dimecres, 20 de març del 2013

Ocells errants (Maria Barbal) - Dia mundial de la Poesia

Per conmemorar el Dia mundial de la Poesia que se celebra cada 21 de març, em plau reproduir aquest article de l’escriptora Maria Barbal, que va aparèixer al diari Avui l’any 1993.  En guardava el retall dins un calaix, a la carpeta de les coses que m’agraden. Sí, estimats i estimades, jo també crec que els poemes són com els ocells errants...
 
OCELLS  ERRANTS
"...Els poemes són com ocells errants. Volen a l’atzar I s’aturen on sigui, a l’ampit de la finestra d’una fàbrica, en els fils de la llum, en una branca. S’aturen uns instants només, una estona curta. Res més lluny de la majoria, els ocells errants, els poemes. Però qui gosa dir que en un moment no serà despertat pel seu cant efímer, per l’aleteig del vol, per la lluminositat dels colors del seu plomatge?
 
El poema no viu només tancat en els llibres, viu en l’accent de qui el diu, viu en la veu que el converteix en cançó, de vegades viu en la memòria de la persona que el recita caminant, el desa sense fer-ne esment, amb les mans al volant, amb l’aixada que remou la terra...  De sobte, ai!, una paraula se li ha oblidat, però no perd la música. Pensava escoltant cantar Mikel Laboa, en basc, i l’entenia llegint en català el que deia. Ho escric de memòria i sé que no és exacte, però em va quedar la imatge que deu ser aproximada. Deia: entre la foscor i la llum vénen ocells errants. I pensava quina pàtria comuna tenim dones i homes si no és l’arbre, la claror del dia, la fosca, els sons, les olors. Per damunt de tot estem agermanats per la vida, enganyosament acostumats al miracle de la vida, i ens enfonsaríem d’un plegat si ens faltés l’escalfor del sol, l’aigua.
En aquesta frontera de silenci entre llum i foscor no es fa estrany l’ocell que refila uns instants i vola, no ens és estrany el poema, encara que mai abans no n’hàgim llegit cap, que ens esgarrapa el fons i ens deixa.
 
 
Quan Espriu va escriure “he mirat aquesta terra” i ens arriben les seves paraules, entenem tot el que tenim i malbaratem. I som sensibles al que va deixar escrit Goytisolo per a Julia quan li diu que “a pesar de los pesares, tendrás amigos, tendrás amor”. Ho entenem i hi som sensibles perquè sabem que és veritat i que qualsevol de nosaltres, vingui d’on vingui i vulgui anar on sigui, un dia o més hem mirat amb amor la nostra terra, un dia o molts hem estimat els fills, els germans, els amics i hem temut que la fosca vencés la claror en les seves vides. “Tal vez querrás no haber nacido”.
 
Estimats poemes, poetes, estimats cantants, i estimades, a qui tapem les nostres orelles, a qui només deixem acostar com ocells errants en aquests moments entre la nit i l’alba, entre la son i el despertar. No podem foragitar-vos llavors perquè ens trobeu en el nostre millor moment, despullats, sense els vestits de la classe social i de l’edat, sense la imatge que ens hem fabricat davant del mirall. Ens enxampeu i escoltem la nostra veu dins les vostres paraules, ens emocioneu i ens rendim. Però de seguida es trenca el miratge; de nou som sols, quedem desorientats, desorientades. I en vestim.
Els ocells errants són com els poemes..."
 
Maria Barbal, diari Avui, 9 de maig de 1993


14 comentaris:

  1. M'ha agradat molt aquest text. Els poemes són com els ocells errants...

    Hi ha poemes que viatgen més que d'altres, però la comparació és molt maca i també poètica.

    Una abraçada, montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, hi ha poemes que poden viatjar fins a l'infinit, i amb ells ens perdem cel enllà; d'altres, en canvi, tenen una trajectòria més curta però també s'han convertit en importants perquè en algún moment han format part de la nostra vida.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. "Estimats i estimades", diu Barbal.
    Aquests ocells migratoris van fer bona estada al teu calaix dels retalls, Galionar, i ara els tornes la vida.
    Que et vagi bé el dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, ja veig que no ets amiga dels "estimats i estimades"... A mi no em molesta pas, aquesta expressió.
      Molt bona diada també per a tu, amiga. Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Molt bonic, l'article. M'ha fet pensar si no serà la poesia una de les poques coses que uneixen els humans, homes o dones, grans o petits, polits o toscos… QUE GRAN ÉS LA POESIA...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, a mi també em va agradar molt l'article en el seu moment, i per això me'l vaig guardar. I encara m'agrada. És ben posible que sí, que la poesía sigui una de les poques coses que ens uneixen, perquè en ella hi és tot: amor i desamor, amistat, silenci, paraula, temps passat, present i futur, encontres i desencontres, tristeses i nostàlgies, plenitud i vida...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Em sembla un text tant complert que gairebé no goso afegir-hi res...M'agrada molt la comparació amb els ocells errants, perquè la poesia està per tot arreu, només cal que la sabem trobar...
    Bona nit i bona poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, a mi també em va agradar molt el text, i la seva comparació amb els ocells errants. No cal afegir res més que ja no hagi dit l'autora.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Quanta raó té la Barbal!
    Talment com ocells errants, la poesia, magnífica, ho omple tot, està en tot. Especialment avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic, Glòria, que la poesía ompli la nostra vida i sigui a tot arreu. Esperem que mai ningú no pugui abaratir-nos-la.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Un preciós escrit el de Maria, gràcies per mostrar-lo i donar-me l'oportunitat de poder-lo llegir!
    Saps? el video-clip que has penjat, va ser ahir, el final de la meva xerrada. Preciós i emocionant el duet Espriu-Ovidi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Judit, per entrar a l'espai i acompanyar-me. Celebro que haguem coincidit amb el vídeo; és realment preciós.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. ocells errants és una poesia de mikel laboa
    egazti herrariak
    pausatu dira lehioan
    argia ta itsala bereisten diren lekuan
    argia ta itsala lehioan pausatu dira
    hegazti herrariak...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quim, com que ´malgrat els teus esforços no entenc gairebé res de l'euskera, no sé si el poema té alguna relació amb l'article de la Maria Barbal. Què tal una traducció aclaridora? :)
      Un petó!

      Elimina