tag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post5482359451720502853..comments2023-10-24T17:39:10.435+02:00Comments on ESPAI DE GALIONAR: M'han regalat un ex-libris!Galionarhttp://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comBlogger17125tag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-66358955364821119192011-03-25T18:03:57.032+01:002011-03-25T18:03:57.032+01:00Gràcies, Joan Josep, pel teu mutisme ple de paraul...Gràcies, Joan Josep, pel teu mutisme ple de paraules davant la poesia.<br />Una abraçada.Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-37488105551703925342011-03-21T20:41:03.735+01:002011-03-21T20:41:03.735+01:00Jo, davant la poesia em quedo sempre sense paraule...Jo, davant la poesia em quedo sempre sense paraules. Em sembla que si dic quelcom, destruiré la màgia que s'ha creat. Una abraçada: Joan JosepJoan Josep Tamburinihttps://www.blogger.com/profile/02868079728678651226noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-46439558969619002852011-03-20T22:32:55.872+01:002011-03-20T22:32:55.872+01:00Gràcies, onatge, així intentaré fer-ho.
Una forta ...Gràcies, onatge, així intentaré fer-ho.<br />Una forta abraçada.Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-19779232055083893472011-03-20T21:39:13.859+01:002011-03-20T21:39:13.859+01:00Hola Galionar, mostrant aquests regals-tresors, fa...Hola Galionar, mostrant aquests regals-tresors, fas dentetes... Que en gaudeixis en profunditat.<br /><br />Des del far una abraçada.<br />onatgeonatgehttps://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-12957927927289837422011-03-20T20:58:32.299+01:002011-03-20T20:58:32.299+01:00Per cert, no importa pas l'idioma. Els catalan...Per cert, no importa pas l'idioma. Els catalans tenim la gran sort de poder gaudir de la literatura almenys en dues llengües gairebé des que naixem, cosa que no poden fer els habitants d'altres indrets de les Espanyes, que no saben el que es perden.Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-7554165918465636732011-03-20T20:53:51.960+01:002011-03-20T20:53:51.960+01:00Gràcies, Iris, per l'aportació d'aquest no...Gràcies, Iris, per l'aportació d'aquest nou poema, que no coneixia. Ja en van una bona colla, eh? Ara fa més goig, l'entrada.<br />Una forta abraçada.Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-43647803246889780852011-03-20T20:51:55.292+01:002011-03-20T20:51:55.292+01:00Aquest és el primer poema que vaig pensar, però co...Aquest és el primer poema que vaig pensar, però com estava en castellà el vaig descartar. Ara que he vist que al teu recull tenim diferents llengues, te l'he deixat. He tingut sort, penava que no hi havia prou lloc al comentari. T'està quedant un homenatge molt bonic. ja tornaré a passar per a llegir tots els poemes.<br />Havia intentat deixar-te els poemes visuals de brossa, però els comentaris no admeten dibuixos o jo no els sé posar.<br />Moltes gràcies pel recull, és un laer llegir-los tots plegats!!!Joanahttps://www.blogger.com/profile/08190120945440158745noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-31247899230563659062011-03-20T20:32:52.468+01:002011-03-20T20:32:52.468+01:00Poema La Poesía Es Un Arma Cargada De Futuro de Ga...Poema La Poesía Es Un Arma Cargada De Futuro de Gabriel Celaya<br /><br /><br /><br />Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,<br />mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,<br />fieramente existiendo, ciegamente afirmado,<br />como un pulso que golpea las tinieblas,<br /><br />cuando se miran de frente<br />los vertiginosos ojos claros de la muerte,<br />se dicen las verdades:<br />las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.<br /><br />Se dicen los poemas<br />que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,<br />piden ser, piden ritmo,<br />piden ley para aquello que sienten excesivo.<br /><br />Con la velocidad del instinto,<br />con el rayo del prodigio,<br />como mágica evidencia, lo real se nos convierte<br />en lo idéntico a sí mismo.<br /><br />Poesía para el pobre, poesía necesaria<br />como el pan de cada día,<br />como el aire que exigimos trece veces por minuto,<br />para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.<br /><br />Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan<br />decir que somos quien somos,<br />nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.<br />Estamos tocando el fondo.<br /><br />Maldigo la poesía concebida como un lujo<br />cultural por los neutrales<br />que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.<br />Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.<br /><br />Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren<br />y canto respirando.<br />Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas<br />personales, me ensancho.<br /><br />Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,<br />y calculo por eso con técnica qué puedo.<br />Me siento un ingeniero del verso y un obrero<br />que trabaja con otros a España en sus aceros.<br /><br />Tal es mi poesía: poesía-herramienta<br />a la vez que latido de lo unánime y ciego.<br />Tal es, arma cargada de futuro expansivo<br />con que te apunto al pecho.<br /><br />No es una poesía gota a gota pensada.<br />No es un bello producto. No es un fruto perfecto.<br />Es algo como el aire que todos respiramos<br />y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.<br /><br />Son palabras que todos repetimos sintiendo<br />como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.<br />Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.<br />Son gritos en el cielo, y en la tierra son actosJoanahttps://www.blogger.com/profile/08190120945440158745noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-52153260204250108242011-03-20T19:27:50.607+01:002011-03-20T19:27:50.607+01:00Gràcies, Amparo, per aportar a l'espai dos nou...Gràcies, Amparo, per aportar a l'espai dos nous poetes que han sabut cantar a la poesia de manera tan diferent entre ells, però sempre en una mateixa direcció. I gràcies també per les teves paraules i la teva generositat vers la meva persona.<br />Una gran abraçada!Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-12261887479617448872011-03-20T14:30:18.093+01:002011-03-20T14:30:18.093+01:00Aconsellava León Felipe amb aquestes paraules als ...Aconsellava León Felipe amb aquestes paraules als qui pretenien trobar la poesia:<br /><br />"Deshaced este verso,<br />quitadle los caireles de la rima, <br />el metro, la cadencia <br />y hasta la idea misma. <br />Aventad las palabras, <br />y si después queda algo todavía,<br />eso <br />será la poesía"<br /> <br /><br />I, extret del seu poemari “Tard o d’hora” el gran Marc Granell dirà sobre els poetes:<br /><br />“Els poetes són els éssers més inútils<br />que hi ha sobre la terra.<br /><br />No fan res de profit.<br /><br />No fan fàbriques.<br />No fan guerres.<br />No fan negocis.<br /><br />Per no fer no fan <br />ni tan sols diners amb allò que fan.<br /><br />Que són ales.<br />Que són febres.<br />Que són somnis.<br /><br />Els poetes són els éssers<br />més imprescindiblement inútils<br />que hi ha sobre la terra.”<br /><br />Bon diumenge a tothom, millor entrada a la Primavera i moltes gràcies, Montse, per la teua generosa i imprescindible mà sempre a punt pels caminants que ens perdem entre tanta revolta.<br />Una molt forta abraçada.<br />amparo.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-911388494435665262011-03-20T09:37:50.286+01:002011-03-20T09:37:50.286+01:00Gràcies, Carme. No et preocupis pel poema; jo mate...Gràcies, Carme. No et preocupis pel poema; jo mateixa en conec poquíssims, però amb una mica de sort en farem una petita collita.<br />Una forta abraçada!Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-29403024671268794192011-03-19T20:42:44.029+01:002011-03-19T20:42:44.029+01:00Jo no tinc ara cap poema a punt sobre la p...Jo no tinc ara cap poema a punt sobre la poesia...<br /><br />Em sembla un regal fantàstic aquest que t'ha arribat de Burjassot. Jo com Noves Flors, alguns cops també havia pensa t amb un ex-libris. Deu fer Il·lusió, oi?<br /><br />Que gaudeixis molt de tot i una abraçada.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-46443728049251844062011-03-19T20:40:22.760+01:002011-03-19T20:40:22.760+01:00A mi també em passa, Novesflors, que no m'atre...A mi també em passa, Novesflors, que no m'atreveixo a escriure en les llibretes estimades, per por de malmetre-les; són tan boniques, aquelles pàgines que encara poden ser-ho tot o no ser res... Una mica és com enfrontar-nos a les decisions de la vida.<br />Gràcies per la teva bella aportació de Josep Piera.<br />Una forta abraçada.Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-16867853707091889512011-03-19T20:16:29.981+01:002011-03-19T20:16:29.981+01:00Crec que m'hauria encantat que alguna vegada e...Crec que m'hauria encantat que alguna vegada em regalaren un ex-libris amb un dibuix fet especialment per a mi, no d'aquests que es fan en sèrie. Preciós regal, i també el de la llibreta. Alguna llibreta especial sí que m'han regalat alguna vegada però no m'atrevesc massa a escriure-hi, per si em surten "xorrades" en lloc de belles paraules.<br /><br /><br />La poesia<br /><br />No són veus celestials, que de lluny<br />endins ens parlen. Són veus estimades.<br />Veus de dins, veus distants, veus que diuen<br />un camí que ningú no sap on va.<br /><br />Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;<br />com n’hi ha que són remors de llunyanies.<br />Hi ha veus que ens han fet ser de mots.<br />Veus callades, veus absents, veus silencis…<br /><br />La poesia són veus convertides en sons<br />que diuen d’on venim, on anem, i qui som.<br /><br />Josep Pieranovesflorshttps://www.blogger.com/profile/09091707943802404519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-79733445820443204112011-03-19T19:04:26.189+01:002011-03-19T19:04:26.189+01:00Gràcies, Iris. Havia estat a punt de publicat el t...Gràcies, Iris. Havia estat a punt de publicat el teu poema pel meu compte, però no ho havia fet perquè no sabia si incomplia alguna normativa que tingués a veure amb els permisos de la publicació del teu llibre. Ara ja està. <br />Sí, aquelles cosetes fetes amb amor, impreuables, amb total generositat, sense demanar res a canvi, són els majors tresors amb què ens podem trobar.<br />Una forta abraçada!Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-47225683624236373532011-03-19T17:52:24.772+01:002011-03-19T17:52:24.772+01:00A TU, POEMA
Veu que viatja per l'escriptura, ...A TU, POEMA<br /><br />Veu que viatja per l'escriptura, <br />la infantesa, l'amor i el desamor, <br />per la pedra dubtosa, <br />la lluna de creixent incertesa, <br />o la boirina d'entelada transparència. <br />Plor que s'ofega, <br />recreant-se en el llenguatge. <br />Lluita constant <br />que trenca el silenci. <br />Tot això, ets tu, <br />lletra o poema. <br /><br />Joana NavarroJoanahttps://www.blogger.com/profile/08190120945440158745noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-20290414444653664932011-03-19T17:50:18.814+01:002011-03-19T17:50:18.814+01:00Enhorabona, Montse, regals com aquest animen el co...Enhorabona, Montse, regals com aquest animen el cor i l'esperit. recorde molt bé quan Gemma, una excel·lent enamorada de les manualitats, agafà els meus poemes amb les il·lustracions que els acompanyaven en el bosc, va fer una enquadernació artesanal donant-los forma de llibre i me'ls envià per Nadal. Vaig correspondre com vaig poder, però crec que el meu detall mai va estar a l'alçada del seu. Ho va fer per pura amistat i sense esperar res a canvi. No cal que et diga que és el llibre que amb més orgull he mostrat mai!!! Tots els meus familiars i amics el coneixen i encara quan l'ensenye ara em commou l'emoció. Així que em pose en la teia pell i imagine com et sentiràs.<br />La meua més sincera enohorabona per aquest detall que demostra que tens amigues i amics que t'estimen de debò.<br />Ara et deixe el meu poema dedicat a la poesia, crec que ja el coneixes, però te'l penge en un altre comentari, que igual ací no cap.<br />Una gran abraçadaJoanahttps://www.blogger.com/profile/08190120945440158745noreply@blogger.com