tag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post1065180310607224938..comments2023-10-24T17:39:10.435+02:00Comments on ESPAI DE GALIONAR: Dins la vella escola d'artGalionarhttp://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comBlogger19125tag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-5006840977597800522010-10-10T17:01:35.626+02:002010-10-10T17:01:35.626+02:00Galionar, un relat digne de la teva sensibilitat, ...Galionar, un relat digne de la teva sensibilitat, i de la teva maternal sensibilitat per veure el món i les coses...<br /><br />Des del far amb pluja.<br />onatgeonatgehttps://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-50400861025962362292010-10-04T20:20:41.884+02:002010-10-04T20:20:41.884+02:00El luxe, amiga meua, sempre és major per mi.
Cont...El luxe, amiga meua, sempre és major per mi. <br />Continuament ens regales plataformes que ens obrin a reflexions sobre la vida en els seus plantejaments més profunds i, alhora, més pràctics. <br />És molt evident que saps arreplegar de la vida allò que vertaderament mereix la pena.<br />El teu estil sobri, delicat i ple de sensibilitat ens arriba allí on es remouen les vertaderes raons que marquen cada camí vital. Aquelles que volem preservar, inclús de nosaltres mateixos.<br /><br />Una abraçada.<br />amparoAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-4870101351450821972010-10-04T18:17:58.439+02:002010-10-04T18:17:58.439+02:00Amparo, la teva profunda reflexió és més valuosa q...Amparo, la teva profunda reflexió és més valuosa que tota la narració sencera. És un luxe per a mi comptar amb l'amistat d'una persona com tu que, malgrat la seva saviesa i notable categoria, es presenta davant nostre com una persona senzilla, anònima i sense fer soroll.<br />Moltes vegades ens és difícil tenir una visió general d'una situació pròpia, generalment perquè hi estem massa implicats. I si algú, des de fora, sense que els arbres li tapin el bosc, ens dóna el seu punt de vista, no ens el volem acabar de creure. Deu ser perquè les experiències, ja ho diuen, són personals i intransferibles.<br />Gràcies per la felicitació castellera! Va ser tot plegat molt emocionant.<br />Una forta abraçada!Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-6963885551735246152010-10-04T08:33:15.962+02:002010-10-04T08:33:15.962+02:00"adonar-nos-en". Perdó, però "dedo..."adonar-nos-en". Perdó, però "dedos ràpidos" prem la tecla equivocada una i mil vegades.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-70847077816555122222010-10-04T08:30:24.326+02:002010-10-04T08:30:24.326+02:00Com sempre el to poètic que li posem a la vida –qu...Com sempre el to poètic que li posem a la vida –qui millor per a fer-ho que l’art personalitzat,en aquest cas, en la vella Escola- no deixa amagar del tot la part de prosa nua que, en forma de tragicomèdia, va omplint els nostres dies. Estem poblats i, alhora, poblem de malentesos (anem a pensar benèvolament que sense intencions ni consciència de fer-ho) els escenaris on desenvolupem cada quotidianeïtat. Malentesos, desencontres, interpretacions errònies i múltiples d’una mateixa realitat… sense acabar d’anonar-nos-es que la realitat és això: una. Cadascú, des del seu punt de vista particular, des de la situació concreta per la que travessa, des de les experiències concretes que li van marcant, des de les pors,… subjectivitza i alimenta una visió parcial. Què bo, doncs tindre sempre la visió objectiva de qui, com l’escola del teu relat ens ajude a veure el conjunt de la vida d’una manera més clara i real.<br />Gràcies sempre pel teu compartir. Cada text ens ajuda a aprendre perquè ens fa pensar.<br /><br />Una molt forta abraçada.<br /><br />Enhorabona a Vilafranca per haver guanyat el concurs.<br /><br />amparo.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-44763873658910711012010-10-04T07:28:08.332+02:002010-10-04T07:28:08.332+02:00Conseller? Nooo, i menys en aquestes circumstàncie...Conseller? Nooo, i menys en aquestes circumstàncies en les que m'urgeixi anar al lavabo!<br /><br />Felicitats per allò dels castells. Ho vaig veure ahir per la tele. Sensacional!Florenci Salesashttps://www.blogger.com/profile/05330011142788359111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-38495795647403298072010-10-03T20:50:55.250+02:002010-10-03T20:50:55.250+02:00Fanny, gràcies per les teves paraules. Sé que pref...Fanny, gràcies per les teves paraules. Sé que prefereixes els relats a la poesia, i m'alegro que t'ho hagis passat bé. Algun dia ja t'explicaré què hi ha de veritat en la narració, quan no ens senti ningú... Atac de riure assegurat.<br />Florenci, gràcies novament. Entenc el teu punt de vista, tan ben argumentat, tot i que hi ha un excés d'entusiasme, potser. I sobre les dones, uff, no saps la que podem arribar a armar, quan estem en conxorxa! (O bé, potser sí que ja ho has tastat; has estat mai conseller?)<br />Ah, no sé si ho sabeu: ELS DE VILAFRANCA HEM TORNAT A GUANYAR EL CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA!<br />Una forta abraçada a tothom!Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-48836489048083917752010-10-03T15:45:19.823+02:002010-10-03T15:45:19.823+02:00Així m'agrada Montse, que defensis el teu fill...Així m'agrada Montse, que defensis el teu fill amb les ungles. Entenc que sigui una part que t'agradi (que t'estimis) perquè és sensacional. Per si sola és un paràgraf d'una bellesa òbvia. Saps que acabo de fer? Després de passar tot el matí fora, i ara trobar la teva amable resposta, he cregut que estaria bé rellegir-lo sol, sense la influència de la lectura immediata dels fets anteriors. L'efecte que m'ha produït ha estat tremendo. Però això em reafirma a mitges amb el que deia abans. A mitges a favor teu perquè potser sí que fent un canvi de música, llum i preparant l'esperit l'efecte millora, i a mitges a favor del que jo havia dit abans en que només he realment copsat l'efecte grandiós que té, ara que he passat completament de la resta. <br /><br />Ei, no et quedis només amb aquesta part de la crítica tampoc, eh, si us plau. A mi també em passa que quan em fan un comentari en el que tot m'ho posen fins dalt, només que hi hagi una frase que em digui "però el personatge del carter sobra" em quedo amb això dins el cap tota l'estona. Si us plau, vull que quedi clar que trobo el relat admirable en tots els sentits. Admirable, d'admirar i aprendre també, eh: insisteixo, tant de bo tingués els teus ulls i la teva capacitat de processar el que veuen amb un llenguatge clar i bell a la vegada.<br /><br />Sobre el que dius de que no en saps més, torno a dir que no és cert. Respecte al fragment de sota el David, em reafirmo en que crec que els retocs serien mínims. Mare de Déu, ja voldria jo arribar a la sola de la sabata de la meitat dels paràgrafs de la història. I sí és el primer, ja no pot ser millor. Jo sí que no en sé més, que per molt que escrigui hi ha frases que mai les hauria escrit perquè no tinc ni prou sensibilitat, ni prou sentit de a observació ni gràcia... I no vull que s'entengui ara que jo no en tingui gens tampoc, que crec que tinc els meus. Però cal admetre que no tant:<br /><br />"Quadres tot just començats, púdicament coberts amb mocadors de fer farcells, es recolzen a la paret, formant una renglera de petits fantasmets immòbils..."<br /><br />Què bonic!<br /><br />Un detall interessant: Les dones aquestes (la observació que fas al teu comentari claves el tema: la solitut) embogeixen tant que veuen visions. El conseller no té perquè ser espectacular, ni tan sols bell. Igual és un pobre senyoret escarransit! (no aprofundeixes en la descripció però no cal, amb com el presentes n'hi ha prou per a veure l'escena dins el cap) Les dones han sobredimensionat tan el seu desig que veuen el que no hi ha. S'exciten i embogeixen perquè "toca". "Toca" perquè ho deman el col·lectiu embogit, sí, però sobretot "toca" perquè ho dicta l'ideal que els somnis humans íntims (on s'hi barreja la vanitat, tota mena de pors, la necessitat de que passi alguna cosa, de trencar l'avorriment, etc.) dicten a cada una de les dones des de dins.<br /><br />De nou i no me'n cansaré: un relat esplèndid!Florenci Salesashttps://www.blogger.com/profile/05330011142788359111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-40109567091472691942010-10-03T12:08:58.300+02:002010-10-03T12:08:58.300+02:00Hola Montse! no em cansaré de repetir que m'ag...Hola Montse! no em cansaré de repetir que m'agrada molt la teva poesia pero les teves narracions son precioses, divertides i atrapen . M'ho he passat molt bé amb aquesta narració....espero la pròxima....un petó.................FannyAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-15161759406836807782010-10-03T11:03:21.738+02:002010-10-03T11:03:21.738+02:00Joan, Carme, gràcies per les vostres paraules i pe...Joan, Carme, gràcies per les vostres paraules i per la paciència de llegir una cosa tan llarga en una entrada de bloc. Sí, les dones, quan ens esverem, fem més por que una pedregada. I sí, si les parets parlessin...<br />Helena, gràcies per acompanyar-me en aquest espai. Coincideixo amb els teus raonaments; el que passa és que hi molta solitud a dintre de força dones i s'aferren al que poden per combatre-la.<br />Florenci, gràcies pel teu megacomentari. Amb moltes coses hi estic d'acord; en alguna no. Com ja he dit abans, va ser el primer relat llarg que feia i no en vaig quedar satisfeta del tot; la part de sota el David era, precisament, la que em va costar més i ja vaig notar que em grinyolava. Tot i això, no en vaig saber més.<br />Ara bé, defenso amb ungles i dents el darrer paràgraf. Potser aquí, tal i com ha quedat transcrit no acaba de donar la talla; si fos una obra de teatre te l'hauries d'imaginar havent fet una pausa que la distanciés de la darrera escena; un canvi radical de música i de llum; una il·luminació fosca, tènue, màgica, un bocí de poesia que enllaça amb el començament de la història. <br />Però bé, com que està publicada en paper, ja no sóc a temps de rectificar-hi res.<br />Això sí, davant la teva amable i desinteressada disposició, penso comptar amb tu per a les properes i noves narracions. Ets un crític brillantíssim. <br />Una forta abraçada.Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-41498019638037100002010-10-03T09:59:20.971+02:002010-10-03T09:59:20.971+02:00Molt interessant tot el que diu el Florenci.
A mi...Molt interessant tot el que diu el Florenci.<br /><br />A mi m'han arribat les raons per les quals les dones s'apunten a un curs de dibuix: res del que hi hauria d'haver, s'apunten per totes les raons menys les ganes d'aprendre, com sol passar. Per què hi deuen haver tants alumnes que només serveixen per omplir a les classes de matèries artístiques, pregunto jo. No m'estranya que reaccionin com ho fan amb aquell personatge.Helena Bonalshttps://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-27211756298256151022010-10-03T09:16:35.140+02:002010-10-03T09:16:35.140+02:00Molt bo! Has ordit un relat molt arriscat i te n&#...Molt bo! Has ordit un relat molt arriscat i te n'has sortit prou bé. Observes l’ésser humà com ningú. No es pot escriure així si l'escriptor no té un ull i sensibilitat únics. Admira la teva capacitat d’observació de detalls subtils, que despullen les motivacions humanes amb profunditat, tendresa i a la vegada el punt de mala llet molt estimulant. I tot des del punt de vista de l'escola!<br /><br />El risc principal que prens crec que es troba en els canvis de to tan bèsties que empres. Arrenques amb una descripció carregada de melangia, amb frases d’alè mig-llarg, enumeracions que desperten sensacions dins la memòria adormida del lector, encara que no les hagi viscut: pocs han estudiat a una escola d'art, de fet, però tots alguna vegada n'hem visitat una, l’estudi d'un pintor, etc. Les olors, els objectes evoquen el temps passat i el que en queda. Mica en mica, però, aquest to nostàlgic, pausat, dóna pas a l’humor, que obre la porta amb subtilitat. S’inicia amb la descripció del professor. Aquest gir ens introdueix dins una comèdia de primera qualitat, subtil, elegant. Amb la descripció de les alumnes la hilaritat s'accentua amb una progressió implacable. El paràgraf que s'inicia amb "Totes elles..." i acaba amb "...inclouran" és un retrat de l’ésser humana, a través de l’humor més cru. Divertit i trist a la vegada. Genial. El clímax de l'escena de la quasi violació del pobre conseller (que a sobre s'està pixant, pobre home!!) és d'una comicitat brutal. Saps que has agafat el lector per l'estomac i no el deixes. Pitges l'accelerador fins el fons, sense hipocresies. No ho podies haver fet d'una altra manera i triomfes. El lector es deixa dur entusiasmat per la teva mà conductora segura, es peta de riure per la situació, per la descripció més descarnada de la nostra part més bèstia i primitiva (en aquest cas en forma de senyores desfermades). M'ha recordat l'escena del periodista que, per accident, es fica dins la sala de nimfòmanes al film "Corredor sense retorn", un clàssic del cinema de manicomis dels anys 50 (molt recomanable, per cert). La final relació dels fets manté ben alt el pic de la comicitat i representa una brillant baixada de teló, després d’informar de com van quedar les vides de tots els protagonistes de la història. <br /><br />El punt més fluix del relat són, per mi, els primers paràgrafs que venen sota la foto del David. Després del molt ben treballats anteriors, i encara que el que s'explica en aquests cal i s'entén, se’m fan un pèl feixucs. Hi ha alguna repetició estranya (de "ai" el primer d'ells), el punt de vista narratiu titubeja (sembla com si ja no parlés l'escola sinó un altre narrador omniscient). No res, quatre tocs i quedarien perfectes. L'altre error, per mi més important, el trobo en la inclusió del darrer paràgraf. Sap greu que un fragment tan brillant passi desapercebut, molesti. Malgrat la seva qualitat literària, després del bombardeig de causticitat que acabem de passar, estic massa còmicament excitat com a lector per ser capaç de tornar a l’estat anímic del començament. Se’m malaguanya com un poema d’amor bellíssim, llegit just després d’un film dels germans Marx. L’apreciaria en un altre context, però en un cas com aquest no puc canviar tan ràpid d’estat d`ànim. Si volies deixar un regust agredolç final, miraria de reconcentrar l'efecte en una sola frase. És llàstima perquè el paràgraf, com ja et dic, és una joia, eclipsada aquí pel terratrèmol còmic anterior que encara provoca sacsejades eco.<br /><br />Ets una escriptora de primera, Galionar, amb una mirada única, bon gust, que no et talles de parlar del més íntim i sempre amb gràcia. No vull ni pensar en la mamarratxada que podria haver estat aquesta història en altres mans. En les teves ens dones una profunda lliçó d'humanitat i sense sentir-nos alliçonats. Intel·ligència, humor, poesia. Bravo!Florenci Salesashttps://www.blogger.com/profile/05330011142788359111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-48050975579363423522010-10-03T01:53:37.480+02:002010-10-03T01:53:37.480+02:00Ai! aquestes dones quan s'esveren... una ...Ai! aquestes dones quan s'esveren... una divertida narració, Galionar!Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-86464359350737380832010-10-02T21:26:14.229+02:002010-10-02T21:26:14.229+02:00Les parets parlen...Ay!si parlessin les d'algu...Les parets parlen...Ay!si parlessin les d'alguns despatxos...Una abraçada: Joan JosepJoan Josephttp://koffi1948.blogspot.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-55893148438654851392010-10-02T20:50:35.504+02:002010-10-02T20:50:35.504+02:00Gràcies, Joana, per ser-hi, per la teva anàlisi i...Gràcies, Joana, per ser-hi, per la teva anàlisi i per les paraules d'elogi. Aquesta narració, que ja té alguns anys, va ser la primera que em van premiar i publicar (que no pas la més bona, ho reconec), i per això li tinc un afecte especial. Quedo com a perplexa en veure que del tema se'n pot extreure una anàlisi tan extensa i acurada; no en tenia ni idea, que pogués contenir tot això.<br />Una forta abraçada i bon diumenge!Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-69409650249191288692010-10-02T19:43:24.075+02:002010-10-02T19:43:24.075+02:00Enhorabona, Montse, m'agrada molt com has enfo...Enhorabona, Montse, m'agrada molt com has enfocat el relat. El fet de focalitzar la narració en primera persona aconsegueix en el lector obtenir tota la informació que necessita de primera mà, no se li pot escapar res, perquè disposa de tota una detallada sèrie d'informacions molt conegudes pel narrador omnipresent, que en aquest cas està dotat d'un recurs retòric molt efectiu: la personificació de l'escola d'art. Li dónes vida i la deixes contar-nos tots els seus grans secrets i misteris acumulats al llarg de la seua experiència vital en les vivencies de la gent que allí conflueix. És l'espectdora principal, que ens conta tots els fents sense deixar cap nus solt.<br /><br />M'agrada molt també el fet de començar la narració amb una serie d'interrogants que mantenen ben desperta l'atenció del lector fent us de la funció conativa del llenguatge.<br /><br />I com a nota ja superior l'element humorístic provocat per la confusió li dona un encant especial al text que ens fa soltar un lleu somriure de complicitat.<br /><br />He gaudit molt amb la lectura i amb l'anàlisi. Espere que t'agrade.<br />Una gran abraçada.Joanahttps://www.blogger.com/profile/06174355137387134971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-85481000702681137062010-10-02T19:25:09.325+02:002010-10-02T19:25:09.325+02:00Hola, Pilar, gràcies per fer-me companyia a l'...Hola, Pilar, gràcies per fer-me companyia a l'espai. Quant al relat, és que per les terres del Penedès poden passar tota mena de peripècies, de vegades...! <br />Novesflors, gràcies pel teu somriure.<br />Una forta abraçada a totes dues.Galionarhttps://www.blogger.com/profile/16520078874142357298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-18178438428973601212010-10-02T18:48:19.677+02:002010-10-02T18:48:19.677+02:00Un relat que fa somriure, és cert.Un relat que fa somriure, és cert.novesflorshttps://www.blogger.com/profile/09091707943802404519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-408691869377710747.post-87374538892868966162010-10-02T18:15:46.828+02:002010-10-02T18:15:46.828+02:00Felicitats pel relat, Galionar. És ple d'embol...Felicitats pel relat, Galionar. És ple d'embolics, que em dibuixen un somriure, i de detalls que el fan digne de mirar-lo com un quadre. Un quadre molt especial, dins la sala d'un antic i vell edifici.Pilarhttps://www.blogger.com/profile/09423919490649925451noreply@blogger.com