dimecres, 4 de febrer de 2015

Neu al Penedès

Reflexos de llum
desperten la vinya.
Damunt la neu freda
el dia floreix.

El sol s’emmiralla
pels camins glaçats.
Solitud. Bellesa.
La natura és art.

Resplendors de vida,
pau de bon matí.
Els ceps s’arrengleren
a prop del camí.

Ballen una dansa
estàtics, ben blancs.
En un prec a l’alba
enlairen les mans.

Com en un miratge,
en un cel molt blau,
Montserrat s’albira.
Placidesa i pau.
(Montse Galionar)
 Textos inspirats en la nevada d'aquest matí a l’Alt Penedès. 
Gràcies a Salvador Ventura per les imatges.

Pels camps tots nevats
només resistien
els ceps de les vinyes
com valents soldats.
(Olga Xirinacs)


22 comentaris:

  1. la neu, verge encara, és un magnífic regal proporcionant una imatge diferent en el paisatge habitual.
    el poema ens fa sentir immersos en aquest món de calma i pau, on la natura és protagonista... PRECIÓS !!!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mercè. De vegades el paisatge té ganes també de disfressar-se, i ho fa amb aquests colors de pau que tanta bellesa ens transmeten. Només fa falta algú amb la sensibilitat suficient per saber-ho copsar amb la càmera fotogràfica i immortalitzar el moment...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Ja sabem que la nevada ha ocasionat problemes de trànsit, però han estat superats per imatges de la bellesa que ens mostres.
    Totes les estrofes del poema estan molt ben inspirades. M'grada particularment: "En un prec a l’alba
    enlairen les mans." il·lustrada pels ceps nevats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, jo penso que la neu és més per veure-la que no pas pr viure-la. En el meu cas, a dins la ciutat, viure-la va ser patir-la, i arribar al lloc de treball a 1/4 de 8 del matí, caminant i en plena nevada, va ser una aventura ben desagradable... Afortunadament, també en aquest cas hi va haver lloc per a la poesia, tot i que unes quantes hores més tard.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. La neu impol·luta, els arbres ben blancs, de neu o bé de flors d'ametller són una inspiració indiscutible. Imatges precioses i versos molt adients.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors. En aquest cas les imatges superen clarament els versos. La neu va deixar imatges inusuals i molt boniques per tota la comarca.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. I jo que no he vist ni un maleït floc de neu! Dec ser l'únic...

    Maques les paraules, em segueixen transmetent els teus poemes. I m'encanta la foto on surt Montserrat, que imponent allà al fons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ets pas l'únic, Xexu; a Vilafranca va nevar de forma considerable, però una mica més enllà, arran de costa, no hi va caure ni un floc... Coincideixo amb tu sobre la fotografia de Montserrat al fons; em va semblar bellíssima.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Tot i coneixent les molèsties que us ha estat ocasionant aquesta imponent nevada, també podem comprovar els bons efectes que produeix en les persones que sabeu captar amb sensibilitat i clar sentit de l'estètica la part més bona de tot.
    I transmetre-ho a través de la poesia permet que per aquestes terres de València on la neu no sovinteja tant, la "postal" del paisatge que tant ens complau contemplar, accentue la seua bellesa acompanyada de la Paraula tant adient, tan acurada, tan feta art.
    Gràcies, Montse, moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Amparo. No et pensis, que no és gaire habitual que la neu arribi a Vilafranca, però de tant en tant tenim aquestes sorpreses... Com deia més amunt, aquesta vegada les imatges superen de molt els versos. El Salvador és el meu ex cap de feina, que viu entre vinyes i estima la terra, i amb la seva càmera sap convertir en art allò que veu.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Jo també sóc dels que vam poder gaudir de la neu i no patir els seus efectes. Al contrari, gràcies a la neu em vaig haver de quedar a casa i no vaig anar a treballar. El paisatge després d'una nevada té un atractiu especial que reflecteixen molt bé aquestes esplèndides fotografies. Avui he sortit en bici una estona i encara he trobat neu enfilada en els costers de les muntanyes. M'ha agradat tastar-la avui perquè ahir no ho vaig fer.
    M'encanten els poemes, Montse, que has intercalat entre una imatge i una altra. M'ha agradat especialment el que destaca el Xavier, és ben rodó. També el principi per la paradoxa: Ballen una dansa / estàtics, ben blancs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. August, particularment bonica estava la rambla Sant Francesc, de bon matí; vaig caminar sobre la capa de neu verge amb la sensació d'estar estrenant un món nou. La feina va ser complicada, molts companys no van poder arribar i els usuaris, gent gran, tampoc van poder acudir a les entrevistes. Però al marge de tot plegat, el paisatge era sublim. Quina sort vas tenir, de poder gaudir-ne! A Vilafranca va desaparèixer aviat, però més endins va durar molt temps.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Uns poemes molt bonics, a mi m'ha agradat especialment el primer,"quan el dia floreix sobre la neu"...A mi m'hagués encantat una mica d'emblanquinada, però aquí res de res...De totes maneres si comparem les nevades d' altres llocs i que la gent fa la vida més o menys normals, i aquí per quatre flocs de neu ( és un dir) es col·lapsa el país, penso que ens ofeguem en un got d'aigua...Unes fotos molt boniques.
    Bon vespre Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, a banda de la bellesa, la neu ocasiona molts problemes per a la gent que ha de sortir al carrer i per als vehicles... Deu ser veritat que no estem preparats per a aquestes coses... Em quedo, però, amb els moments inoblidables de la contemplació del paisatge.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Espectaculars. No vaig veure neu a BCN i vaig patir una mica per la neu al Penedès, digue'm que no vaig poder gaudir de la poesia. Per sort, a la nit em van enviar imatges de nens jugant per les vinyes amb neu. Fantàstiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rits, els menuts són els qui més disfruten amb la neu, i l'alegria innata que ens surt de dins quan veiem nevar deu ser perquè es desperta la mica d'infant que tots portem a dintre... Però també ocasiona molts inconvenients, sobretot per a la mobilitat... Amb tot, el paisatge del Penedès era bellíssim, després de la nevada.
      Una forta abraçada!

      Elimina

  9. Certament impacten les imatges de la neu amb les vinyes. La llum tot reflectint-se en un acte de transformació de la naturalesa. Art en estat pur. Bella poesia.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Les imatges faran que el record romangui nítidament, perquè avui he visitat els indrets de la nevada i el paisatge s'havia disfressat de quotidià una altra vegada...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. Pels camps tots nevats
    només resistien
    els ceps de les vinyes
    com valents soldats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Olga, pel regal dels teus versos! Me'ls enduc amunt per acompanyar la darrera fotografia.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  11. Impressionant el paisatge nevat, de gran bellesa. Bones fotos.
    Gràcies per compartir-la neu, aquí a Barcelona jo no n'he vist pas.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria. La bellesa dels paisatges nevats és molt gran..., i els inconvenients dels paisatges nevats per a les persones grans també són molt grans!
      Una forta abraçada!

      Elimina