divendres, 3 de gener de 2014

Pentagrama


Trenquem totes les reixes,
desnuem tots els filats,
enderroquem murs i barreres;
ho sents, amor?, el cel canta.
Al pentagrama dels sentits
hi hem escrit les notes més belles.
Els núvols, ara, dansen sobre el blau,
i deixen entreveure l’esperança.  
 
Perquè la música, com l’art,
no hi entén de barreres, ni filats,
i transcendeix les coses que separen. 
Galionar 

Hem arrodonit totes les punxes
d'aquell filat esquerp, que esgarrinxava.
I n'hem fet notes. 
Cada  punxa, ha esdevingut un so ben net.
Ho sents,  amor? Ara, el cel canta.
Ens despullarem de núvols
i serem nosaltres qui dansarem
sobre el blau intens dels sentiments.
No hi ha distància entre les  notes.
Només  hi ha música.
Hem retrobat  aquella melodia
que semblava perduda, entre tu i jo.
Carme  

A la darrera cadència de la simfonia,
respirarà el silenci als sentits.
I les carícies t'hauran deixat
un pentagrama a la pell.
Xavier Pujol  

Amor sents l'aigua?
Els núvols la cantaven.
Obrim les portes.
Noves Flors 

Filats plens de punxes
deixen ferides sagnants,
capturant la llibertat
en un camp ple de crits
que escampen notes de fugida.
Montse

Passen les notes
més enllà dels filferros 
i els dies rúfols,
busca la seua música
un racó on s'escolti
Miquel


He penjat sobre el filat invisible de punxes
que esquinça la meva ànima, notes que ja no són cançons.
Ja no hi ha versos que musicar entre tu i jo.
Absent la melodia,
queda el silenci del sentiment perdut.
Que caigui sobre meu furiosa la tempesta
i l'aigua s'endugui per sempre el teu record.
No vull mai més sentir del teu amor les notes.
Més negres que aquests núvols que em cobreixen,
més negre és encara el teu record.
Mònica


Nocturn presagi

rere la nuvolada. 
Se'n va l'autumne 
amb els seus filats, notes
de fugida hi cantaven. 
Jordi Dorca


 El sentiment
el dolor torna vers.
De nota a nota,
va de la clau de sol
al sol que els núvols mostren.

Helena Bonals


Aquell fil daurat que em lligava a tu
amb nusos com baules.
Aquella cadena tan dolça i lleugera
quan a tu em lligava
s'ha trencat de cop, amb una estrebada.
I s'ha convertit en filat de punxes 
que fereix i talla, 
com l'esgarrinx de notes desafinades.
Glòria


Vestiré cada punxa d'aquest fil ferro
amb negres, blanques, corxeres i fuses
esdevindrà pentagrama de belles melodies
guarint dolçament les ferides del teu record.
sa lluna




Sons de violoncel
i de pluja que canta.
Dolça harmonia.

M. Roser


26 comentaris:

  1. Ho sents, amor? el cel canta ... o potser no, és el vent que parla de nosaltres i escampa les paraules ben lluny, com un càntic d'alegria.
    Una cançó de pau per tot arreu, per a tothom.

    Bona nit Galionar, diumenge vetlla ... que vénen els Reis.

    ResponElimina
  2. Pere, quina meravella de poema que has afegit, amb el teu comentari! Sí, també podria ser el vent; per l'Empordà se'n fa un tip, d'escampar paraules amb la seva força...
    Esperarem els Reis, però no sé si hauré estat prou bona nena... :)
    Bona nit, Pere, i una gran abraçada!

    ResponElimina
  3. Que bonic!!! Jo també m'he qudat com el Pere penjada, del teu: ho sents amor? El cel canta... Que preciós.

    L'afegit del Pere també.
    Clar que el pentagrama dels sentits per escriure-hi notes també m'ha encantat.

    Bona nit, Galionar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Carme; jo, que sóc molt lenta i indecisa quan escric, em vaig trobar amb el poema que gairebé sorgia sol només mirant la imatge del pentagrama; en sóc la primera sorpresa. Les paraules del Pere m'han semblat meravelloses. Aquest inici de frase: "Ho sents, amor?, el cel canta." podria ser l'inici d'una bona roda de poemes, crec. Tot seria posar-s'hi...
      Una gran abraçada, Carme!

      Elimina
    2. Sóc la tercera a dir-t'ho: Que bonic!!! M'hi afig a la teua proposta, per si li arriba a Carme... per als seus diàlegs poètics de cap de setmana...

      Elimina
    3. Gràcies, Novesflors; celebro que t'hagi complagut el poema. Ara passaré per ca la Carme, perquè encara desconec això dels diàlegs poètics.
      Una forta abraçada!

      Elimina
    4. Som-hi noies! Justament venia a buscar el poema precisament per això i em trobo amb les vostres respostes. Doncs, em prenc aquest poema per un dels meus diàlegs poètics del cap de setmana.

      El proper no, que ja el tinc gairebé enllestit... l'altre sí!!! Genial!!!

      Una abraçada compartida.

      Elimina
    5. Carme, és un honor per a mi que arrepleguis el meu poema per fer-lo aparèixer als teus diàlegs!
      Una gran abraçada!

      Elimina
    6. Em fa molta il·lusió que els hagis dut fins aquí!!! Gràcies i una gran abraçada.

      Elimina
    7. Gràcies a tu, bonica. Un plaer compartir-ho!

      Elimina
  4. Mentre llegia el poema i escoltava el violoncel, a fora plovia.
    Certament el cel canta...i les gotes sobre les teulades fan l'acompanyament.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, has dibuixat un paisatge de tarda excel·lent amb les teves paraules. Aquí, a Vilafranca, també ha plogut aquesta tarda, i ara, quan ho repenso, m'adono que l'acompanyament de la pluja a les teulades també hi era...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. I jo la quarta, preciós amb aquest cel que canta...Aquí la música del violoncel també fa un "dueto" amb la pluja que cau, lentament...
    Ai, si podéssim trencar els filats a cops de notes musicals!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, per trobar bonic el poema. Ha estat un dia de pluja, avui, i certament la música del violoncel ha acompanyat molt bé la melodia de l'aigua.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Bellíssim el poema. M'ha encantat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Ja has estat bona nena? Mira que aquesta nit passen els reis! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Per la maroma de les espines
    amb peus nus d'odis i enveges
    allargarem pas per la troballa...
    Un so cada peuada
    sense crit cru, ni esgarrifança,
    i es que nostra melodia
    embarga dolça harmonia
    al seguir cada peuada..
    Les espines les sostrauré
    i al meu cant en seran blanques.
    .................... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gràcies Anton, per regalar-nos aquests versos tan bells, que uneixen els seus cants amb els del cel i fan que la bellesa s'estengui molt més lluny.
      Una gran abraçada!

      Elimina
  8. Respostes
    1. Gràcies, Cantireta, una abraçada molt gran per a tu!

      Elimina
  9. Si hi ha filat, vol dir que hi ha llibertat. I que la llibertat és un do preuat. Música sense fronteres.
    Gràcies, Montserrat, per ser sempre al costat nostre. Moltíssimes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Jordi, per no oblidar aquest espai i fer que sigui possible.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. El pentagrama dels sentits és un concepte preciós, com el teu poema, com la imatge que has triat, com la música que ens ofereixes. Quin plaer aturar-se al teu blog. Una abraçada ben forta per començar l'any.

    ResponElimina
  11. Gràcies, Gabriel, pels teus comentaris sempre amables i la teva agradable companyia en aquest món dels espais.
    Una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  12. Tots els sentits són aquí, només cal llegir i escoltar.
    Preciós, preciós!

    Aferradetes ben dolcetes. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Lluneta, per les teves paraules.
      Una abraçada molt gran!

      Elimina