diumenge, 5 de maig de 2019

SMS

(Dedico aquesta història, publicada fa uns anys, a un amic vilafranquí que amb els 50 ben repicats ha ensopegat amb una pedra molt semblant a la de la protagonista. Ànims, que amb temps s'acaben relativitzant, aquestes coses.) 

"...Havia transcorregut poc més d’una hora des que us havíeu dit adéu. El tren, implacable us allunyava l’un de l’altre, confegint mars de distància cada vegada més grans. Ell cap al nord, tu  cap al sud. De pressa, de pressa, de pressa, el paisatge que s’esmuny per la finestra, el bes calent a la pell,  el record d’un dia inoblidable, la plenitud al cor i qui sap quan us tornareu a veure...
Però tu eres tan feliç...!
Llavors, vas sentir l’avís d’un SMS:

“...Tu també ets encantadora,
llàstima de la timidesa...”

N’hi va haver prou amb aquesta sentència per esfondrar el teu castell de cartes..."

M’ho deia la intuïció, però em negava a escoltar-la:
la realitat, amic meu, t’havia decebut.
Tu esperaves alguna cosa més de mi
que no vaig saber o no vaig encertar a donar-te.
Ho reflectia el teu gest, resignat a l’evidència:
s’esquinçaven els somnis d’erotisme,
quedava l’amiga, amb qui no hi valia el sexe.
Potser va ser en aquell banc del parc
on els gossos empaitaven les cotorres
i els nostres cossos, cansats de caminar
cercaren una estona d’aixopluc
ben a prop l’un de l’altre, i a recer de les mirades,
esgotades les paraules, no sabent ja què més dir,
tot i el munt d’interrogants que planava entre nosaltres...
Potser va ser la por, la falta de costum o la prudència;
els teus ulls obrien pas, invitaven, seduïen,
t’oferies tot sencer, i no vaig creuar la porta.
Potser t'imaginaves un somni de colors o la màgia d'un poema
i vas trobar, tan sols, la simple realitat d’una vulgar poeta...
Potser era el temor de desitjar-te més del compte
qui va marcar la meva inhibició per tal de protegir-nos...
Podia haver estat dolça i besar-te llargament,
acaronar el teu cos fins a perdre el món de vista...
Potser llavors tot hauria estat diferent,
potser no hauria calgut cap més SMS...
..........

Ara sols em resta contemplar inútilment la lluna,
amb la impotència d’haver-la tingut al meu abast
però incapaç d’haver-la sabut atreure...
Galionar

22 comentaris:

  1. Ai, la timidesa ho té això , fa que la lluna sigui inabastable, malgrat l'haguem tingut a l'abast de la mà...Però ves a saber, l'SMS encara pot fer el seu efecte i no sabem mai com es poden acabar els somnis!!!
    Bon vespre, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, jo crec que aquests somnis anomenats enamorament via xarxes socials que acaba en retrobament programat, acaben quasi tots amb un despertar amarg. Però potser està bé haver passat una vegada per l'experiència per així protegir-se i no haver de passar-hi mai més...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Potser totes les històries s'assemblen una mica o tenen punts en comú. Les decepcions s'haurien d'eliminar de les històries d'amistat, d'amor o d'ambdues coses. Perquè que s'acabin les històries quan un dels dos en té prou és tan trist com inevitable, però que s'acabin quan tothom en vol més (més relació, del tipus que sigui) és una llàstima. Però la vida és molt complicada i les persones encara en som més.

    Ànims al teu amic, doncs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Al meu amic no li ha valgut l'experiència dels qui, ja escaldats, el volíem aconsellar bé. Però, qui està en disposició d'escoltar els consells dels altres quan l'enamorament fa actuar les persones talment com uns adolescents inexperts...? És ben cert que cadascú ha de rebre les seves pròpies hòsties per fer-se gran... Sí, la vida és complicada.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Tots en la vida hem comés aquest error. No saber expressar tot el que tenim dintre nostre. I, així, perdre persones a les que potser ens estaven destinades. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan, tot forma part del nostre bagatge, i quantes coses faríem diferent, potser, si se'ns donés una segona oportunitat... Per sort, crec, no tenim aquesta opció.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. I no hi ha manera d'arrajar-ho? Si una persona nota la timidesa de l'altra, també ha de tenir paciència. Amb mi, en van tenir. I jo ara, en tinc a les seves pors.
    `
    Ànims al teu amic!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Rits, crec que parles d'amor de debò, i en aquest cas segur que cadascun dels dos farà el possible i l'impossible per l'altre... En el cas que jo explico, un dels dos anava de molt bona fe i l'altre més aviat d'aprofitat, de "pillar" el que pogués... És bastant comú quan la relació s'inicia via xarxes socials, i sembla que hi ha moltes persones destinades a caure en aquest parany...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. L'sms ha alleugerit la decisió o ha fet emergir una mena de remordiment? Quantes vegades a la vida no hem pensat allò de: "i si li hagués dit..."? "I si hagués fet un pas més..."?
    En les persones que apilonen un munt d'anys i de vivències, els ha passat moltes vegades. Potser si no diem una frase o no fem un gest, és perquè havia de ser així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, crec que l'SMS va ser com un despertador, conscientment programat pel seu propietari, per tal de fer despertar l'altra part de sobte i de pas treure-se-la de sobre. Quan veus algú que comet el mateix error, fas el possible per advertir-lo, però en aquests casos els consells no serveixen de res. Les relacions virtuals poden ser maques i enriquidores, però cal saber-ne detectar els perills... Però és clar, qui s'enamora es torna llec i cec, i una mica tonto, i és incapaç de veure la realitat amb nitidesa... Tots hi hem passat, tard o d'hora...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Els que som tímids ho tenim això, però la timidesa també té el seu encant, clar que s'ha de tenir la sensibilitat suficient per captar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Novesflors, però el significat de les teves paraules crec que només poden aplicar-se a l'amor, no pas a certes relacions virtuals on un enganya a l'altre. De totes formes, et puc dir que en temes d'amor, quan era jove, la timidesa només m'ha servit per allunyar l'ésser estimat, que ha preferit alguna altra dona força més llançada...
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Sí, ja m'ho conec això, però ell s'ho ha perdut perquè ets una dona magnífica.

      Elimina
    3. Gràcies, Novesflors, per mirar-me amb tan bons ulls!

      Elimina
  7. Jo tinc la sensació que el que va escriure el sms, en el fons ja si va conformar, aquest "llàstima de timidesa" hauria sigut més sincer, acompanyat de unes paraules més engrescadores , que volguessin lluitar per un retrobament . La timidesa demana una oportunitat que no sempre se li dona.
    Bon relat i unes imatges molt maques !Felicitats ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, jo crec que en el cas de l'SMS, el seu autor tenia claríssima la intenció de fer mal, i que simplement volia mostrar la seva decepció perquè no li havia sortit bé el "pla" que s'havia imaginat... Com acostuma a passar en les relacions on hi ha alguna mena d'engany (i les xarxes socials propicien aquesta mena d'enganys), un pateix moltíssim i l'altre es queda tan fresc... Jo hi vaig caure ja fa anys, i contemplo perplexa com altres persones en teoria molt més preparades que jo hi cauen igualment... No n'aprendrem mai.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. És el que té la intensitat de la virtualitat, després la realitat costa una mica d'afrontar. Però potser amb un cop no n'hi ha prou, caldria donar una altra oportunitat, i una altra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, Xexu, però n'hi ha que en surten tan escaldats que amb una de sola ja n'han tingut de sobres... Sembla que les mentides en les relacions virtuals estan a l'ordre del dia, tant per part dels homes com de les dones, i una vegada descobertes és impossible que les coses vagin més enllà...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. És evident que el pla no li va sortir com pensava. Però potser el tímid i inexpert era ell.
    Ella estava molt il·lusionada i esperava una altra cosa, un SMS com ...

    Ets com un llibre obert
    dius tot sense parlar
    refugi de mirades
    plaer de llegir.

    o bé

    Avui
    ahir
    i demà,
    no sé ... sempre!
    esperaré, per tornar a veure't

    Bona nit Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Pere, amb uns SMS's com aquests, qualsevol dona creuria que els somnis poden fer-se realitat... Però no acostuma a ser així. I el pitjor és que ni els anys ni la maduresa no ens guarden de certes ingenuïtats en què no hauríem d'haver caigut mai...
      Per cert, t'espera una cosa meva al teu messenger del facebook.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. La poesia sol ser feta d'amors frustrats. "Maybe if i told you the right words/
    At the right time you'd be mine" canta Tracy Chapman.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'estic segura que és així, Helena. És quan més la necessitem...
      Una forta abraçada!

      Elimina