divendres, 31 de desembre de 2010

Any Nou

Nota: Qui de vosaltres no estrenarà el Nou Any amb una bona llista de propòsits, carregats de bona voluntat, però que, ai!, feble que és la carn, mai no acabareu de complir?
Em solidaritzo amb tots vosaltres, doncs, amb aquest petit relat de Slawomir Mrozek, autor descobert per a mi gràcies a recents llaços familiars amb la cultura polonesa.
I amb ell us desitjo un magnífic 2011.
UNA NOVA VIDA (Slawomir Mrozek)
Vaig decidir començar una nova vida. Categòricament i inapel·lable. Només restava decidir una qüestió: a partir que quan?
La resposta no deixava lloc a dubtes: “a partir de demà”.
En despertar-me l’endemà al matí, vaig constatar que una vegada més era “avui”, igual que “ahir”. Atès que havia de començar una nova vida a partir de demà, no podia començar-la avui.
“No importa –vaig pensar- . Demà també serà demà.”
I vaig passar tranquil·lament el dia a l’antiga. No tan sols sense remordiments de consciència, sinó ple de bons sentiments i reconfortants esperances.
Però per desgràcia, el dia següent era novament avui, igual que ahir i que abans d’ahir.
“No és culpa meva –vaig pensar- si algun dimoni no para de canviar el demà per l’avui. La meva decisió és irrebutjable i irrevocable. Intentem-ho una vegada més, no sigui que el dimoni es cansi i demà sigui per fi demà.”
Desgraciadament, no va ser així. Continuava essent avui i cap altra cosa que avui. Vaig acabar perdent les esperances. “Tot sembla indicar que mai arribarà aquest demà – vaig pensar- . ¿I si començo la nova vida no a partir de demà, sinó a partir d’avui mateix?”
No obstant això, de seguida vaig comprendre de com era d’absurd aquest plantejament. Perquè si l’avui es repeteix invariablement des de fa tant de temps, ha de ser ja molt vell, i per tant, qualsevol vida avui també ha de ser molt vella. Una nova vida és una nova vida, i tan sols és possible si comença de nou, o sigui a partir de demà, si és que de debò ha de ser nova.
I vaig anar-me’n a dormir amb la ferma decisió que a partir de demà començaria una nova vida. Perquè malgrat tot, sempre hi ha d’haver un demà.
(Traducció de Galionar)

18 comentaris:

  1. Un relat molt suggeridor del que ens passa una mica a tots.

    Jo cada cop faig menys propòsits, tal com em vaig coneixent a mi mateixa cada cop més.

    Molt bona entrada d'any i que el 2011 et porti, somnis, felicitat i molts, molts somriures...

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Un conte boníssim! Recorda "El dia de la Marmota" però a un nivell més virtual, interior. M'ha encantat! Per cert, no sé de quina llengua l'has tret, però la teva versió entra molt bé, smebla com si s'hagués escrit en català, directament.

    M'he fet un fart de riure amb el vídeo. Pobret el del metrònom! I al final hi apareixen aquells... bé, que el mirin els lectors i ja s'ho trobaran :) Molt bonic el quadre també. D'on ha sortit?

    Sobre l'any nou: el prpòsit més ferm que tinc és, de llarg, que les coses més belles que m'enduc del 2010 continuïn amb mi. Que no s'espatllin! Si creixen, fantàstic. Però el senyor 2011 ja faria molt si aconsegueix que es mantinguin, de debò. Amb això, personalment em donaria per més que pagat. Per a la resta del món el propòsit de veure si aconseguim trencar la barrera de l'avui, ni que sigui, entre tots, viure'l amb tota la intensitat i alegria que s'amaga per tots els seus racons, per tots els segons de cada una de les 24 hores que li pertoquen per obligació de calendari.

    Gràcies per aquesta entrada plena de positivisme i pel punt kafkià que gasta el conte. Bon any 2011!!!

    ResponElimina
  3. Quin millor propòsit que el de viure?
    Bon Any, MONTSE!

    ResponElimina
  4. Jo, senzillament, passo de celebrar l´any nou perque no tinc ni ganas ni motius.

    ResponElimina
  5. Les paraules ens gasten algunes bromes. Aquesta no és precisament de mal gust; més bé és la trampa que nosaltres mateixos ens posem davant per tal de caure en ella quan no volem agafar el bou per les banyes.
    Pel que a mi fa… sempre trobe en el « demà » el millor moment per dur a terme l’esforç que sé que em costarà posar en pràctica tota la teoria que cada “ahir” vaig reflexionar i cada “avui” torne a escapar-me d’acomplir per covard i poc disciplinada.
    Afortunadament el concepte del “demà” segueix essent essencial per creure que no fou inútil la reflexió, la teoria, el propòsit i les intencions de viure millor, o siga, amb major plenitud i autosatisfacció. Demà ho posaré tot en marxa; avui no he sigut capaç.

    Si em permets, Montse, recorreré al mateix que fa dos anys deia: Per evitar els jocs en què ens fan entrar les paraules, utilitzem les xifres. D'ací a uns hores, 2011 serà 2011. Així és que, si de veritat, tenim intencions de dur endavant els bons propòsits utilitzem en aquest cas les xifres en comptes de les paraules.
    365 bons desitjos per al 2011 -almenys un per dia- i si podem multiplicar-los, tant millor!!!

    Bon any per tothom.
    Una abraçada,
    amparo.

    ResponElimina
  6. Avui instant.
    Demà instant
    Avui present.
    Dema futur.
    Sempre estem en l'instant present
    buscant l'instant futur.
    L'instant present és curt...
    però no acaba mai.
    perxò demà és avui
    entrant en el futur
    que sempre rellisca
    i va endavant
    sense deixar-se collir
    canviant el seu instant.
    .................. Anton.
    Bon any nou 1102
    es que miro amb els ulls
    el cartell de l'any posat
    en el vidre de la porta
    mirant des de dins.
    per molts, que miren des de l'exterior és 2011,
    per mi... ja ho veus, no he pogut travessar l'avui del vidre
    que em separa del futur.
    mes ben escrit podria ser un altre conte.
    El present o avui, existeix ?
    o sempre estem en el brancal del futur ?

    ResponElimina
  7. Gràcies per donar-nos a conèixer noves veus.

    Bon any a tothom. Que comence amb la rosa de Papasseit i enlaire les vostres vides al vent omplint-les del millor doll d'aigua clara; la poesia:

    "Així la rosa enduta pel torrent,
    així l'espurna de mimosa al vent,
    la teva vida, sota el firmament"

    ResponElimina
  8. No, si ja ho deia jo, que el demà no existeix...

    BON ANY, Galionar.

    ResponElimina
  9. Carme, jo també he deixat de fer propòsits fa molt temps. I m'estalvio la culpabilitat de no complir-los. Molt bon any també per a tu, guapa!
    Florenci, ara quedaria d'allò més bé dient que l'he traduït directament del polonès; com fardaria, oi?, Però no, l'he tret d'un llibre traduït al castellà. La pintura és triada a l'atzar, a cal Sr. Google. Subscric els teus desitjos per a l'any vinent i et desitjo també per a tu un magnífic 2011.
    Pilar, efectivament, la vida és el millor regal que podem fer-nos. Molt bon any 2011 per a tu, preciosa.
    Anònim, (Joan Carles?), Almenys espero que acceptis la meva abraçada virtual i sincera. I que no ens faltin les teves entrades aquest nou any.
    Amparo, t'envio 365 petons, almenys un per dia, amb els meus millors desitjos per a aquest nou 2011.
    Anton, moltes gràcies pels teus poemes! Potser l'únic cert és l'aquí i l'ara, tot i que vivim massa sovint el passat i pensem massa sovint el futur... Si algun dia descobreixo com fer-ho, penjaré el teu regal-àudio al blog, però en aquests moments sóc una negada per a fer.ho. Molt bon any 2011!
    Irirs, que no manqui mai la poesia a les nostres vides. Molt bon any 2011.
    Novesflors, tens molta raó: el nostre demà sempre serà l'avui... Quant de temps que malmetem esperant, oi...? Molt bon any 2011 també per a tu!
    I una abraçada molt gran per a tots vosaltres!

    ResponElimina
  10. Feliç Any Nou i que tots podem fer de l'avui un demà. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  11. Doncs mira aquest any no vaig a fer-me cap proposit perquè mai els duc a terme, em deixare anar on el vent em porti, posare en remull les meves fustracions i anire on el cor decideixi, he arribat a la conclusió que quan ens deixem portar pel cor fins les equivocacions valen la pena.

    Petonoet bonica i gràcies per ser-hi.

    ResponElimina
  12. Joan Josep, res no seria més desitjable en aquests moments. Bon 2011!
    Marta, em quedaré meditant aquesta frase teva: quan ens deixem portar pel cor, fins i tot les equivocacions valen la pena. Ets un pou de saviesa. Feliç 2011, maca!
    I una forta abraçada!

    ResponElimina
  13. Galionar, a mi como a Florenci, també m'ha recordat un poc la peli "El dia de la marmota", que, per cert, me va encantar. Eixe costum que tenim de retardar les coses per a començar els canvis, per qué serà, per mandra, per por?? A veure si l'any nou ens dona valentia i energia per fer del demà l'avui. Un abraç, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  14. Rosana, gràcies per la teva visita. Suposo que la por i la mandra van a parts iguals, en això dels canvis. Bon any 2011 per a tu i una forta abraçada.

    ResponElimina
  15. Muchas felicidades para este año, dale vida a tus sueños y que la crisis económica pase de largo.

    ¡¡Feliz año 2011!!

    Un abrazo.

    ResponElimina
  16. Quines casualitats. Avui he trobat en el final del 2011 el comentari que vaig posar...Per què l'he trobat? estic ultimant el llibre del 2011 i mira hi figura tot el que et vaig posar aquí. Em devia semblar molt interessant el que es coïa... Hi ha cada miracle!1... //No em marco pautes, ara si que vull fer coses però sense sentit agònic.Al dos mil onze al setembre començava el recull d'escrits i ara, Avui ho deia a la Carme, ja hi veig el forat del túnel ... Es la voluntat que té que actuar i seguir-la sense defalliment i un arriba a algun lloc, es com l'amor, o l'alegria, o la felicitat o tantes i tantes coses en les que estem compromesos...seguir i seguir... ocupar els buits del nostre temps en coses de profit i aleshores tenim a solc el que volem... Podria seguir, però crec que ja ens entenem... GRÀCIES PER LA TEVA AMISTAT, Això si que val, el tenir amics i hem de mirar d'actuar en conseqüència... Res, fins un altre ratet. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic meu, el món està ple de casualitats que de vegades semblen inexplicables, però que d'alguna manera s'enllacen amb altres moments viscuts i que cobren sentit de sobte... Estic ben d'acord en què ocupar el temps buit en coses de profit dóna el seu fruit i que és la manera més efectiva de sortir d'aquests túnels negres en què de vegades ens veiem immersos... Ànims amb els teus reculls, Anton, que hi tens molta feina i molt ben feta, en aquest art d'entreixir paraules anomentat literatura!
      Un plaer immens comptar amb la teva amistat i una abraçada molt gran!

      Elimina
  17. No és al 2011 que vaig començar amb el recull d'escrits si no el 2012... Si, un any i mesos. Anton.

    ResponElimina