dissabte, 23 de setembre de 2017

Tardor, benvinguda!

PREC
Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i els camins,

que omples de melangia
els passadissos del cor
i que duus a cada cosa
tendrament la seva mort,

fes-me entrar a la teva dansa,
sol de tardor complaent,
vés minvant sense recança
els poders que té la ment,

apilona'ls amb les fulles
que, cansades del seu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol.

Narcís Comadira

18 comentaris:

  1. No sé si estimar-me aquesta nova tardor en que per primera vegada a la meva vida estic sola. No puc compartir. S'han acabat les petites complicitats que ens feien somriure.
    Per això una peça que es diu "Fràgil" s'adiu amb mi, ara, i necessito comunicar les petites troballes, les meves i les dels altres.
    Gràcies, Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, estimada, res no podrà substituir la pèrdua que et fa sagnar el cor, i la tardor, efectivament, serà d'enyor i de plor per a les absències. Amb tot, aquí tens una colla de bons amics que volem ser al teu costat, i amb qui podràs comptar sempre per compartir tot allò que creguis necessari.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Mentre anava llegint el poema estava convençuda, absolutament, que era teu. He, he, no saps com m'alegre que siga d'un poeta reconegut, això em ratifica en el que ja pensava: ets una magnífica poetessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Novesflors, és un honor que en algun moment hagis pogut confondre'm amb un poeta de debò com és Narcís Comadira.
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. A mi m'ha passat exactament el mateix. Sorpresa final que el poema no fos teu. S'adiu molt amb tu i tu també l'haguessis pogut escriure, i tant!

      Elimina
    3. Doncs també a tu moltes gràcies, Carme! Hi ha grans poetes que posen veu als nostres sentiments envers la tardor, perquè amb la que ens està caient al damunt difícilment trobaria algun racó per a la poesia pròpia, en aquests moments...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Setembre, la pell de gallina i el pèl moixí daurat.

    Bona tarda Galionar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Pere, i la llum també es tinta d'un color daurat que té una tonalitat diferent... La tardor és una estació plàsticament molt bella, tot i que també és camp de cultiu ben adobar per a l'enyor...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. La primera estrofa d'aquest preciós poema me la savia de memòria perquè la treballava amb els infants, a l'escola. Ens regales una música preciosa, gràcies.
    Petonets i bona tardor, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla un bon poema per treballar a l'escola, M. Roser, i saludar l'entrada de la tardor.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Totes les estacions són boniques, cadascuna té la seva pròpia bellesa, però la tardor té un no sé què que la fa especial.
    Bona tardor.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari, a mi m'agrada molt més que la resta de les estacions, amb diferència, per la seva bellesa. Tot i que també pot ser un temps difícil per a l'enyor i la nostàlgia...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Molt bona tardor també per a tu.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Quina musicalitat té aquest poema!
    "...les fulles, cansades del seu vol,..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier; la rima clàssica és com la música capaç de fer dringar els versos, quan ja per sí son bons. Amb tot, esperem que els poders de la ment no es cansin de volar com les fulles del poema...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. arribo tard ara ja som a octubre en plena tardor plens i curulls de sentiments , gràcies per la poesia!

    ResponElimina
  9. Arribo molt més tard que tu encara, Elfree; gràcies per les teves paraules i una forta abraçada!

    ResponElimina