258è joc literari de Jesús M. Tibau. Imatge de Vicent Pellicer
Evanescent,
polièdrica nostàlgia.
Paisatge incert...
(Galionar)
Difuminat
el conegut paisatge
queden les ombres...
(Carme)
Escala els cims
d´aigua i vent.
Vine amb mi i
dormim-nos sabent
que només aquí
fugim del temps.
(Enric)
Boira al matí,
cobricel de muntanyes.
Albiro els cims.
(M. Roser)
(Galionar)
Difuminat
el conegut paisatge
queden les ombres...
(Carme)
Escala els cims
d´aigua i vent.
Vine amb mi i
dormim-nos sabent
que només aquí
fugim del temps.
(Enric)
Boira al matí,
cobricel de muntanyes.
Albiro els cims.
(M. Roser)
Molt maco, Montse! Ara me n'has inspirat un altre.
ResponEliminaDifuminat
el conegut paisatge
queden les ombres...
Fantàstic, Carme; el penjo al post.
EliminaUna abraçada!
M'agrada, això del paisatge incert.
ResponEliminaGràcies, Novesflors.
EliminaUna abraçada!
Escala els cims
ResponEliminad´aigua i vent.
Vine amb mi i
dormim-nos sabent
que només aquí
fugim del temps.
Pd.- Noies, inspira, sí que inspira.
Molt bones les dues
Gràcies, Enric. El teu poema sap transmetre molt bé les sensacions de trobar-nos dins la imatge.
ResponEliminaUna abraçada!
Boira al matí,
ResponEliminacobricel de muntanyes.
Albiro els cims.
Petonets.
Molt bonic, M. Roser. Ja has participat el el joc d'en Tibau, també?
EliminaUna abraçada!
Oh, quin post més bonic! Una petita itinerància poètica.
ResponEliminaPreciós!
(Ho sento, jo aquestes hores ja no tinc les muses treballant) :(
Gràcies, Glòria. No ho sentis, jo feia estona que clapava, quan em vas deixar el comentari...:) Els dis laborables m'he de llevar molt aviat.
ResponEliminaUna abraçada!
¿Escriviu poemes davant i darrere? ¿Es tracta potser de versos russos, d'aquells que s'enllacen, que feien els surrealistes? Curiós. Ho practicàvem molt amb el grup de poesia, ja fa anys, i ens agradava. Fins i tot en vam enviar a un concurs i ens van donar una menció, sense diners, naturalment.
ResponEliminaOlga X.
Olga, crec que tu et refereixes més aviat a les Itineràncies poètiques (http://personatgesitinerants.blogspot.com/, que sí podria assemblar-se als versos russos. En el cas d'aquest post meu, només es tracta de veure què ens suggereix la imatge i fer-ne un haiku. Però si els amics en deixen d'altres en els seus comenteris, els vaig incorporant al post.
ResponEliminaGràcies per la teva visita i una forta abraçada!