diumenge, 11 de novembre del 2018

Pedres


Ei, vosaltres, què mireu? Que potser no heu vist mai una pedra grenyuda banyant-se al riu i rentant-se la pelambrera? Envejota que em teniu, els calbs i els que us heu rapat!
I sabeu què?, les altres pedres que s'hi posin fulles..., de tardor! 
Vinga, molt bon cap de setmana a tothom!

15 comentaris:

  1. Les pedres, l'aigua, l'herba, les fulles caigudes, l'aire... tot dialoga amb la tardor.
    Hi estem connectats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Xavier. Els posts també, molts dialoguen amb la tardor. Les fotos pertanyen a un cap de setmana d'octubre on vaig poder gaudir a fons d'aquesta bucòlica estació.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. I molt bé que li anirà aquesta pelambrera, amb el fred que vindrà !!
    Bon diumenge !! ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Artur. Perquè mira que l'aigua del riu ja n'estava de gelada a mitjans d'octubre; m'esgarrifo de pensar com estarà a l'hivern...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Grenyuda i amb el nas arremangat... molt bona, Montse!!
    Clar que li tenim enveja! També ens hi haurem de posar fulles de tardor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He he he, també m'hi vaig fixar, amb això del nas arremangat, Carme! La vall de Sorteny, a Andorra, conté tresors inigualables!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Em sembla que vaig veure les fotos a Facebook, molt boniques...Les pedres , com les persones , es veu que també es tenen envegeta...És que amb aquestes melenes ve han de presumir, encara que siguin grenyudes!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Em van cridar molt l'atenció, M. Roser, perquè em costava d'entendre que unes pedres a dins un rierol poguessin tenir a sobre aquesta quantitat de vegetació. Em van semblar molt curioses i divertides.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Aquesta pedra em recorda una mica a Puigdemont, eh...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He he he, Xexu, t'asseguro que a mi també! Però no em vaig atrevir a dir-ho; celebro que me n'hagis donat l'oportunitat, ni que sigui en aquest comentari!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Oh, quins pedrots amb cabells i ornaments! Els qui els tenim més curts ens els vestim de color... he,he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He he he, la formosa pedra també, Novesflors; porta un look molt innovador a base de tint verd-gespa-primavera combinat amb el groc-gespa tardor. Però mai podrà tenir un aspecte tan cuidat, elegant i modern com tu...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Son les modes dels nous temps, a la meva època les pedres eren més formals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noi, i segurament que no gosaven banyar-se despullades... És que no sé on anirem a parar! :-))
      Una forta abraçada!

      Elimina