dimecres, 24 d’octubre de 2012

Evanescent

258è joc literari de Jesús M. Tibau.  Imatge de Vicent Pellicer
 
 
Evanescent,
polièdrica nostàlgia.
Paisatge incert...
(Galionar)

Difuminat
el conegut paisatge
queden les ombres...

(Carme)

Escala els cims
d´aigua i vent.
Vine amb mi i
dormim-nos sabent
que només aquí
fugim del temps.

(Enric)

Boira al matí,
cobricel de muntanyes.
Albiro els cims.

(M. Roser)
 

12 comentaris:

  1. Molt maco, Montse! Ara me n'has inspirat un altre.

    Difuminat
    el conegut paisatge
    queden les ombres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fantàstic, Carme; el penjo al post.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Escala els cims
    d´aigua i vent.
    Vine amb mi i
    dormim-nos sabent
    que només aquí
    fugim del temps.


    Pd.- Noies, inspira, sí que inspira.
    Molt bones les dues

    ResponElimina
  3. Gràcies, Enric. El teu poema sap transmetre molt bé les sensacions de trobar-nos dins la imatge.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Boira al matí,
    cobricel de muntanyes.
    Albiro els cims.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic, M. Roser. Ja has participat el el joc d'en Tibau, també?
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Oh, quin post més bonic! Una petita itinerància poètica.
    Preciós!
    (Ho sento, jo aquestes hores ja no tinc les muses treballant) :(

    ResponElimina
  6. Gràcies, Glòria. No ho sentis, jo feia estona que clapava, quan em vas deixar el comentari...:) Els dis laborables m'he de llevar molt aviat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. ¿Escriviu poemes davant i darrere? ¿Es tracta potser de versos russos, d'aquells que s'enllacen, que feien els surrealistes? Curiós. Ho practicàvem molt amb el grup de poesia, ja fa anys, i ens agradava. Fins i tot en vam enviar a un concurs i ens van donar una menció, sense diners, naturalment.
    Olga X.

    ResponElimina
  8. Olga, crec que tu et refereixes més aviat a les Itineràncies poètiques (http://personatgesitinerants.blogspot.com/, que sí podria assemblar-se als versos russos. En el cas d'aquest post meu, només es tracta de veure què ens suggereix la imatge i fer-ne un haiku. Però si els amics en deixen d'altres en els seus comenteris, els vaig incorporant al post.
    Gràcies per la teva visita i una forta abraçada!

    ResponElimina