divendres, 5 de gener de 2018

Silenci...


Mitja lluna a dalt del cel
com un far encès dins l’alba.
Silenci.
Matins foscos de l’hivern,
fanals de claror molt blanca.
Carrers deserts; lentament,
la ciutat just es desvetlla.
Arbres nus prop del passeig
i fulles mortes a terra.
Els ocells dormen als nius.

I jo, com una ombra més,
entre la son i el desànim
camino cap a la feina.
No em queda sinó avançar.
Sento a dins un fred glacial;
somnis?, il·lusions?, desigs?
Com la lluna a dalt del cel,
inabastables. Silenci.
Com la vida, que és dels altres
i que a mi no em correspon.

Vinga, va, que és tard,
un pas davant l’altre,
no miris enrere,
no pensis, no facis,
camina i ja està.
Silenci...

......

En un caixer de la rambla
hi dormen dos indigents;
capitalisme i misèria
jaient sota el mateix sostre.
Desferres de ronya i mantes,
de cartrons i tetra-briks.
I m’aturo, i miro endins.
Era jo la qui em queixava?
Quin sentit podrà tenir
per a ells, cap nova albada?

I de sobte, em sento viva,
conscientment afortunada
de tenir llar i diners,
i salut, i qui m’estima.
De veure com, lentament,
es va deixondint el dia.
Sento un ocell matiner
refilant des d’una branca.
Mitja lluna a dalt del cel,
amable, bella i propera.
S’encén el blau, i la llum
es filtra per les escletxes.

Montse Galionar   (dins 4 Veus) 

13 comentaris:

  1. Tal com l'anava llegint l'anava recordant. Un poema preciós i que ens hauríem d'aprendre de memòria.

    Bon dia de Reis per menuts i grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada un dels nostres poemes em porta records entranyables de l'època que els vam fer, Carme. Potser aquests dies són adequats per recordar els qui no tenen res...
      Bons Reis i una forta abraçada!

      Elimina
  2. Quina glopada de realitat aquesta segona part...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xexu, era el dia a dia dels meus matins cap a la feina. Ara el caixer l'han tancat, ja no poden entrar-hi, però encara que no vegi els seus ocupants nocturns sé que hi són dormin en qualsevol altre lloc...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Els contrasts socials, a les Festes de Nadal sembla que es facin més evidents i punyents.
    Un poema que va del lirisme de la primera part a la cruesa de la segona.
    Malgrat la tristesa, m'ha agradat molt.
    Que passis una bona diada de Mags, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier; aquests dies potser els hauríem de tenir més en compte que mai els marginats o els perseguits injustament per la (in)justícia...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Quin poema més colpidor, malgrat tot molt bell, Montse...Segur que la lluna s'ho deu mirar tot amb tristesa!
    Petonets Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, M. Roser, que s'ho mira amb tristesa. Prou que intenta fer-nos la vida més bella amb la seva presència, però mira que som complicats, els humans...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Valorem el que tenim perquè sempre trobarem algú a qui les coses li hauran anat pitjor. Llavors, davant del mirall de la vida, podrem dir: no estem tan malament! I sempre trobarem motius per somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Joan. Tot i que també podríem fer la valoració a l'inrevés i sentir-nos encara més desafortunats... Em sembla, però, que el mecanisme per autorregular les emocions encara ens va funcionant, ni que sigui amb penes i treballs, i amb ell anem tirant endavant.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Respostes
    1. I bonics que són, Novesflors! Preciosos!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. "Oh, think twice, it's just another day for you and me in paradise"... canta Phil Collins.

    ResponElimina