dilluns, 28 d’abril de 2014

Primavera a deshora


Va ser enmig d’un bell estiu
quan vaig veure esclatar la primavera,
la més sensual, rotunda i fetillera.
I de sobte vaig ser jove, i bonica, i vaig florir...
Va ser en els vespres d’or vermell, a la tardor,
que els pits es badaren per a tu
com les flors de l’ametller, que comencen a esfullar-se...
Va ser quan les tardes s’escurçaven
que els meus dies s’allargaven, pletòrics d’il·lusió,
i els ulls recobraven l’alegria;
quan la llum del cel, del sol, de tu,
m’encegava i m’encenia, i quan el cor, feliç,
exultava ple de mots, t’estimava, i revivia...

Va ser enmig del llarg hivern
quan un vent huracanat de nom incert
se’t va endur del meu costat, així, de sobte;
quan la nit regnà de nou... I els ulls es neguen
en cada record, cada gest, cada estona compartida
que no tornarà mai més...
I ara, que la llum encega novament,
que els arbres han florit, i el dia és llarg,
què en faré d’aquest temps esplendorós
que es passeja davant meu a tall d’escarni?
Tot m’ha estat pres. Ja no cerco explicacions.
Ets dins meu, tan adherit,
que em fas mal, i jo em faig por,
i te’m menges l’oxigen i la vida...
Primaveres d’estiu, focs de tardor;
potser tan sols miratges... 

Galionar

16 comentaris:

  1. Em pense que malgrat tot, tu sempre portaràs la primavera dins, "rosa d'abril, morena de la serra..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors, pel record de la rosa d'abril i la seva connotació! Ja m'agradaria portar la primavera a dins, ja; en tot cas, però, i atès que significa temps variable, s'assemblaria més als dies plujosos que aixafen la guitarra i que tot ho esguerren...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. M'agrada aquesta primavera que esclata al bell mig de l'estiu i que la fa feliç...Llàstima que a l'hivern tot es malmet, com en una gran gelada negra...I una altra vegada la primavera, una mica burleta, li remou els records, però segur que per ella, sempre seran dolços i tendres...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, els records són com les estacions de l'any, que van i venen, i sempre es repeteixen, i uns dies hi brilla el sol i altres la boira ho amaga tot... De nosaltres dependrà pintar-los de colors alegres si són massa grisos, els records.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. El record és molt viu, malgrat que ja no hi sigui, no li han pres tot.

    Una mica tard ... felicitats, nina!!
    Aferradetes dolcetes ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràciesl Lluneta! Ben cert, sempre queden els records quan les coses s'acaben, per tornar a reviure el passat, sigui pr mal o per bé...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Que en faràs d'aquest temps ...

    Ocellet de maig
    pit de rosella
    ales de blat.

    Bona nit Galionar ... la dels bells versos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, les teves paraules són com l'aire perfumat i fresc d'un matí de primavera! Amb elles, la vida somriu només llevar-se!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Doncs el que n'has de fer és tirar endavant i conservar l'experiència, els bons records, i els no tant bons per no cometre els mateixos errors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Possiblemtn tens raó, Xexu. Fins i tot és possible que als 85 anys ja n'hagi aprés una mica... Si em puc lligar algun taxidermista a aquesta edat, i a més em funciona, t'enviaré un correu particular per explicar-t'ho..., o faré un nou poema, aquesta vegada ben eròtic! :) :) :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. "Que no hi ha res que faci tant de mal com el record dels temps feliços estant en la infelicitat" (ressenya de Retorn a Brideshead).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, no coneixia aquesta frase, però sí, és exactament això. Gràcies, bonica!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. La pimavera i l'hivern. La cara i la creu segons com es miri.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cara i creu, Xavier, i encara més si arriben a deshora, fora del temps que li pertoca...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Colpidor poema. Mirem de suplir les absències amb records i nostàlgies, però no és gens fàcil.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, anem fent el que podem; viure no ho és gaire de fàcil, però vla la pena intentar-ho perquè pot ser apassionant!
      Una forta abraçada!

      Elimina