dissabte, 18 de maig de 2013

Si fossis un instrument...


La setmana passada, la Carme Rosanas de Col·lecció de moments ens va engrescar a participar al joc del “Si fossis...” Uns blocaires n’havien de descriure uns altres, i calia endevinar de qui es tractava en cada cas, i veure si ens reconeixíem.
Em va agradar tant el text que em va dedicar la Carme, a part que m’hi vaig identificar a la primera lectura, que avui el comparteixo amb tots vosaltres. He de dir, però, que molt poca gent em va saber veure en les seves paraules; des d’aquí una abraçada a aquelles persones que ho van tenir clar de seguida, perquè han demostrat conèixer-me molt bé.
 


 Si fossis un instrument de música series un violí, amb al nostàlgia amarada a cada nota... 
Un violí que tocaria poesia per compartir amb els amics o tocaria la música dels amics per compartir-la amb tothom, que no és el mateix, però igualment emociona.
Un violí que sabria tocar malenconies que ens arriben a l'ànima i amb algun toc d'humor de  tant en tant que ens sorprèn i fa somriure ben endins.
Si fossis un violí, la teva música ens explicaria històries, ens dibuixaria sentiments, i sempre al final, ens regalaria una plàcida esperança en la vida.
Si fossin un violí, les melodies ens  arrecerarien, com racons acollidors  en el temps.
Si fossis un violí i et trobés, també, als llocs  més  inesperats, la teva música ompliria muntanyes  i valls.
 
Signat:  Carme