dijous, 5 d’abril de 2018

Adolescents



Ja són aquí, guaiteu-los, sorgeixen de nou amb el bon temps;
podreu veure’ls pels carrers sortint d’escola
cap a les 3 tocades, abans d’anar a dinar.
Agosarats i maldestres, encara es ruboritzen;
la primavera, un any més, n’ha desvetllat el zel.
Els trobareu abraçats, motxilles a l’esquena,
besant-se dolçament; són ella i ell, els dos adolescents;
els cossos espigats i els llargs cabells a l’aire,
els suaus pits incipients, la brillantor en l’esguard
pel vell secret novíssim d’estimar...
Ja són aquí, mireu-los; es besen amb delit i poca traça,
una, cent i mil vegades, amb tendríssimes carícies estrenades.
Només hi són ells dos, la resta del món desapareix
en l’arborament dels llavis que es segellen.
S’entrellacen aliens a tot i a tothom, com si els anés la vida,
texans contra texans, fregadís del sexe contra el sexe,
volcans en erupció...
Es diuen adéu per unes hores que no volen que existeixin,
i que dur serà no veure’s fins demà...!
Durant l’hivern eren impúbers encara,
però s’han despertat del son de la infantesa
i els seus cossos inicien la dansa d’estimar...
I que joves, i que tendres, i quina gosadia
la crida dels sentits, sobre el mapa d’una pell que han d’explorar!
I mai en tenen prou.
Reneixen els arbres, floreix el desig, i esclata la vida.
Els nois i les noies aprenen a ser grans.
És el seu primer amor, la seva irrepetible primavera.

Montse Galionar  (dins 4 Estacions)

14 comentaris:

  1. Tots ho hem estat Galionar. Amb aquest bell poema ens en fas memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bella època aquella vista des del record, Xavier, però com ens feien patir aquells anys, i que incompresos ens sentíem...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Que bé que sona tot això, i que molestos que poden arribar a ser els adolescents... però tots n'hem estat, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Xexu, tot hi hem passat; una època apassionant però que potser no som capaços de valorar en tota la seva plenitud fins que no l'hem deixada enrere...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Si noia, és la primavera de la vida...Però com aquesta no durarà sempre, després vindrà la joventut( estiu) i els amors adolescents quedaran enrere...
    Bona primavera, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa de pressa la vida, M. Roser. Els records d'aquells amors adolescents, però, sempre quedaran impresos a la nostra memòria.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Avui he escoltat a la ràdio un que deia: "No tinc enveja dels joves, jo ja ho he estat, envejo el que els queda per viure".
    M'ha fet pensar ...

    Bona nit Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que fa pensar aquest argument, Pere. És més profund del que sembla a primera vista. Potser a tots ens hauria agradat, en algun moment, tenir una segona oportunitat de viure el que ja hem viscut però canviant-ne algunes coses... Aquesta oportunitat no la tindrem, ni tan sols serem joves mai més. Però com que de vells tampoc no en serem mai més, caldrà aprofitar ara que en som per treure'n el màxim profit possible, oi?
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Tendresa en els records adolescents i tendresa en la nostra mirada sobre els nous adolescents d'avui. Un poema preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. Fa molt temps que vam deixar aquesta etapa enrere, i els costums, la llibertat, la manera d'actuar eren molt diferents de les d'ara, però la tendresa dels records la veig en la mirada d'aquests nous adolescents.

      Elimina
  6. Bells records. Estic d'acord amb la reflexió de Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bells records, Novesflors! A mi també m'ha agradat molt la reflexió del Pere i m'ha fet pensar.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. ¡Quina reflexió més bella i engrescadora! No, jo no envejo més vida, perquè la que tinc m'ha costat molt de portar-la fins aquí i no voldria repetir esforços. Hi estic agraïda, i viuré el millor que pugui el bocinet que em quedi.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. M'agraden molt les teves idees tan clares, estimada Olga, amb les quals no puc estar més d'acord!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina