dimecres, 31 de desembre de 2014

Propòsits per a l'Any Nou?


(Em permeto la llicència de repetir aquest post del 2010, que molts de vosaltres no coneixeu, per saludar el 2015)

Qui de vosaltres no estrenarà el Nou Any amb una bona llista de propòsits, carregats de bona voluntat, però que, ai!, feble que és la carn, mai no acabareu de complir?
Em solidaritzo amb tots vosaltres, doncs, amb aquest petit relat de Slawomir Mrozek, autor descobert per a mi gràcies a recents llaços familiars amb la cultura polonesa.
I amb ell us desitjo un magnífic 2015.  

UNA NOVA VIDA (Slawomir Mrozek)

Vaig decidir començar una nova vida. Categòricament i inapel·lable. Només restava decidir una qüestió: a partir que quan?
La resposta no deixava lloc a dubtes: “a partir de demà”.
En despertar-me l’endemà al matí, vaig constatar que una vegada més era “avui”, igual que “ahir”. Atès que havia de començar una nova vida a partir de demà, no podia començar-la avui.
“No importa –vaig pensar- . Demà també serà demà.”
I vaig passar tranquil·lament el dia a l’antiga. No tan sols sense remordiments de consciència, sinó ple de bons sentiments i reconfortants esperances.
Però per desgràcia, el dia següent era novament avui, igual que ahir i que abans d’ahir.
“No és culpa meva –vaig pensar- si algun dimoni no para de canviar el demà per l’avui. La meva decisió és irrebutjable i irrevocable. Intentem-ho una vegada més, no sigui que el dimoni es cansi i demà sigui per fi demà.”
Desgraciadament, no va ser així. Continuava essent avui i cap altra cosa que avui. Vaig acabar perdent les esperances. “Tot sembla indicar que mai arribarà aquest demà – vaig pensar- . ¿I si començo la nova vida no a partir de demà, sinó a partir d’avui mateix?”
No obstant això, de seguida vaig comprendre de com era d’absurd aquest plantejament. Perquè si l’avui es repeteix invariablement des de fa tant de temps, ha de ser ja molt vell, i per tant, qualsevol vida avui també ha de ser molt vella. Una nova vida és una nova vida, i tan sols és possible si comença de nou, o sigui a partir de demà, si és que de debò ha de ser nova.
I vaig anar-me’n a dormir amb la ferma decisió que a partir de demà començaria una nova vida. Perquè malgrat tot, sempre hi ha d’haver un demà.
(Traducció de Galionar)


dissabte, 27 de desembre de 2014

Venus, la Lluna...

Només tu i ella,
sobre el foc del crepuscle.
Desig efímer...
Galionar 


Desig efímer
entre la nit i l'alba,
Només un somni.
Carme Rosanas


 Un somni de deeses
perseguint-se sens treva dins la fosca:
Selene i Venus.
Baba_44BB



diumenge, 21 de desembre de 2014

Pau a la gent de bona voluntat!


La fotografia és de l'amiga Amparo Alonso; el poema, de l'amic David Jou. Gràcies a tots dos!

Diuen que fa 2000 anys, un àngel ja ho anuncià als pastors de Betlem.
També jo us ho desitjo aquest Nadal:

PAU ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT.
(I als qui no, que Déu els confongui.)

Molt bones festes, estimada gent amiga!