diumenge, 13 de maig del 2018

Jardins de la vall de Boí



No n’he trobat pas cap, amiga, de rosa a la vall,
però et duc, amatent, un verger de primavera;
un jardí de prats immensos on el vent
amanyaga amb delit l’herba, i on les flors,
milers de flors groguenques, ho acoloreixen tot,
i el llampurneig del riu, tenyit de cel,
gronxa els cims de les muntanyes dintre seu
i canta, mansament, amb el so de l’aigua cristal·lina.
Els arbres s’han deixondit més tard;
just les branques ressusciten, i són com un esbós
sobre el paisatge verd, com un núvol
de gargots fugaç i fràgil, només insinuat.
Cap presència humana. Mallerengues i pit-roigs
escampen refilets delicadíssims,
i el sol abraça el camp, i el cel té un blau puríssim.
En la tarda, els raucs de les granotes s’esllangueix
i els grills li retornen l’harmonia.
Camins de serenor, de placidesa,
de bells records d’antany, i de sobte,
el so llunyà de les campanes...
També la nova saba recorrerà el meu cos,
renaixerà a la vida, em plantarà en aquest paisatge
i no en voldré marxar mai més.
No, no hi ha lloc per a les roses, als jardins de la vall
perquè les flors hi són lliures i salvatges, perquè allí,
la tastes i la sents, i l’entens, la primavera.

Montse Galionar    (Dins 4 Estacions)


14 comentaris:

  1. Un poema preciós com els paisatges de la Vall de Boí. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Gràcies Juanjo! El vaig escriure fa dos anys, després de passar deu dies a la vall, l'última setmana d'abril i la primera de maig. La vall de Boí, en temps de primavera és extraordinàriament bella, s'ha de viure per entendre-ho.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  3. M'agrada moltíssim, especialment aquests versos:

    "També la nova saba recorrerà el meu cos,
    renaixerà a la vida, em plantarà en aquest paisatge
    i no en voldré marxar mai més."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rits. Quan algun indret, alguna situació, algun somni, em provoca aquesta sensació d'enfortiment, de renovació personal, quan alguna cosa em fa créixer les ganes de seguir endavant amb més força que mai, no puc més que estimar aquest indret, aquesta situació, aquest somni... En necessitem, per continuar el camí...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Que bé que expliques la primavera. I encara més si es tracta de la primavera de la Vall de Boí.
    Podré dir:
    "enguany no he anat a la Vall
    i renéixer amb la primavera,
    He assaborit un poema de la Galionar
    que m'hi ha transportat".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, per tan belles paraules! Jo tampoc hi he anat aquest any, ni el passat tampoc; segur, però, que arribarà de nou el moment per gaudir novament del Paradís...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. No hi ha millor jardí que el de la vall de Boí!!!
    Un plaer recordar els poemes de Quatre veus!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot en primavera, Carme; jo coneixia la vall dels estius i mai l'havia vista tan bella com el maig de fa dos anys... Sí, un plaer recordar les Quatre veus!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Has fet un retrat dels prats de la Vall que mentre el llegia, anava veien tot el què descrivies...A mi també m'agraden molt els prats salvatges de muntanya, on les flors hi creixen lliures i creen el seu propi jardí...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, sens dubte tenim uns gustos similars. Jo no canviaria aquests indrets de muntanya ni per la millor de les platges, tot i haver nascut a prop del mar i que també m'agrada molt...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. ¿Ja has anat a Boi, aquest any? Jo hi aniré més endavant, i ara ja enyoro tot el que descrius al teu magnífic poema de primavera.
    Els prats i la muntanya ens fan renéixer i agafar nova força; ens convenen i el nostre cor sempre hi té tirada, com al bressol de les nostres devocions.
    Una abraçada, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Olga, aquest any no hi podré anar; el poema és del 2016, quan vaig anar-hi amb l'Imserso a finals d'abril i a primers de maig. Mai l'havia vist tan bella com en aquell temps. Quina sort que tu hi puguis anar i fer provisió de totes les forces que l'indret ens ofereix...!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Les fotos captiven com el teu poema. Jo tampoc voldria moure'm de la primavera, però en la varietat es troba el gust...

    ResponElimina
  9. Gràcies, Helena. Mai no havia vist la Vall de Boí tan bella com aquella primavera, tot i fer 40 anys que hi vaig regularment... Fins i tot tinc por de tornar-hi perquè sé que no estarà igual i em decebrà...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina