divendres, 31 de maig de 2013

Temps de pausa i narració

M’agafo un temps de vacances blocaires, possiblement amb limitades possibilitats de connectar-me a  la xarxa. Us deixo, mentrestant, amb aquesta narració, que ben pocs de vosaltres coneixeu, i que està inclosa al llibre “Qualsevol diumenge, esports d’aventura i altres narracions” (2004), Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Feu bondat i a reveure!
 
 

PÀTXULI PER A LA DIFUNTA 

“...S’està començant a despertar d’un son profund a poc a poc, amb una gran placidesa. Pensa que es troba al seu llit, com cada matí, i que s’acosta l’hora de llevar-se, però el son és tan pesat que se l’emporta un altre cop als braços de Morfeu. Intenta deixondir-se novament, i així una vegada i una altra, però és víctima d’una feixuguesa inusual que li impedeix incorporar-se. I la seva ment, atordida, es nega a donar les ordres adequades. Els ulls li pesen com una llosa. Quan aconsegueix entrellucar-los una mica per tornar-los a tancar de seguida, el que veu li referma una sospita que ha començat a témer fa just un moment, en sentir les veus estranyes dels éssers que l’envolten. Es troba en un lloc desconegut i porta un llençol a sobre. Llums fluorescents brillen damunt seu, i una olor penetrant d’essència de pàtxuli li col·lapsa els narius quan intenta agafar aire, per la qual cosa conclou que un bon nombre d’espelmes aromàtiques cremen disperses als seus peus. La deducció és contundent: “Ai que estic assistint al meu propi velatori!”

 Se sent tan desorientada, tan confusa, tan aterrida, que no encerta a comprendre res del que li està succeint ni perquè es troba en aquest lloc. “Si una cosa clama al cel és que encara no sóc una difunta, de cap de les maneres!, perquè si no, em tindrien en un taüt sota una campana de vidre, mig congelada per tal de conservar-me, que és el que s’acostuma a fer amb qui traspassa al segle XXI.” Però aquí on jau ara té tota la pinta de ser un llit, i de fred no és que en tingui gaire. Torna a entreobrir els ulls i, efectivament, distingeix la silueta de figures humanes que xiuxiuegen a prop seu. “M’he de quedar immòbil, quieta com un mort de debò, perquè si tota aquesta gent m’està vetllant i s’adonen que bellugo, seran ells qui es moriran, de l’ensurt que els donaré...”  (Continua)  

16 comentaris:

  1. Glups! Patxuli és la meva aroma preferida!
    Bon descans Galionar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit, doncs compte amb el pàtxuli, que hi ha una substància anestesiant, la Cumarina, que fa una olor molt semblant... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Que descanses tant com pugues i que tornes amb forces renovades. Ja saps que estarem esperant-te. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors. De moment, una setmana de retir a Montserrat, i després el temps que calgui perquè s'esvaeixin les boires.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Bones vacances. No dius quant temps serà, però espero que no sigui massa. Bé, el que et calgui a tu, és clar. Fins la tornada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xexu; intentaré tornar tan aviat com pugui.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Que tinguis un bon descans, Galionar. Aprofitaré per intentar posar-me al dia de les teves últimes entrades, gràcies pel teu racó de bona literatura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gabriel. Jo em posaré al dia de les teves noves entrades així que pugui. Marxo demà al matí i a les cel·les no hi ha connexió.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Quines ganes em deixes d'anar-me amb tú. Que t'ho passis bé i trobis la pau. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  6. Vinga, doncs, Juanjo, aparca els teus vellets, escapa't del convent i truca'm, que ja tens el meu mòbil :) Gràcies pels desigs, que sincerament els necessito.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  7. Que et provin les vacances! Gaudeix-les!
    Ens deixes la narració en un punt molt intrigant.
    Fins a la tornada, Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Pots continuar llegint la narració clicant al "continua"; aniràs a parar a una página on hi és sencera.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Caram Montse, veig que això de les estades a Montserrat, et tiren molt, és clar que és un bon lloc per trobar-se amb un mateix, més que els cursets de intel·ligència emocional...
    Espero que trobis el que busques i jo mentre aniré llegint aquesta narració, de mica en mica, que només de pensar que algú és conscient del seu velatori, ja veig que deu ser molt interessant...

    Petonets Montse, que descansis i fins aviat.

    ResponElimina
  9. Gràcies, M. Roser. S'ha acabat l'estada a Montserrat, però de moment les vacances blocaires continuaran una temporadeta més.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  10. Humor, humor, humor. Negre i de tots colors. Una gran vetllada! M'has recordat un conte de Mark Twain que jo encara no he llegit. Va de formatges i de taüts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi; l'humor és l'antídot per a moltes coses, i cal no perdre'l mai de vista. Llàstima que els blogs no siguin el mitjà més adequat per publicar aquesta mena de narracions llargues...
      Una forta abraçada i molt bon estiu!

      Elimina