divendres, 25 d’octubre de 2013

La barqueta (poemes amics)

 
Cançons de bressol només per a infants? I per què no cançons de bressol que ens serveixin per a tota la vida? Una dolça cançó que ens acompanyi en el son, mentre viatgem més enllà de la consciència amb placidesa, mentre les paraules tendres ens abracen, delicades com carícies, com si ens adormíssim amb la gronxadissa de les ones del mar i un guardià dels somnis ens fes companyia i ens preservés de tot mal fins a l’albada...
Cançó de bressol com la que ens canta el poeta de Navata Quim Ponsa amb els seus versos. Per a tu, per a mi, per a tots els qui em feu companyia; paraules per a infants que ja ens hem fet grans.  



LA BARQUETA

Agafaré la barca de la nit
i entraré a la llera del riu amb suavitat.
Faré lliscar els rems arran d’aigua
intentant no pertorbar el silenci del teu son.
Remaré pausadament enmig dels somnis,
esquivant-ne uns, entrant en d’altres,
vigilant atentament els teus batecs,
les teves constants  respiracions,
Faré de fidel guardià del teu descans,
i posaré a bon recer la fràgil barca,
tot just pocs instants abans que surti el sol.
  
Quim Ponsa
 

dissabte, 19 d’octubre de 2013

Racó d'octubre (2013)


“...Viure de les aparences ens fa esclaus dels altres..."  (desconegut) 
 
Els eficientíssims escombriaires de la brigada municipal t’han furtat el plaer d’enfonsar els peus en els corriols de fulles mortes, tot i l’equinocci de l’octubre...
 
T’has despullat de tot ritual amb el propòsit de ser lliure, i et sents més esclau que mai...
 
Els teus sentiments han penjat el rètol de “Tancat per inventari”... 
 
Tràfec de nit,
temps adormit,
fressa dels últims
ocells dels nuclis.
Fosca llampant
que agrada tant;
negra enganyifa
d’un cor que es rifa.
Blanc despertar,
molt tendre i clar,
aus desimboltes,
màgic moment.
Albes callades,
roses tallades,
refrecs dels cors.
Amors..?
Res ningú en sap
d’on van quedar...
 
Galionar
 

dissabte, 12 d’octubre de 2013

ILLA PARABÒLICA (Seamus Heaney)


El poeta Seamus Heaney, (Castledawson, Irlanda del Nord, 1939 – Dublín, 2013) va morir el passat 30 d’agost, diada de Sant Fèlix, festa major de Vilafranca. Poeta, escriptor i professor d’universitat a Irlanda, i autor d’una extensa obra literària, va guanyar el Premi Nobel de literatura l’any 1995.  Del seu poemari La llanterna de l’arç n’he extret aquest poema, que per alguna estranya associació d'idees d’aquestes que els catalans tenim el  costum de fer, m’ha semblat força adient per al dia d’avui.  
 
ILLA PARABÒLICA
Tot i que són una nació ocupada
i que llur única frontera és dintre la mateixa illa,
mai ningú no els farà canviar
la seva creença que el país és una illa.
 
En algun lloc distant, al nord, en una regió
que per a tots els natius és “la costa”,
es troba la muntanya dels noms canviants.
 
Els ocupants l’anomenen Cap Basalt.
Els pagesos de l’est en diuen la Làpida del Sol.
Els borratxos de ponent l’anomenen el Mugró de l’Orfe.
 
Per tal de saber on es troba, el viatger
ha de parar orella –perquè cap mapa no indica
la ratlla que és conscient d’haver creuat.
 
Mentrestant, els natius bífids no paren de repetir
profecies que fan veure que no creuen
a propòsit d’un lloc on tots els noms convergirien
sota la muntanya i d’on (algun dia)
començaran a extreure’n el mineral de la veritat 
 
Seamus Heaney (Traducció de Francesc Parcerisses) 
 
 

PARABLE ISLAND
Although they are an occupied nation
and their only border is an inland one
they yield to nobody in their belief
that the country is an island.
 
Somewhere in the far north, in a region
every native thinks of as “the coast”,
there lies the mountain of the shifting names.
 
The occupiers call it Cape Basalt.
The Sun’s  Headstone, say farmers in the east.
Drunken westerners call it The Orphan’s Tit.
 
To find out where he stands the traveler
has to keep listening –since there is no map
which draws the line he knows he must have crossed.
 
Meanwhile, the forked-tongued natives keep repeating
prophecies they pretend not to believe
about a point where all the names converge
underneath the mountain and where (some day)
they are going to start to mine the ore of truth. 
 
Seamus Heaney

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Núvols dins de l'aigua


"...Es delia per tocar el cel amb les mans; aquest cel amb núvols blancs, que de vegades semblava tan proper i que era sempre tan llunyà... Quan ja era a punt de renunciar-hi, el cel se li va donar; va davallar per a ella, fins gronxar-se en les aigües del riu. I va dir el seu nom, amb un xiuxiueig de flautes dolces que l’aire li feia arribar a través de les fulles dels arbres... S’hi va submergir, i mentre queia la tarda, envoltada de muntanyes, va saber d’aquella esgarrifança que només coneixen els amants quan és el desig qui parla..."