dimarts, 8 d’agost de 2017

Un parèntesi en la pausa blocaire de l'estiu

Taaaat, que hi ha algú per aquí...?  

De les valls d'Andorra, el record d'uns dies de descans tranquils, necessaris i reparadors a finals de juliol, perduda entre rius, prats i muntanyes.

Deliciós oasi de pau! No cal anar a la mar a encomanar les penes (Jaume Arnella dixit). Placidesa total en l'aigua cristal·lina dels seus llacs.

 Esbarjo per als ulls, descans per a la ment, gaudi per als sentits. 

Moments de diversió. I, és clar, coses que passen quan algú et deixa anar allò de: "segur que no t'atreveixes..."

Als Cortals d'Encamp, fa just una setmana, vaig trobar aquest parell de marmotes tan bufones, campant pels prats frescos, la mar de tranquil·les. Ufff, qui pogués tornar-hi ara mateix i no haver de patir aquesta insuportable calor de mil dimonis..

Pujant al Port de Cabús és irresistible la temptació de sentir-se cafè a dins la tassa...

Formós i pelut vedellet, fent cara de mala llet, mostrant l'últim model d'arracades a prop dels llacs Tristaina. Tot just li surten les banyes. Criatureta, que encara no saps com n'és de dura la vida...!

No a totes les bestietes bufones els espanten les punxes...

Així de bonica es veia la nit des de la terrassa. Vaig dir-li adéu a la vall, tot demanant-li que m'aculli sempre que ho necessiti i donant gràcies per aquests dies. 


10 comentaris:

  1. M'ha fet gràcia la teva presentació del post, com que no esperàvem retrobar-te ara, t'apareixes de sobte! Ja veig que aprofites bé el temps, poder campar per aquests paratges per trencar la rutina és vida! I ara què, perquè encara queda estiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, doncs ara a pencar tot el que em queda d'estiu, perquè ja se m'han acabat les vacances! Per sort, l'aire condicionat de l'oficina m'ho posa força fàcil... Aquest any l'escapada ha estat petita, propera i tranquil·la, però era just el que necessitava després d'uns mesos ben moguts...
      Que acabis de passar un molt bon estiu. Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Doncs sí! Encara quedem alguns per aquí...

    M'encanten els teus mini reportatges de vacances... això de les muntanyes i llacs i rius, m'enamora...
    Crec que he de fer unes bones vacances a Andorra... sempre hi anem de correguda... podria ser una idea per l'any que ve.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Carme! Doncs a veure si t'animes a fer-hi una estada de vacances més llarga, aprofitant que coneixes aquell petit país molt millor que jo!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  4. Jo he estat a Begur però no vam fer fotos! També va ser abans d'aquesta xafogor, i em va captivar. Sobretot Calella de nit.
    Les teves fotos no són les imatges típiques i tòpiques d'Andorra.

    ResponElimina
  5. És una zona preciosa on no vaig gaire, Helena, el teu lloc de vacances. Espero que gaudissis de bons moments.
    L'Andorra que jo cerco no té res a veure amb l'aglomeració de la zona dels comerços; sempre vaig muntanya amunt, com més enlaire i apartada de la civilització millor. Mai estic millor que quan estic sola amb mi mateixa.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  6. Segur, Montse, que per aquests varals tan bonics t'has estalviat les calorades que hem patit els que ens hem quedat per aquestes zones de calda i xafogor...Me n'alegro per tu.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que va, M. Roser, no ens en vam salvar pas, de la calorada extrema! Va començar el dia de la tornada, i ha tocat aguantar-la tota des de casa! Per sort, ara ja podem respirar de nou.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Montse se m'ha colat un post, mentre feia proves...Tornarà a sortir més endevant.
    Petonets.

    ResponElimina