dissabte, 21 de març de 2015

21 de març. Primavera, Poesia i Vida.


ILLA ESCRITA

 La mirada inventa el món, la llum.
Aquí comença el naufragi de l’ombra
o la secreta deriva dels ocells.

Sota la parpella, la matèria blanca
i la llum negra, eternitat suspesa
en l’aire com una música muda.

Invento el temps i el seu viatge:
poema, areny i duna líquida, tinta
o roca al peu dels núvols emergida.

Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d’aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia.

Tot és un lent ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada espera.

Només se sent una vaga fressa d’ales,
el foc blanc i l’aigua negra que bateguen
al cor d’aquesta illa escrita. Només:
en un mar de silencis, la foscúria.

Jaume Pont  (Dia Mundial de la Poesia 2015)


27 comentaris:

  1. Sona molt bé, aquest poema. No sé si sabria analitzar-lo, però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, n'estic segura que sí que en sabries. Però no hi fa res si només ens quedem amb la música dels versos, amb la vaga fressa d'ales al cor de la nostra illa escrita.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Hi ha una força latent, una llum pròxima, un so a punt d’esclatar en el poema, en la imatge, en la música. Hi ha bellesa en la profunditat de tot plegat, la bellesa que cal anar a buscar, que encara no s’ha publicitat.
    Encara no hi ha acció evident, hi rau la passió. I sols des d’ella –des de la passió- adquireix tot el seu sentit l’acció interior d’esperar, sostindre’s, no afluixar, suportar, resistir, no deixar-se guanyar, no cedir.
    Gràcies per acostar-nos aquest excel·lent poema de Jaume Pont.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amparo, jo no hauria estat capaç de fer aquesta interpretació de cap manera, o almenys verbalitzar-la com tu ho has fet; crec que el poema parla d'un món interior que totes dues coneixem molt bé per les diferents circumstàncies de la nostra vida, i del missatge de no cedir i anar sempre endavant. I ja ho saps, em quedo amb l'encertadíssima frase de Pablo Neruda i amb la bellesa de la flor incipient del magraner que el teu pare cuidava.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Avui la lluna m'ha amagat aquest sol que m'enlluerna. Llavors he descobert la grandesa de les petites coses, la tendresa, la bellesa i un vent de pluja m'ha portat la teva olor ... l'olor de primavera.

    Bona nit Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, els teus mots sí que contenen tota la flaire, la tendresa i la bellesa de les petites grans coses. Quin plaer, iniciar la primavera sabent-me envoltada de persones que són poesia!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Hi ha la mirada, la manera de mirar-ho tot que esdevé poesia. Hi ha el pregon viatge interior cap al sentir profund. I el regrés, en forma de poema escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, la teva lectura del poema crec que és molt semblant al d'Amparo, tot i haver-lo expressat totes dues de diferent manera. El poeta ens ha transmés un oceà de sensacions a través del seu món interior, i no és difícil trobar algun escull on indentificar-s'hi...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Visca la primaverai visca la poesia!!!

    Abraçades ben fortes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca la primavera, Carme, sobretot la nostra primavera interna. Que sigui un temps de renaixença. I un visca també per a la poesia.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Que amb la primavera reneixin en tu tot el que el món ens pot oferir de bo i de bell. I la teva mirada s'ompli de ternura i esperança. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan. Necessitem aquesta renaixença interna, i almenys l'actitud que en sigui propícia. Molt bona primavera també per a tu.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. La mirada inventa el món...
    Quanta poesia visualitzada en un vers.
    El que està clar és que la poesia obre camins, temps i músiques, i ens els apropa.
    Petó, Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Fanalet, és un poema bastant més dens del que pot semblar en una primera lectura. Però el món el percebem a través de la nostra mirada, i és ella qui pot inventar-lo d'una altra manera quan el volem diferent...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Quin plaer llegir poemes amb l'acompanyament d'aquest piano i cordes de Schubert.
    Poesia llegida i escoltada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, aquesta peça de Schubert és una de les que més m'agraden, per això l'he repetida a l'espai en més d'una ocasió. Poesia escoltada, sí.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. A la Biblioteca Pública de Tarragona EL POEMA va ser recitat en moltes llengües, inclosa la senegalesa, traduïda per un jove que participa als clubs de lectura.
    La poesia es mou a la xarxa talment la circulació interna que dóna vida al cos pensant: constant i silenciosa.
    Salut de primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, a Vilafranca també es va recitar el poema en unes quantes llengües. Amb tot, aquest crec que és un poema per llegir-lo lentament i fer-ne unes quantes lectures per copsar-ne tota la seva dimensió. O potser soc jo que necessito un temps per entendre el sentit de les coses...
      Molt bona primavera, poeta! Una gran abraçada!

      Elimina
  10. M'encanta aquesta frase de Neruda, la primavera no la podran aturar, i els arbres tornaran a florir...I la vida continuarà ( tan en sentit real com metafòric). I si a més sona aquesta fantàstica música de Schubert el món serà cada vegada més bonic, perquè naixeran amb dolça harmonia...
    Petonets bonica i que la primavera no s'aturi mai, encara que sigui plujosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, el món pot ser molt bonic en companyia de la música, de la poesia, a través de qualsevol manifestació artística. I és afprtunat qui sap gaudir-ne...
      Que tinguis una molt bona primavera, bonica. Una gran abraçada!

      Elimina
  11. La primavera no l'atura ni el fred ni la pluja que l'acompanya aquests dies. Ja la tenim aquí fen esclatar les flors, els colors, les aromes...i la Poesia.
    Et desitjo una bona i poètica primavera, Galiomar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria. De moment l'he començat amb una bona grip i amb baixa laboral, però com que una flor no fa estiu, segur que em queden molts bons dies per gaudir d'aquesta primavera.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. s'ha de viure sempre amb la primavera al cor, malgrat estiguem a la tardor de la vida, i regar-la amb la poesia per mantenir-la amb la vigoria necessària, per erradicar les canes del esperit...!!
    preciosa entrada montse.
    una forta abraçada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Mercè, que sempre sigui primavera en els nostres cors! Sens dubte, la poesia hi ajuda en bona manera!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  14. hola Galionar primer de tot em presento sóc Elfreelang del si dubto es que sóc i també alhora em disculpo , mira que fa anys que donem voltes per aquest mon de blogs i sabia del teu blog i de tu per que compartim visites i comentaris a blogs i no sé per que fins el dia d'avui no et seguia , bé doncs ja et segueixo i dins la mesura de les possibilitats aniré passant per aquest teu espai
    ah un post preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Elfreelang, també a mi m'has de disculpar perquè m'ha passat el mateix que a tu! Però ara ja hi hem posat solució! :) Ens anirem seguint, i a veure si hi ha sort i ens podem conèixer a la trobada blocaire!
      Una forta abraçada!

      Elimina