el tarannà d'aquella gent.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Suposo que té reminiscències polítiques aquest poema...Parlant de Nobels, aquest any és una dona, em sembla que és del Canadà, una escriptora de relats, tinc ganes de llegir-ne alguna traducció que diuen que és molt reiexida...
    Petonets de bona nit, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M.Roser, el premi Nobel d'aquest any també m'ha cridat l'atenció perquè sembla que els seus contes són magnífics. Serà qüestió de cercar-ne algun llibre.
      Una forta abraçada!

      Elimina