diumenge, 15 de maig de 2016

Racó de maig (2016)

"...No ploris perquè es va acabar; somriu perquè va succeir..."  (Gabriel García Márquez) 

POTSER NOMÉS UN SOMNI

Hem saludat, amic, el mar de matinada.
Tu i jo, entre besllums dins la foscor absoluta.
(Fins la lluna, s’amagà per fer lloc a d’altres somnis.)
Les ones, lentament, s’esvanien a prop nostre
en sensual transmutació d’escuma blanca;
cantaven dins la nit, ens cantaven a nosaltres,
mentre tu i jo romaníem allà quiets,
celebrant aquell instant de goig de viure.
Tot el cel era un mantell d’estels bellíssims,
claríssim borrissol de llum dels astres,
estesos damunt nostre, reflectint-se a dins de l’aigua,
llunyans i tan propers a la vegada...
Tu els anaves senyalant, dient-me’n noms:
“Aquí tenim Orion, aquella pot ser Sírius,
Venus ja no es veu, mira les Pléiades...
Aquesta matinada és nostre, el món...”
No feia gens de fred. La brisa acariciava,
I el bres de les onades atiava els nostres cors...
Ens hem abraçat molt tendrament, sense dir res,
així, sense pensar, amb l’impuls d’haver de fer-ho;
el desig, oscil·lant, talment un pèndol,
entre el seny de les persones amb judici
i la tendra gosadia dels núbils indefensos...
He recolzat el cap damunt la teva espatlla,
els rostres frec a frec, cabells que dansen...
Podia passar tot, no passar res,
assaborir aquell instant sense paraules
o gaudir-ne amb els llenguatges més íntims i secrets...

I el món sencer érem tu i jo, i aquell cel, i el mar i aquell silenci.
Oh nit, que ens agomboles amb miratges de passions!

En cap moment els nostres llavis van pronunciar l’amor,
però allà, entre els estels, el que brillava més que els altres,
ens va regalar un poema on s’hi intuïa el nom.
Montse Galionar

29 comentaris:

  1. un bell racó de maig a raig de poesia , un bon quadre ( em flipa Van gogh ) i una bona cançó què mes es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'hagis trobat a gust al meu racó, Elfree. I t'agraeixo que l'hagis escollit per passar-hi una estona.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Només puc dir que ets mestra del ritme i les imatges molt potents. Al teu costat, en sóc deixeble.

    Gràcies... i si el pogués dir en veu alta, perquè m'hi autoritzessis, seria un honor.

    :-)*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Cantireta, perquè una flor no fa estiu i no t'arribo ni a la sola de la sabata!
      I el poema, si t'agrada, pots recitar-lo quan vulguis.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Com sempre fas que arribin els sentiments d'una manera potent i clara... el lecto s'hi troba i s'hi reconeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme; si un poema és capaç de transmetre alguna mena d'emocions, ja em dono per ben pagada.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Un bonic somni, un bell poema d'una gran poeta. Magnífic!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva generositat, Mari.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Tot i que només fos un somni, és molt bell.

    Aferradetes de diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Lluneta; jo mateixa dubto si situar-lo entre el somni o la realitat...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Una preciosa i tendra passejada sota el mantell d'una nit estelada...Potser era un somni, però potser no, si el moment era bell, tan és!
    A l'amor no li calen paraules, el silenci és el seu recer!
    Aquesta bonica frase, si que la sabia.
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, com li deia a Sa Lluna, ni jo mateixa tinc clar si es tracta d'un somni o d'alguna realitat. I quantes coses que poden dir-se a través del silenci...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. La inspiració t'ha visitat a mans plenes. Preciosíssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho pensis, Novesflors; el poema ja té uns anys... La realitat més immediata es fa difícil de versificar...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. El nom de l'amor no s'ha de pronunciar. Només se l'ha de viure, sentir, representar tant com es pugui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó que tens, Xexu...! I que bell quan és així!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Bellíssim!
    Traspua tendresa i desig alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Celebro que el poema t'hagi complagut.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. El mar et va inspirar, o va ser l'amor sota un cel estrellat?
    Ho has unit tot molt bé en un poema de somni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Xavier, i com en saps, de sentiments... Va ser la segona opció, evidentment. Des de llavors, la terra ha fet uns quants tombs al voltant del sol...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  11. Aquest teu cel sent la salabror de la mar ... fa olor d'onades.
    M'imagino com seria el cel de les muntanyes, els últims dies de les teves vacances.

    Bon dia Montse :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant o més bell que el de la mar del poema, Pere. Però en tornar m'he trobat amb una situació greu de col·lapse a la feina a causa d'unes baixes mèdiques, que ni temps he tingut de mostrar-vos-el, aquell cel, i encara menys d'escriure...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  12. El somriure tampoc no es pot prohibir.
    Gràcies, Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva mare, de Venus en deia 'el lucero matutino', i com que és el primer que surt i l'últim que es pon, també és el 'lucero vespertino'.
      Noms bells com el teu poema.

      Elimina
    2. No els prohibirem, Jordi. Mai.
      Una forta abraçada!

      Elimina
    3. Olga, a mi em sonava alguna cosa sobre "el lucero del alba", i també en català es parla de "l'estrella del matí". Bells, noms, sens dubte, com la teva generositat.
      Una forta abraçada!

      Elimina