diumenge, 1 de setembre del 2013

Interessa a algú, la poesia...?

 
"La poesia potser no és gran cosa però la intempèrie és més dura sense els versos"  (Joan Margarit) 
 
Parlo amb un amic poeta, amb obra publicada, i m’explica que acaba de passar per la llibreria a recollir els llibres de poemes que encara hi quedaven per vendre; el balanç parla per sí sol: en cinc anys només n’hi ha comprat cinc.
És un bon poeta, un poeta que agrada; en els seus recitals, fa vibrar la gent. Sap fer riure, somriure i reflexionar. Podríem dir que es menja els escenaris quan actua.
Però, ai las!, no és un personatge mediàtic, i per tant, no existeix...!
 
Sí, el meu amic és un bon poeta, ningú que el conegui ho posa en dubte. Però la trista realitat és que sembla que, actualment, ningú no està disposat a gastar-se ni un cèntim per adquirir poesia. Sembla que és una inversió totalment prescindible en la vida de la gent. La poesia no ven. Això ho saben a bastament altres poetes ben consolidats i de llarga trajectòria literària. Com recordo les paraules de la benvolguda Olga Xirinacs sobre aquest tema, un llibre de la qual, La tarda a Venècia, m’ha acompanyat deliciosament en els meus dies de vacances, i que llegia a poc a poc, assaborint cada paràgraf, com aquell infant que es fa durar eternament un caramel per por que se li acabi...! (Bé, el llibre que esmento de l’Olga no és concretament de poesia, però sí que en traspua l'essència en cada línia de la seva prosa...)
 
Que descoratjador ha de ser per a un autor posar els cinc sentits en l’edició de la seva obra i veure com la crua realitat li peta al rostre amb una irrisòria quantitat de vendes...! I és llavors quan els poetes deixen anar tan penosa sentència: la poesia no serveix per a res. O com diu el meu amic, la poesia nomes serveix per alguna cosa quan la gent que escriu te claríssim que no serveix per a res.
 
Temps enrere, en aquest bloc ja vam tractar d’aquest mateix tema: la poesia serveix per alguna cosa? I els vostres impreuables comentaris el van enriquir sobre manera. En deixo aquí l’enllaç, per recordar-los.
 
Els temps no són pas fàcils, amics meus. Perquè la intempèrie no ens sigui encara més dura del que és, cal que canviem la manera de donar a conèixer la poesia! Convertim-nos novament en joglars, en trobadors, convoquem la gent a les places amb cercavila de música festiva, cantem els nostres versos, fem tothom partícip de cada paraula que un dia vam tenir la necessitat d’escriure! Que els versos s’estenguin per pobles, llogarrets i ciutats, que torni a seduir, que faci companyia, que penetri molt endintre i que es converteixi en part imprescindible de cadascú de nosaltres! I que els poetes escriguin, escriguin més que mai, però no cal que es dediquin a publicar, que no pretenguin viure de les lletres. Canviem el món, estimada gent amiga, girem l’esquena a tants poders mediàtics que ens manipulen, que ens marquen allò que hem de consumir i allò que no, cerquem una altra manera per tornar a les arrels ancestrals del vers, les més autèntiques!
 
I sí, llavors potser no dubtarem que la poesia serveix d’alguna cosa.  
 
Benvinguts a la llum daurada de setembre! 
 

20 comentaris:

  1. No sé si algú mai ha pogut viure de la poesia. No ho tinc gens clar. Però més aviat crec que no. Em sembla que ni els poetes més reconeguts i més mediàtics.

    Però la teva proposta és engrescadora, que els versos s'estenguin per pobles i llogarrets, per carrers i places i per les ciutats... m'agrada com ho dius i m'agradaria posar-ho en marxa...

    Em sento contenta de retrobar-te, Montse!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que la crisi castiga especialment l'adquisició de poesia, pel que diuen els poetes que no són de primera línia; és evident que ningú no pot viure d'això sol. Potser aquí els poetes haurien de distingir entre dues maneres de veure el tema: si la poesia interessa i si la poesia ven. Potser és cert que encara que no es vengui no ha deixat mai d'interessar... M'estàs fent rumiar, Carme, i això és bo.
      Jo també estic contenta de retrobar-te, bonica! Una forta abraçada!

      Elimina
  2. interessa a uns quants, es llegeix bastant, i se'n compra molt poca. Qui descobreixi el perquè, haure descovert la sopa d'all.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Francesc. Jo tampoc no en sé els motius. Potser ara, gràcies a internet, en tenim molta més a l'abast i ja no en fem tanta despesa; si això desmotiva els poetes a publicar, doncs mala cosa! Per això, ben conscient de la utopia, suggereixo un canvi.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. La poesia és, en essència, imprescindible, crec. Una altra cosa ben diferent és que la comprem o no, crec que són coses ben diferents. Jo en compre només puntualment, en llig moderadament, la major part escampada en blogs, i n'escric molt moderadament; la descobresc no necessàriament en les paraules (que també, per descomptat) perquè crec que la poesia és una determinada manera de mirar les coses, és més que res una actitud, i, en conseqüència, per a mi, és quelcom fonamental, i això, pense, és independent d'una transacció comercial o d'una determinada popularitat; tot això és pot donar o no i no minimitza el valor que la poesia té en ella mateixa. Jo ho veig així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Novesflors; hi ha qui és poeta potser sense haver escrit un vers en sa vida, per actitud, com a forma de vida. D'altres persones sí que n'hauran escrit, possiblement tu i jo entre elles, sense cap afany de vendre. I n'hi haurà d'altres que sí, que s'hi dediquen professionalment i pateixen les poques vendes d'una manera directa i dolorosa. Com deia abans a la Carme, potser hauria hagut de diferenciar els dos conceptes de si la poesia ven o si la poesia interessa. Potser haurien de ser els poetes afectats qui ens en parlessin amb més coneixement de causa...
      Ben retrobada i una abraçada gran!

      Elimina
  4. És difícil valorar quan posem la poesia a la balança i veure les vendes... Hi ha moltes persones que no saben que els manca la poesia a la seva vida, i deixen de viure'n una part... La vida és poesia i viure és un poema.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les persones, el fet de no saber que els manca alguna cosa els fa immunes a aquesta mancança, onatge, no se n'adonaran mai d'allò que els falta perquè no ho coneixen. Potser són més feliços i tot. Però evidentment prefereixo ser conscient de la poesia del viure i no perdre-me'n cap bacinet.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Estic d'acord amb tu... M'estimo més tenir ferides i cicatrius que no tenir la pell llisa sense haver viscut... Sense poesia tot seria una llarga nit o un assassinat curt!

    Una abraçada amb poesia.
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies novament, onatge, per la teva aportació. Quedem-nos, doncs, amb dies ben llargs i sense assassinats!

      Elimina
  6. Jo penso que sí , que interessa, però és que jo veig la poesia com una actitud davant la vida( veig que amb Novesflors estem d'acord), és aprendre a mirar les coses d'una manera que ens permeti ser més feliços.
    Que penso que, necessàriament, no va lligada amb fer versos.
    Hi ha qui té `anima de poeta, sense haver fet mai cap vers, i a l'inrevés, hi ha qui fa versos, però l'esperit poètic no es veu per enlloc...
    I com vaig dir l'altra vegada, la poesia no ha de fer-nos un servei, sinó que és una companya de viatge que ens permet veure el món d'una forma més bonica, implicant-hi els sentiments...
    Jo diria que la vida amb una actitud poètica, és una vida molt més plaent.

    Una altra cosa és si ens agrada llegir poesia i en comprem llibres...
    La teva idea d'apropament, em sembla fantàstica, segurament cal canviar el xip!!! Em sembla que estem bastant d'acord.

    Petonets daurats, amb la llum de setembre.

    ResponElimina
  7. Gràcies, M. Roser, per la teva aportació. Crec que totes les persones que ens anem retrobant periòdicament en aquests espais tenim la sort de gaudir d'aquesta actitud davant la vida que ens permet viure-la i veure-la no tan sols amb els ulls del cos, sinó també amb els de l'esperit.
    Però no sé si això convencerà gaire a les persones poetes que veuen minvar dràsticament la venda dels seus llibres...
    Molt bona entrada de setembre! És un mes que m'agrada molt. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. Sembla evident que no es pot viure de la poesia, però el que tinc clar és que no és pot viure sense poesia. Jo no podria, i conec a molta gent que no en sabria prescindir. Amb els grups que pertanyo intentem des de tertúlies i recitals fer-la arribar a tothom i crec que si, que arriba, i a algunes persones molt endins, són els habituals, que s'animen a recitar o inclús a escriuen alguna...ara que comprin un llibre ja és més difícil d'aconseguir.
    Ho seguirem intentant.
    M'alegra retrobar-te. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també tinc aquesta impressió, Glòria, que la poesia forma part de la vida de moltes persones de manera activa. A Vilafranca també és així. Però els llibres de poemes tenen unes vendes molt baixes. Potser pe això hauríem de repensar un model diferent de l'actual per distribuir-la, per fer-la arribar a tothom...
      Jo també estic contenta de retrobar-te. Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Viure de la poesia ha de ser difícil, sobretot si encara ets viu. Sembla que els grans poetes només són reconeguts quan és moren.
    Però nosaltres, poetes aficionats, només escrivim versos ... sense pensar en vendre'ls. El que si ens agrada és que algú els llegeixi i se'ls faci seus, despertar sentiments.

    Bona nit Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, Pere, la teva reflexió! Alguns poden viure de la poesia quan ja s'han mort! :) Ben cert, però només són uns quants els afortunats, o en tot cas els seus hereus... :)
      Sí, la sort dels poetes aficionats que no escrivim llibres és que podem gaudir de la poesia d'aquesta manera que tu apuntes. I tu, amic, n'ets un gran mestre, en aquests afers!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. Jo crec que s'ha de diferenciar la qüestió individual de la qüestió col·lectiva. Com a col·lectivitat, com a poble, ens calen poetes reconeguts, grans poetes coneguts per tothom dins i fora del territori, fins i tot internacionalment perquè això consolida la nostra literatura i ens consolida com a poble. Ara bé, des del punt de vista individual, si una persona el que vol és "vendre" la seua poesia això és entrar en el mercat, amb una oferta i una demanda, o si el que vol és un reconeixement públic pels seus versos doncs el tindrà o no, ja sabem que tots tenim el nostre ego i la nostra miqueta de vanitat però no podem "exigir" aquest reconeixement per part dels altres, el reconeixement arriba o no, i no sempre per raons de qualitat literària, certament… però això no vol dir en cap cas que la poesia no interesse o que no servisca per a res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Novesflors; com a col·lectivitat necessitem bons poetes que ens representin i que ens donin a conèixer com a poble, i que parlin de la nostra cultura. Altra cosa potser seria qui tria els poetes oficials encarregats de tal funció..., perquè alguns s'ho han guanyat a pols, amb una qualitat indiscutible, però d'altres semblen assignats a dit per uns interessos que van més enllà de la literatura...
      D'acord, també, en el segon punt de vista, que subscric íntegrament.
      Una abraçada!

      Elimina
  11. La importància de la poesia és un fet que ningú qüestiona, la poesia és una cosa elevada. Alhora, pràcticament ningú en llegeix. Però millor això que no pas el que s'ha fet amb la música, que te la trobes fins i tot en una biblioteca, i el fet que tothom escolta música, encara que no la sàpiga apreciar.

    ResponElimina
  12. Helena, m'agrada la teva manera de sintetitzar el tema i la interpretació que n'has fet, molt en la línia del que jo pretenia expressar en el post. Sobre la qüestió de la música, no hi havia pensat mai però crec que tens raó; deixem de valorar allò que ens és massa fàcil d'assolir.
    Gràcies per ser-hi, i una forta abraçada!

    ResponElimina