dimecres, 17 de juliol de 2013

Racó de juliol (2013)



“...Les persones no som presoneres del nostre destí, sinó de la nostra ment...” 
(Franklin D. Roosevelt)  

DIVERTIMENT
Cançoneta esmunyedissa
que rodoles pels carrers
meitat so, meitat poema,
tan galana i tan plaent,
corre, enfila’t cap als llavis
d’aquell qui el cor em té pres
i li deixes, de part meva
el record d’un bes ardent.
 
Cançoneta que viatges
nit i dia a cops de vent,
fes-te pas entre el brancatge
del seu cos, gallard i bell;
remolineja amb tendresa
la blancor dels seus cabells
i digues-li com l’estimo
perquè a mi, ja em manca veu.  
 
Cançoneta fugissera
que ara en tornes i ara en vens,
si algun jorn hi veus tristesa
en l’esguard dels ulls tan bells,
guanya ràpid mar i terra,
corre més veloç que el temps,
vine a dir-me de ses penes
i plegats, les plorarem. 
 
Galionar  
 

10 comentaris:

  1. Una bona frase!!!

    I el divertimento molt tendre, molt tendre...

    I el clavell, preciós!!!

    Una abraçada, Montse!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Té una música molt lleugera i alegre, la cançó, tipus ball vuitcentista, com volent transmetre una mica de frescor enmig d'aquest juliol tan pesadot.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies, Quim! I encantada que ja formis part dels seguidors de l'espai.
      Una forta abraçada i fins aviat!

      Elimina
  3. Una cançoneta que s'encomana. Gràcies pel clavell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors; convé alguna cosa lleugera, amb aquesta calor!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Seria interessant no ser presoner de res...
    El teu poema m'ha encantat, que rebonic , Sobretot m'ha agradat molt l'última estrofa; seria una bella cançó, perquè té molta musicalitat...
    I parlant de música, a mi les cançons de LLuís LLac, m'agraden , però no cantades per ell...El dia del concert per la llibertat, la cançó País petit cantada per la Lídia Pujol, em va arribar a l'ànima...
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
  5. Uff, M. Roser, que difícil, no ser presoner de res... Però amb petites coses sí que podem intentar-ho...
    Efectivament, és una cançó amb una música molt optimista..., però només la canto quan estic contenta i no em sent ningú!
    La versió del País petit per la Lídia Pujol també em va agradar molt, però també m'agrada molt quan la canta Lluís Llach. Unes més que altres, naturalment.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  6. M'encanta el teu "Divertiment" i la cançó del clavell m'han fet venir ganes de ballar.
    M'has alegrat el dia!
    Gràcies.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Glòria! No havia vist el teu comentari; han canviat el sistema de safata d'entrada del correu, amb unes pestanyes a dalt, i vaig una mica despistada.
    Una forta abraçada, amb alegría sempre!

    ResponElimina