divendres, 15 de gener de 2016

Monges

Sembla ser que hi havia una vegada quatre monges que feien cua a les portes del cel, tot esperant que sant Pere les deixés entrar. El Sant de les Claus Penjades s’adreça a la primera i li pregunta:
-Germana, digue’s la veritat: has tocat mai, en vida, alguna titola?
-Sí, oh, sant Pere; però només amb aquest pobre dit insignificant.
-Doncs ves a ficar-lo dins l’aigua beneita per purificar-lo i quedaràs perdonada!
A la segona monja li fa la mateixa pregunta:
-Germana, digue’s la veritat: has tocat mai, en vida, alguna titola?
-Sí, oh, sant Pere; però només amb aquesta pobra mà insignificant.
-Doncs ves a ficar-la dins l’aigua beneita per purificar-la i quedaràs perdonada! 
Llavors, la monja situada en la quarta posició s’avança un lloc en la fila i sant Pere li pregunta:
-Ep, tu, Germana, i es pot saber per què et coles?
-Mireu, oh, sant Pere... si he de fer gàrgares per quedar perdonada prefereixo fer-les abans que la Germana Maria hagi de ficar el seu pobre cul insignificant a dins de la pica...


**********

28 comentaris:

  1. Hehehe, caram amb les monges! M'ha fet gràcia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no sé si és millor que es fiquin en política o que deixin lliures els seus instints naturals... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Ha, ha, ha... previsora la monja que es cola!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noia, n'hi ha que pensen en tot...! :) :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Ja!Ja! Molt bo aquest acudit.
    Fixa't en Sant Pere, és molt bona persona, les deixarà entrar a totes al Cel ... i ben netes.

    Bona tarda Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaaa, Pere, i jo trobo molt bona la teva rèplica!:) Totes ben netes al cel! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Quin convent!!
    Si necessiten conciliari, conec un frare que està disposat a entrar al confessionari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho preguntarem a les que encara estan vives, Xavier; aquestes quatre ja feien cua per entrar al cel... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Com a mínim eren sinceres, deien la veritat...Ves per on!!!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser; ningú les podrà acusar de mentideres! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Me n'alegro, Elfree, i és que una mica de relax després de la tensió d'aquests dies tampoc va gens malament... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Mira per on t'has tornat pillina...ja,ja,ja,ja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, Joan, és que de seriosos i transcendents ja ho hem estat massa, tots aquests dies... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. I encara sort que aquell dia faltava la de Logronyo ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaaaa, molt bona aquesta, Alfonso! Sigues molt benvingut a ca la Galionar i una forta abraçada!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Helena, me'l van explicar ja fa anys, en castellà i de manera força més hortera, i n'he fet aquesta versió lliure. Però no, l'acudit original no és meu.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. Caram amb les mongetes!! Pel que veig estaven molt ben informades del que feia cadascuna. Segur que no feien vot de silenci…
    Ara, el que m'ha encantat és aquest Sant Pere que es queda impàvid davant semblants escàndols! Devia pensar: quina colla que acaben d'arribar. Tindrem gresca al Cel ben aviat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August, em sembla que sant Pere deu estar acostumat a veure'n de tan grosses que ja no s'escandaliatza per res... :)
      Una forta abraçada i fins ben aviat!

      Elimina
  11. Ha,ha,ha!!! Coi, amb les mongetes!
    Me'l havien explicat, però ja no el recordava, i m'ha fet riure igual que la primera vegada que el vaig sentir.
    Com tu dius va molt bé riure i relaxar-se de tant en tant.

    ResponElimina
  12. Sí, Glòria, hi ha gent amb una imaginació bestial a l'hora d'inventar-se acudits! Jo també feia temps que l'havia sentit, aquest, i quan vaig veure la imatge de les quatre monges-nines russes, vaig pensar: pam, avui el penjo!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  13. un altre somriure,
    i un xic mongívol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, tu sí que em fas riure amb la teva sortida! :) :) :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  14. Vaja, les mongetes se les sabien totes... :):):)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha quatre mongetes
      sota una perera,
      totes baden boca
      per xuclar la pera.
      *
      (me l'acabo d'inventar)
      *
      Bé per l'acudit de les monges, que m'ha fet somriure.

      Elimina
    2. Sí, Novesflors; es devia tractar d'unes monges il·lustrades! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
    3. Jajajaaa, Olga, mooolt bona! Pobre sant Pere, que de tan vell ja deu tenir els fruits una mica pansits i les deixarà amb la mel als llavis... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina